A les darreres dècades del segle XIX les velles indústries que havien estat el motor de la primera revolució industrial van cedir el lideratge a altres sectors que van sorgir com a conseqüència dels nous progressos industrials i tècnics. Si la primera revolució industrial havia inaugurat la indústria del carbó, el cotó i el ferro, el segon impuls industrialitzador produït a finals del segle XIX comportaria l’hegemonia de l’acer, l’automòbil, l’electricitat, el petroli i la química.
El sector metal·lúrgic va tenir una nova embranzida gràcies a la posada en funcionament del convertidor de Bessemer (1865) que permetia l’elaboració de grans quantitats d’acer a un baix preu. També va aconseguir-se la producció industrial de nous metalls, com el níquel, que en aliatge amb l’acer donava lloc a l’acer inoxidable i l’alumini.
L’electricitat faria possible la creació de noves indústries com la producció d’aparells i productes electrònics i també faria possible la creació de la indústria cinematogràfica i, posteriorment, de la discogràfica.
La invenció del motor d’explosió i l’aplicació del petroli com a combustible van ser la base del naixement de la indústria automobilística, que va assolir un gran desenvolupament als Estats Units i ràpidament va esdevenir un dels sectors més poderosos que oferien un elevat nombre de llocs de treball i estimulaven el desenvolupament d’indústries secundàries que agafarien una gran importància (per exemple, el cautxú, els metalls no ferrosos, els aparells electrònics, etc.), especialment amb l’aparició del cotxe utilitari duta a terme per Henry Ford.
La indústria química també va ser una de les capdavanteres i Alemanya va convertir-se en la capdavantera del sector, produint més del 80% dels colorants sintètics i tints, i ocupant el primer lloc en indústria farmacèutica. També va desenvolupar-se la producció de sosa, de fertilitzants sintètics, de fibres artificials i explosius.
Finalment, la utilització del ciment armat (ciment combinat amb una carcassa de ferro) va permetre que l’enginyeria i la indústria de la construcció assolissin un gran desenvolupament. Aquest fet va fer possible l’edificació de ponts, viaductes i túnels més llargs. A més, els edificis van començar a créixer en alçada, i als EUA van començar la construcció dels primers gratacels.
