El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

Ciències Socials en Xarxa
El blog de la Història, la Geografia i la Història de l’Art

El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

El taylorisme

A finals del segle XIX, l’organització industrial va orientar-se cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, estalviar temps i abaratir la producció. Cap a 1903, Frederick Winslow Taylor proposava un nou sistema d’organització del treball i de la producció que es coneixerà com a taylorisme.

taylorisme.jpg

El sistema es basava en la cadena de producció, en la qual cada obrer tenia cura d’unes tasques molt concretes i pretenia eliminar tots els moviments inútils per tal de rendibilitzar al màxim la mà d’obra. El resultat de la cadena seria una producció estandarditzada i massiva amb uns costos de fabricació força reduïts, però també comportava la deshumanització del treball i l’augment de la monotonia a l’exigir de l’obrer la repetició constant i mecànica de les mateixes tasques.

Extracte de l’obra de Frederick Winslow Taylor La direcció dels tallers (1911):

Frederick_Winslow_Taylor.jpgEs va adoptar un sistema més perfeccionat de remuneració diària […] que consistia a pagar en funció de la quantitat i la qualitat d’allò que es produïa. Al cap d’un temps relativament curt el supervisor va estimular la producció de totes les treballadores augmentant el sou a les que produïen més i millor i reduint-lo a aquelles que es mostraven inferiors a les altres. Finalment, van acomiadar les obreres la lentitud i la manca d’atenció de les quals eren incorregibles.

També es va fer un estudi detallat amb un cronòmetre del temps necessari per a fer cada operació. Es va escollir la manera més senzilla d’executar-les per tal d’eliminar tots els moviments lents o inútils i reunir en una seqüència els més ràpids i els que permetien una millor utilització dels instruments i dels materials. Aquest estudi va demostrar que les treballadores perdien xerrant una part considerable de temps.

Se’ls va impedir xerrar durant les hores de feina col·locant-les a una distància considerable. Les hores de treball van ser reduïdes de deu i mitja a nou i mitja i després a vuit i mitja […].

Els resultats final d’aquest sistema van ser els següents:

a. Trenta-cinc obreres feien la feina que abans feien cent vint.

b. Les obreres guanyaven 35,5 francs per setmana en lloc dels 17,5 anteriors.

c. Es treballaven vuit hores i mitja en lloc de meu i mitja.

d. La precisió en l’execució de la feina havia augmentat en un terç.

comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

L’AUTOR


Vicente Moreno Cullell (Barcelona, 1981) és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor d’educació secundària, és membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB).

EL BLOG

Ciències Socials en Xarxa és un espai de divulgació que intenta apropar d’una manera didàctica el món de la història de les civilitzacions, la cultura i l’art a tots els lectors. Un blog que busca explicar la nostra història, com a catalans i com a ciutadans del món. Perquè saber qui som, d’on venim i quin és el nostre passat és bàsic en una societat canviant com la que hem de viure.

Per contactar, podeu deixar un comentari al blog o enviar un e-mail a socialsenxarxa@gmail.com. Qualsevol aportació, per part de tots els visitants, serà benvinguda.

ÍNDEX DE CONTINGUTS