Conservadors i liberals van anar introduint de forma progressiva reformes en el sistema liberal britànic al llarg del segle XIX com a resultat de la pressió dels sectors populars. Així, el dret a vot va anar ampliant-se paulatinament fins que, el 1913, excepte els indigents, els criats i les dones, tots els altres ciutadans britànics gaudien del sufragi. En el següent quadre pot observar-se aquesta evolució:
ELECTORS A LA GRAN BRETANYA (1831-1910) | |
1831 | 440.000 |
1832 | 717.000 |
1866 | 1.200.000 |
1867 | 2.250.000 |
1883 | 3.000.000 |
1884 | 6.000.000 |
1900 | 6.330.00 |
1910 | 7.200.000 |
D’altra banda, diverses lleis van anar democratitzant la societat anglesa. Al final de segle, l’ensenyament ja era obligatori i gratuït des dels 5 anys fins als 13; el 1906, impulsada per la pressió del Partit Laborista, es va aprovar la reducció de la jornada laboral a vuit hores a les mines i es van crear comissions per a introduir assegurances mèdiques, de vellesa i d’atur.
Per acabar amb aquesta sèrie de reformes, el 18 d’agost de 1911, amb l’aprovació de la Parliament Act es va limitar els poders de la Cambra dels Lords (no elegida) i va augmentar els poders de la Cambra dels Comuns (l’única elegida per sufragi). Aquí podeu llegir-ne un fragment:
Considerant que cal prendre noves disposicions per reglamentar les relacions entre les dues cambres del Parlament, que existeix un desig de substituir la Cambra dels Lords, tal i com és actualment, per una segona cambra de base popular i no hereditària […], i que el Parlament en el futur ha de dur a terme aquesta substitució per limitar i definir els poders de la segona nova Cambra, aquesta llei s’encarregarà de restringir les atribucions de la Cambra dels Lords.
Article Primer. Si un projecte de pressupost, aprovat primer per la Cambra dels Comuns i transmès a la Cambra dels Lords un mes abans del final de la sessió no és votat sense esmenes per la Cambra dels Lords en el mes que segueix a la tramesa, aquest projecte esdevindrà llei del Parlament en el moment de la signatura de l’aprovació reial, a pesar de la manca de consentiment de la Cambra dels Lords […].
Article Segon. Si un projecte [de llei] adoptat per la Cambra dels Comuns en tres sessions successives i transmès a la Cambra dels Lords durant cadascuna d’aquestes sessions és refusat per la Cambra dels Lords durant cadascuna d’aquestes tres sessions, aquest projecte esdevindrà una llei del Parlament en el moment de la signatura de l’aprovació reial, a pesar de la manca de consentiment de la Cambra dels Lords, a condició que hagin passat dos anys entre la data de la segona lectura d’aquest projecte a la Cambra dels Comuns durant la primera d’aquelles sessions, i la data en la qual aquest text serà votat per la Cambra dels Comuns durant la tercera d’aquelles sessions.