Durant tot el segle XVI, Europa va veure’s afectada per una alça general dels preus, sense precedents en la història europea. Donada la seva magnitud i les seves conseqüències, els historiadors qualifiquen aquest fenomen com a revolució dels preus.

L’augment de la població europea al llarg del segle XVI va originar un increment de la demanda de productes manufacturats i, sobretot, agrícoles, molt superior a la capacitat de la producció.

Europa continuava sent una societat rural en la qual tant les tècniques com l’organització de la producció gairebé no havien variat respecte de l’edat mitjana. Malgrat que l’augment de la producció registrat en el segle XVI va ser notable, no va ser proporcional al de la població. Això explica l’alça dels preus que es va conèixer a Europa des de començaments del segle XVI.

A partir de mitjans del segle XVI, el fenomen alcista es va agreujar encara més, i de forma devastadora, amb l’entrada en massa de metalls preciosos a Europa i l’augment de la circulació de diners. Aquests diners, en gran part, anaven destinats a parar en mans de comerciants, empresaris o banquers, és a dir, de la burgesia.

Contràriament, per a la gran majoria de la població pagesa, que vivia en una economia de subsistència, l’alça dels preus va significar un empitjorament radical de les seves condicions de vida.

En un primer moment, la pujada dels preus va beneficiar els pagesos i, en especial, tots aquells als quals s’havia lliurat la terra a canvi d’una renda monetària. Però molt aviat la noblesa, que va veure com les seves rendes feudals, en la seva majoria fixades per les tradicions medievals, restaven estancades, va iniciar la denominada reacció senyorial.

Aquesta reacció senyorial va prendre diferents trets segons els espais geogràfics, però en tots ells culminaria en la producció d’importants revoltes pageses.

A Anglaterra i a l’oest de França, la noblesa rural es va adaptar a les noves circumstàncies i va ampliar els seus territoris per després arrendar-los a preus elevats. Els pagesos benestants també es van beneficiar de l’alça dels preus, perquè tenien productes per a vendre al mercat. Però, per a la majoria de petits i mitjans camperols i per als jornalers sense terra la revolució dels preus va suposar un progressiu empitjorament.

A l’Europa continental, alguns sectors de la vella noblesa rural es van arruïnar i van veure com les seves terres eren comprades per la jove burgesia enriquida pel comerç o per l’exercici de càrrecs públics. Per aquesta puixant classe social, la compra de terres va significar una inversió segura.

Tot i això, a la majoria dels casos, la noblesa rural es va adaptar a la nova situació apujant les rendes de les terres o bé els drets feudals. Això va agreujar la ja precària situació de la majoria de la pagesia, la qual, a més, estava obligada a pagar els tributs a l’Església i els creixents impostos de l’Estat.

En definitiva, l’alça dels preus a l’Europa occidental va conduir a una acumulació de la terra i de la riquesa en mans d’uns pocs. Per a la majoria de la població va comportar un procés de depauperació que va fer que augmentés el nombre de captaires i rodamons.

En canvi, a l’Europa oriental la reacció va ser molt diferent. La noblesa feudal gaudia d’un poder més gran que a l’Europa occidental, ja que el poder de l’Estat no era tant fort i la burgesia gairebé no s’havia desenvolupat com a classe social.

L’augment de la demanda de cereals a l’Europa occidental, unida a l’alça dels preus agrícoles, van proporcionar a la noblesa la possibilitat d’obtenir grans beneficis i afermar encara més el seu poder. Per això, van ampliar els seus dominis a costa de les terres dels camperols.

A més, les grans explotacions senyorials, dedicades a la producció per al mercat europeu, exigien molta mà d’obra. Per tal d’aconseguir-la, els senyors van canviar alguns tributs en metàl•lic i en espècies per uns altres a pagar amb treball. La feblesa econòmica de la pagesia i el seu progressiu endeutament van facilitar, al seu torn, la generalització de la servitud.

D’aquesta manera, l’Europa central i, sobretot, l’oriental, on la implantació d’una economia servil va ser més extensa, va esdevenir una zona productora de matèries primeres, especialment de cereals, destinades al mercat europeu.