Isabel i el MUHBA, història d’un ridícul

El Museu d’Història de Barcelona (l’impronunciable MUHBA) ha prohibit el rodatge d’un episodi de la sèrie de TVE Isabel (produïda per la catalana Diagonal TV) en l’interior del Palau Reial perquè “no diferencia entre ficció i veracitat històrica”. De la mateixa manera, el senyor Joan Roca, el geògraf i director del museu (ja se sap que el més normal del món és que els museus d’història estiguin dirigits per geògrafs!), va vetar el rodatge en la Plaça del Rei (autoritzat per l’Ajuntament) perquè implicava que la façana del Palau incorporés uns estendards d’attrezzo de la Corona d’Aragó i de la Corona de Castella. Tot plegat surrealista.

Segons les informacions que apareixen en la premsa: El Museu d’Història de Barcelona no ha autoritzat el rodatge d’un capítol d”Isabel’ al Palau Reial perquè considera que no diferencia entre “ficció i veracitat històrica”, una circumstància “especialment delicada” pel pes “simbòlic notable” de l’espai. Ara bé, cap expert (és a dir, historiador) del Museu s’ha pronunciat públicament amb dades contretes en contra de la sèrie de ficció. És més, difícilment podrien fer-ho perquè, tot i trobar-nos davant d’una ficció històrica, amb els evidents recursos dramàtics que requereixen aquestes produccions, la seva aproximació a les fonts històriques i al relat comunament acceptat per la comunitat historioràfica és suficientment correcta.

Segons el geògraf Roca, el MUHBA s’ha limitat a aplicar la legislació municipal sobre patrimoni. Així, llegim a El País: “lo que no se puede hacer es cubrir o redecorar los elementos de un bien protegido, como pueden ser los muros o los balcones”. Per això fa uns mesos l’estàtua de Colom no va ser vestida amb una samarreta del Barça o en la inauguració del Born no va permetre’s la representació d’una obreta teatral de dubtós gust… Oh no! En conseqüència, l’argument és insostenible.

I per acabar d’adobar el numeret, resulta que l’alcalde Trias declarava divendres en una entrevista a Catalunya Ràdio: “Si jo hagués estat el director del Museu d’Història, ho hauria autoritzat”.

Quina és l’única resposta possible a tot aquest desgavell: la censura ideològica. Resulta que els espais del MUHBA es poden llogar per a realitzar qualsevol acte privat. I els que hem treballat en aquella casa sabem sobradament que sovint es lloguen per actes molt allunyats del que hauria de ser un museu d’història. En canvi, no es permet gravar una ficció històrica perquè aquesta pot resultar políticament incòmoda. La memòria dels Reis Catòlics ara no toca.

Cap justificació historiogràfica ni cap criteri sobre patrimoni poden justificar la decisió. Però les decisions polítiques sí que ho expliquen. Quan no es posen professionals al capdavant de les institucions, sinó comissaris polítics, passa el que passa. Un geògraf (Roca) dirigeix el Museu d’Història de la ciutat de Barcelona, un editor i antic venedor d’assegurances (Torra) el Born, un pseudoperiodista (Calçada) està al capdavant del tricentenari del 1714 per part de la Generalitat… On són els historiadors? Amb ells ens evitaríem ridículs majúsculs com el viscut aquests dies.

Ja pots votar per “Ciències Socials en Xarxa” als Premis Blocs Catalunya 2013

Obrim el blog en plenes vacances per recordar-vos que fins el 2 de setembre està obert el període de votació pels Premis Blocs Catalunya 2013, i aquesta bitàcola es torna a presentar dins de la categoria “Història, tradicions i patrimoni”. Després de ser finalistes els anys 2011 i 2012, a la tercera anirà la vençuda?

