El sector agrari va contribuir de manera decisiva a l’èxit de la Revolució Industrial. L’anomenada revolució agrícola es va iniciar a principis del segle XVIII amb les lleis de tancaments de camps (enclosure acts), que es van ampliar al llarg del segle XIX, i la introducció de noves tècniques. També va ser decisiva l’aparició de nous empresaris agrícoles amb mentalitat capitalista.
Gran part del sòl agrícola d’Anglaterra, especialment al sud i a l’est del país, estava dividit en camps oberts (openfields), grans propietats comunals separades en “fulles”. L’explotació col·lectiva permetia que tothom se’n beneficiés, perquè proporcionava llenya i altres productes naturals a tota la comunitat. Les lleis de tancaments de camps, aprovades pel Parlament, van transformar les velles deveses comunals en grans parcel·les privades i tancades.
Aquest procés, iniciat en el segle XVII, va experimentar un increment notable a partir de la dècada de 1760 i es va allargar fins el 1860. Durant aquest segle es van aprovar més de 5.000 lleis de tancaments de camps, amb diverses lleis generals el 1801, el 1836 i el 1845. El resultat va ser un gran canvi paisatgístic de l’Anglaterra rural, que va afectar el 21% de la terra (uns 7 milions d’acres, equivalents a 28.000 km2).
Els efectes dels tancaments van ser molt importants i els resultats van ser espectaculars, incrementant-se un 90% la productivitat del camp. Ara bé, com que van desaparèixer els béns comunals, els camperols sense terra van tenir serioses dificultats per a subsistir en el camp i van haver de buscar feina a les ciutats, on van entrar a formar part del naixent proletariat industrial.
Aquesta era la crítica dels petits propietaris al tancament de terres segons un extracte dels Commons Journals de juliol de 1797:
Els demandants exposen a la Cort de Justícia els fets següents: que amb el pretext de fer millores a les terres de propietat de la parròquia esmentada, els camperols sense terra i totes les persones que tenen drets sobre les terres comunals que es pretenen tancar es quedaran sense el privilegi indispensable que ara tenen, és a dir, que els seus bous, vedelles i ovelles puguin pasturar de cap a cap de les terres esmentades […].
A més, els demandants consideren que el resultat més desastrós d’aquest tancament serà la gairebé total despoblació del seu poble, ara ple de treballadors orgullosos i forts que, igual que els habitants d’altres parròquies “obertes”, són el vigor i la glòria de la nació, i els que mantenen la seva flota i el seu exèrcit. Empesos per la necessitat i la falta de feina, no tindran més remei que emigrar en gran massa cap a les ciutats industrials.
