El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

Ciències Socials en Xarxa
El blog de la Història, la Geografia i la Història de l’Art

La segona Revolució Industrial: concentració empresarial, capitalisme financer i naixement de les noves potències industrials

Les necessitats d’inversions elevades a l’hora de finançar les innovacions tecnològiques i la renovació energètica van fer que les petites empreses familiars fossin cada vegada menys competitives i van propiciar un procés de concentració industrial. A més, les crisis econòmiques i l’augment de la competència reforçaven les empreses més grans, mentre marginaven les més petites, […]

La segona Revolució Industrial: taylorisme i fabricació en sèrie

Per tal de modernitzar les indústries i plantar cara a la competència, les empreses van haver de fer costoses inversions tecnològiques que exigien inversions de capital cada cop més elevades. En paral·lel, les empreses van fer-se cada cop més gegantines i van proposar una renovació dels sistemes d’organització del treball que asseguressin una elevada producció, […]

La segona Revolució Industrial: el desenvolupament del comerç

Aquesta nova embranzida industrial va comportar un gran augment de la producció i també un notable increment dels intercanvis. El comerç internacional va viure una gran expansió i el seu volum va multiplicar-se per set entre 1850 i 1914, gràcies als progressos del transport, a l’expansió del lliure canvi i a la producció massiva de […]

La segona Revolució Industrial: els nous sectors industrials

A les darreres dècades del segle XIX les velles indústries que havien estat el motor de la primera revolució industrial van cedir el lideratge a altres sectors que van sorgir com a conseqüència dels nous progressos industrials i tècnics. Si la primera revolució industrial havia inaugurat la indústria del carbó, el cotó i el ferro, […]

La segona Revolució Industrial: els nous mitjans de transport

El ferrocarril va continuar sent durant molts anys, juntament amb la navegació, el mitjà de transport per excel·lència que assegurava la circulació de mercaderies, del conreu i d’homes i dones amb una gran rapidesa i amb uns costos cada cop més baixos. La utilització dels rails d’acer, d’una durada quinze vegades superior a la del […]

La segona Revolució Industrial: les noves fonts d’energia

Malgrat que el carbó va continuar sent durant molts anys la font d’energia hegemònica en el món industrial, a finals del segle XIX van sorgir dues fonts d’energia que van acabar destronant el vapor: l’electricitat i el petroli. Tot i això, el seu ús no seria realment massiu fins al segle XX, quan van esdevenir […]

Una Segona Revolució Industrial

Durant la primera onada industrialitzadora, produïda entre finals del segle XVIII i la primera etapa del XIX, la major part de les innovacions tecnològiques que la van fer possible no van ser el resultat de la investigació científica, sinó més aviat el fruit de l’experiència acumulada al llarg dels anys i de l’enginy dels pioners […]

La modernització de l’agricultura al segle XIX

El preu dels cereals, i del blat en particular, va tenir una davallada considerable a les dues darreres dècades del segle XIX. La causa d’aquest procés va ser l’arribada massiva de cereals provinents dels països d’ultramar, on el conreu extensiu de la terra i la utilització dels nous mitjans tècnics possibilitava una elevada producció i, […]

El capitalisme monopolista: els mètodes de l’Standard Oil de John D. Rockefeller

Amb el protagonisme de la banca i el nou capital financer, juntament amb la concentració empresarial, el vell capitalisme de lliure iniciativa va deixar pas a una nova organització del sistema capitalista: el capitalisme monopolista o financer. Des d’aquest moment, la llei de l’oferta i la demanda van deixar de ser el factor predominant per […]

El taylorisme

A finals del segle XIX, l’organització industrial va orientar-se cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, estalviar temps i abaratir la producció. Cap a 1903, Frederick Winslow Taylor proposava un nou sistema d’organització del treball i de la producció que es coneixerà com a taylorisme. El sistema es basava […]