Podeu donar un cop d’ull als altres blogs presentats, que com cada any n’hi ha de molt bons, i si ho considereu apropiat votar per nosaltres en aquesta direcció. Per fer-ho caldrà que us registreu com a usuaris a la web de STIC en la pestanya que trobareu a la dreta de la pantalla. El registre és molt senzill i es pot fer només amb un email i password o, si no voleu registrar-vos com a nous usuaris, podeu fer-ho entrant directament com a usuaris personals de Facebook o Twitter (si teniu un compte, és clar).

Un cop registrats, s’accedeix al panell d’usuari STIC i des de aquí al taulell de votació del Premis Blocs 2012, on hi trobareu les 15 categories temàtiques. En seleccionar una categoria (en el nostre cas “Història, tradicions i patrimoni. Premi Òmnium Cultural”), apareixeran tots els blocs que hi participen, ordenats alfabèticament i per perfils. Només podeu emetre un vot per categoria així que escolliu bé, encara que no sigui per aquest blog, perquè després no podreu canviar-lo.

És d’agrair aquesta iniciativa que cada any realitza la STIC perquè, a més de donar la possibilitat de participar obertament a tots els blocaires, permet donar a conèixer la gran qualitat de la blogosfera catalana, sense cap mena de dubte, una de les més actives i de millor nivell que podem trobar a la xarxa.

Tant si ens voteu com si no ho feu, gràcies per participar i fer crèixer el món dels blogs en català!!!

Estadístiques de Ciències Socials en Xarxa el 2012

Com és tradició, donem la benvinguda l’any nou compartint les estadístiques del blog amb els nostres lectors. I segurament em repeteixo, però és força difícil afrontar aquest clàssic ritual d’inicis de gener sense caure en els tòpics habituals. Què es pot dir davant de 391.795 visitants? Un nou rècord absolut que destrossa el registre de 2011. Sincerament, només sóc capaç de donar-vos les gràcies. Moltíssimes gràcies per seguir fent-nos confiança un any més, i aquest 2013 ja en farà cinc que vam iniciar aquesta aventura.

En resum, al llarg de 2012 em rebut 391.795 visites, el que comporta que 668.620 pàgines del blog van ser visionades. En total, des de la integració de Ciències Socials en Xarxa en la pàgina web de Sàpiens, l’abril de 2010, han passat pel blog 722.510 visites i s’han visionat 1.269.805 pàgines. Xifres marejants per a un petit blog d’història escrit en català. Gràcies, gràcies i mil gràcies. El compromís es renova un any més, i ja en van cinc que ens van posar en marxa, per seguir apropant des del passat les claus imprescindibles per comprendre i interpretar el nostre present.

I perquè vosaltres sou els protagonistes, i això és el que més us ha interessat fins ara, us deixo amb el top-20 de les entrades més visionades del blog en el 2012:

1. La indústria tèxtil catalana en el segle XIX
2. L’Edat dels Metalls
3. La societat feudal: els estaments
4. Els gremis a la Barcelona medieval
5. San Carlo alle Quattro Fontane
6. Bàrcino, un passeig per la Barcelona romana
7. Els grups socials i la vida quotidiana a l’antic Egipte
8. La Prehistòria a Catalunya
9. Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1789)
10. Els comtats catalans en els segles XI i XII: l’expansió peninsular i la consolidació del casal de Barcelona
11. Mesopotàmia, la primera civilització urbana
12. El sistema fabril
13. Les croades
14. Artesans i gremis
15. Cultura i art a l’antic Egipte
16. El segle XVIII: la pervivència de l’Antic Règim
17. Pobles bàrbars, invasions i fi de l’Imperi Romà
18. La religió a l’antic Egipte
19. Els pobles precolombins: els inques
20. L’expansió de l’Església a l’edat mitjana

Desitjant que tingueu una bona entrada d’any i que els Reis (ja vinguin des de l’Orient o d’Andalusia) siguin molt generosos amb vosaltres, ens retrobem a partir del 7 de gener amb noves històries i les bateries plenament recarregades per enfrontar-nos a un apassionant 2013 en el qual seguirem fent història.

Bon Nadal i feliç 2013!

