El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

Ciències Socials en Xarxa
El blog de la Història, la Geografia i la Història de l’Art

El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

La segona Revolució Industrial: el desenvolupament del comerç

Aquesta nova embranzida industrial va comportar un gran augment de la producció i també un notable increment dels intercanvis. El comerç internacional va viure una gran expansió i el seu volum va multiplicar-se per set entre 1850 i 1914, gràcies als progressos del transport, a l’expansió del lliure canvi i a la producció massiva de béns que va permetre una reducció dels preus.

La primera iniciativa d’obertura de mercats al comerç internacional va donar-se a Gran Bretanya cap a 1846, quan el primer ministre Robert Peel va implantar una política econòmica lliurecanvista –lliure circulació de mercaderies sense cap tipus de restricció per part de l’Estat–. França, Bèlgica, Alemanya i altres països europeus seguirien el seu exemple, mentre que altres països mediterranis com Espanya o Itàlia, més endarrerits en el procés d’industrialització, es mostraven més partidaris del proteccionisme.

En qualsevol cas, la crisi econòmica de 1880 comportaria un retorn generalitzat al manteniment d’aranzels com a mesura de protecció de la producció nacional.

L’increment de la lliure circulació de mercaderies i l’amplitud dels intercanvis comercials van possibilitar la creació d’un nou mercat que per primer cop començava a assolir dimensions d’abast mundial. El volum del comerç internacional va multiplicar-se per set entre 1850 i 1914 gràcies als avenços del transport, a l’expansió del lliure canvi i a la producció en massa de béns, que va permetre la reducció dels preus. Cap a 1913, Europa era la gran protagonista del comerç internacional: controlava el 65% de tots els intercanvis internacionals, davant el 13% que controlaven els EUA.

Tot i això, possiblement, les innovacions més grans van donar-se en el terreny dels mercats interiors i del comerç “a la menuda”. Encara que els comerços tradicionals van continuar sent hegemònics, un nou model d’establiment comercial va començar a conquerir grans quotes de mercat: els grans magatzems. Es tractava de grans superfícies comercials polivalents que oferien una gran varietat de productes a preus més baixos que les botigues petites.

D’aquesta manera, els grans magatzems triomfarien primer a grans ciutats com Londres o París.

gran almacen siglo xix.png

Num_riser00025.jpg

Aquest nou tipus d’establiment va assolir un gran èxit als Estats Units, on van començar a proliferar els hipermercats als afores de les ciutats, van construir-se els centres d’autoservei i les cadenes de supermercats. A més, van començar a difondre’s nous sistemes de venda com la venta per correu i el pagament a terminis, que van tenir un paper decisiu per a la comercialització de productes de cost elevat, com automòbils i electrodomèstics. Les tècniques de la propaganda comercial van introduir la publicitat, la possibilitat de canviar la mercaderia si el client no en quedava satisfet i, especialment, les rebaixes i les oportunitats.

comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

L’AUTOR


Vicente Moreno Cullell (Barcelona, 1981) és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor d’educació secundària, és membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB).

EL BLOG

Ciències Socials en Xarxa és un espai de divulgació que intenta apropar d’una manera didàctica el món de la història de les civilitzacions, la cultura i l’art a tots els lectors. Un blog que busca explicar la nostra història, com a catalans i com a ciutadans del món. Perquè saber qui som, d’on venim i quin és el nostre passat és bàsic en una societat canviant com la que hem de viure.

Per contactar, podeu deixar un comentari al blog o enviar un e-mail a socialsenxarxa@gmail.com. Qualsevol aportació, per part de tots els visitants, serà benvinguda.

ÍNDEX DE CONTINGUTS