Arribats a aquest punt tanquem la paradeta per vacances. Moltes gràcies per acompanyar-nos un any més i ens retrobem al gener amb energies renovades i moltes noves històries per explicar i compartir. Malgrat tot, sigueu feliços.

Separant l’Església i l’Estat

Les imatges que presentem a continuació són de la França de 1905, i il·lustren la culminació del procés iniciat el 1789 que separava Església i Estat per donar pas a una societat republicana i laica. Avui aquestes caricatures recuperen tot el seu interès en constatar com l’Espanya de 2012 encara es troba segrestada per la ideologia nacionalcatòlica (llegiu El País d’avui) que va ofegar qualsevol intent de progrés social i cultural en el segle XX. Semblava que la Transició i el procés democràtic havien acabat amb això, però, com bona part del que va néixer en aquell temps, sembla que la separació entre Església i Estat també va ser un miratge.

Espanyolitzar

Ahir el Ministre d’Educació espanyol, José Ignacio Wert, va declarar que està interessat en que els estudiants de Catalunya comparteixin l’orgull de ser espanyols i catalans i que si les seves declaracions sobre l’interès en “espanyolitzar els alumnes catalans” realitzades dimecres en el Congrés porten a algú a pensar “en el passat o en el franquisme” és que “aquest algú té un problema de categories mentals, condueix amb el retrovisor i no sap mirar el futur”. Res a comentar, en aquest cas una imatge val més que mil paraules:

És a dir, esteu llegint el blog d’una persona que té un problema de categories mentals, condueix amb el retrovisor i no sap mirar el futur. Maleïda memòria històrica.

I per acabar, com avui és 12 d’octubre, recuprerem una portada de La Vanguardia de 1944. Sense comentaris, també parla per si sola:

Tancat per vacances

Com cada any, quan arriba la calor ens prenem uns dies per a la reflexió, la introspecció i la recàrrega de les bateries mentals. Ha estat un any força difícil en el terreny personal i professional, però la vostra companyia ha ajudat a fer-lo més suportable. Gràcies per seguir-nos i, si aquesta maleïda crisi que tot ho devora no ho impedeix, ens tornem a llegir des del 27 d’agost, ja amb les energies renovades i amb moltes noves històries per explicar. No ens perdeu la pista! Bon estiu!

PD: Recordeu que també ens podeu seguir a través de Facebook i Twitter, on al llarg de l’estiu anirem recordant alguns dels articles més destacats del curs 2011-2012.

Ja pots votar per “Ciències Socials en Xarxa” als Premis Blocs Catalunya 2012

Aquesta setmana, i fins el 10 de setembre, s’ha obert el període de votació pels Premis Blocs Catalunya 2012, i aquest blog es torna a presentar dins de la categoria “Història, tradicions i patrimoni”. Després de ser finalistes el 2011, a la tercera anirà la vençuda?

Podeu donar un cop d’ull als altres blogs presentats, que com cada any n’hi ha de molt bons, i si ho considereu apropiat votar per nosaltres en aquesta direcció. Per fer-ho caldrà que us registreu com a usuaris a la web de STIC en la pestanya que trobareu a la dreta de la pantalla. El registre és molt senzill i es pot fer només amb un email i password o, si no voleu registrar-vos com a nous usuaris, podeu fer-ho directament entrant com a usuaris personals de Facebook o Twitter (si teniu un compte, és clar).

Un cop registrats, s’accedeix al panell d’usuari STIC i des de aquí al taulell de votació del Premis Blocs 2012, on hi trobareu les 15 categories temàtiques. En seleccionar una categoria (en el nostre cas “Història, tradicions i patrimoni. Premi Òmnium Cultural”), apareixeran tots els blocs que hi participen, ordenats alfabèticament i per perfils. Només podeu emetre un vot per categoria així que escolliu bé, encara que no sigui per aquest blog, perquè després no podreu canviar-lo.

És d’agrair aquesta iniciativa que cada any realitza la STIC perquè, a més de donar la possibilitat de participar obertament a tots els blocaires, permet donar a conèixer la gran qualitat de la blogosfera catalana, una de les més actives i de millor nivell que podem trobar a la xarxa.

Tant si ens voteu com si no ho feu, gràcies per participar!!!

Fa quatre anys…

12 de juny de 2008. Aquesta és la data de la primera entrada publicada a París: Llums i Revolució, el blog que va parir el gran Josep Alavedra un matí des del seu antic despatx de la UAB i a partir del qual naixeria aquest espai que ara esteu llegint. La idea era simple: si hem sortit de l’aula per viatjar a París i explicar la Revolució francesa in situ als alumnes, perquè no traslladem a la xarxa tot allò que hem fet i creem un espai on compartir-ho amb tots aquells que puguin estar interessats? Dit i fet. La UAB acabava de crear el seu espai de blogs i vam registrar-nos. Vaig passar-me bona part d’aquell mes compaginant la meva feina al Museu d’Història de Barcelona amb el traspàs dels materials que teníem en paper a la xarxa. La idea era que pel 14 de juliol (quina data més simbòlica es podia trobar?) tot estigués a punt. I així va ser. I la sorpresa va ser enorme: l’índex de visitants no va parar de créixer.

Després, el juny de 2009, arribaria la primera versió de Ciències Socials en Xarxa. La idea era més o menys la mateixa. Si un espai de divulgació sobre la Revolució francesa, la ciutat de París i la història de França funcionava relativament bé, perquè no crear un espai didàctic global al voltant de les ciències socials, la història, la geografia, la cultura i l’art? Era el que jo dominava i serien materials que podrien servir-me en el desenvolupament de la meva tasca docent com a professor de secundària, a la vegada que era una manera d’obligar-me al reciclatge continuat. El seu públic potencial serien estudiants i professors de secundària, però sense renunciar mai a un visitant curiós de la matèria que pogués estar interessat pels continguts. El to del blog havia de ser amè. Sense renunciar mai al rigor intel·lectual, no podia ser un totxo, requeria de materials visuals (imatges, vídeos, etc.) i s’havia d’adequar a les necessitats didàctiques del segle XXI. La possibilitat d’interaccionar amb l’autor (possibilitat de deixar comentaris, establir vies de contacte, tenir presència en les xarxes socials, etc.) era fonamental.

Així, vaig traslladar els continguts anteriors cap al nou blog i vaig començar a introduir-ne de nous. El currículum de secundària seria l’eix dels continguts del nou espai, amb una atenció especial a la història de Catalunya. I la cosa va funcionar força bé. L’espai era útil per a professors i estudiants. Igualment, rebia moltes visites des de fora del món educatiu. L’objectiu s’havia assolit. Les hores de treball invertides desinteressadament rebien recompensa en forma de visites, comentaris i  consultes.

El març de 2010 vaig rebre la proposta d’integrar el blog a Sàpiens.cat, el nou portal web que la Revista Sàpiens volia llençar per Sant Jordi. He de reconèixer que, crec que arribats a aquestes alçades es pot dir, vaig estar a un pel de dir que no. Òbviament, la visibilitat que podia proporcionar Sàpiens no l’oferia cap altra plataforma. Però vaig témer pels continguts. Em dirien sobre que podia escriure i quins temes era millor no tractar? De qui serien els textos? “El blog és teu, nosaltres només et servim la plataforma” em van respondre. I així ha estat. Mai se m’ha demanat res i he pogut treballar amb una independència envejable. Però també vaig témer per mi mateix: estaria a l’alçada del que requereix la primera revista en català del país? Per això no tinc resposta, ho heu de valorar vosaltres. En qualsevol cas, mes rere mes hem millorat les xifres del blog. I aquest és l’únic premi que realment val la pena.

I aquí ens trobem. Han passat quatre anys des d’aquella esbojarrada incursió en el món 2.0. He passat de l’analfabetisme informàtic al domini d’eines que mai entendré del tot però que resulten imprescindibles per al funcionament d’aquest espai. La vida ha donat moltes voltes. Moltes més del que un voldria. Ja fa un any que les maleïdes retallades m’han allunyat de les aules i m’he de buscar la vida de mil maneres, però aquí seguim resistint. Tot i les circumstàncies adverses m’he fet una proposta a mi mateix: no renunciar mai als somnis. I el meu somni, la meva passió vocacional, és fer divulgació, explicar coses, ja sigui des de l’aula, des d’aquest blog, en una conferència o allà on em deixin. Algun dia s’acabarà aquest exili i tot tornarà al seu lloc. No hi renuncio.

Però no voldria avorrir-vos amb les meves penes. Avui no és el dia. Simplement volia donar les gràcies a tots aquells que en un moment o altre heu passat per aquí i a aquells que ens heu fet confiança, des de la direcció de Sàpiens que va confiar en aquest blog per integrar-lo al seu portal web, passant pel Josep Alavedra fins arribar al darrer dels lectors. Espero que la informació que hagueu trobat us hagi estat útil, ja fos per preparar una classe, un examen, un treball… I si simplement heu anat a parar aquí perquè sou uns amants de la història hagueu gaudit dels continguts. Tot és millorable, i aquest blog també, així que seguiré treballant perquè aquest espai segueixi creixent amb el temps i tingueu al vostre abast els millors continguts possibles. Espero que ens seguiu fent confiança per passar molts més anys junts.

Un milió de gràcies

Fer autobombo d’un mateix mai m’ha agradat massa. Val a dir que tampoc m’agrada gens la falsa humilitat que practiquen alguns. Per això procuro parlar de mi i d’aquest blog el mínim indispensable només perquè els que ens segueixen amb fidelitat comparteixin les alegries que ens depara el dia a dia. Les penes i frustracions millor deixar-les a banda, tot i que en ocasions també m’he deixat anar en aquest sentit. I avui estem d’enhorabona. Aquesta tarda el comptador del blog feia un salt numèric i incorporava una xifra, cosa que indicava que hem superat el milió de pàgines vistes des de l’estrena a Sàpiens.cat.

És a dir, en poc més de dos anys han estat consultats més de 1.000.000 d’articles (amb números impacta encara més), el que es tradueix en més de 500.000 visitants (actualment, uns 40.000 mensuals). Crec que és una barbaritat, que possiblement al costat de les xifres amb les quals treballen d’altres blogs i webs tampoc tindrà més importància, però crec que val la pena remarcar-ho. I val la pena perquè aquest blog és un projecte personal, està escrit íntegrament en català i parla fonamentalment de la nostra història.

Fer divulgació sembla que estigui mal vist i pot arribar a ser sospitós als ulls de segons quines persones, però és una feina fonamental sense la qual la història mai tindria sentit. La història està perquè tots hi tinguem accés. I si des d’aquesta humil bitàcola, que no té cap altre pretensió que la didàctica de la història, estem aconseguint que la gent s’apropi a la nostra història, a la nostra cultura, i descobreixi coses noves ja em sento recompensat. Aquest era el 2008 i és en el 2012 el motiu de ser de “Ciències Socials en Xarxa”. Ja sabia que ni em trauria de pobre (en realitat la meva situació és més precària que quan iniciava aquesta bogeria) ni em reportaria més que treball diari per intentar respondre consultes, polemitzar quan s’ha donat el cas i actualitzar els continguts regularment. El triomf i l’única recompensa possible és que això es tradueixi en visitants que trobin utilitat en allò que es publica aquí. I cada dia són més els que ens visiteu segons les estadístiques del blog. Per això estem d’enhorabona i mantenim (reforcem) el nostre compromís amb els lectors per seguir treballant dia rere dia.

Un milió de gràcies. Gràcies de veritat, de tot cor. Brindem plegats per la bona salut de la història a la xarxa. Aquí hi serem sempre que vulgueu passar-vos.