La prosperitat econòmica viscuda als Estats Units en el període d’entreguerres (els “feliços anys vint”) presentava una sèrie de desequilibris importants que persistirien durant tota la dècada, afectant no només el país sinó també d’altres zones del món.
Un d’aquests problemes estructurals va ser la crisi permanent en la qual van viure els sectors econòmics tradicionals. D’aquesta manera, la producció agrícola va anar augmentant en aquests anys gràcies a la modernització i la mecanització, però això va provocar un greu desequilibri ja que el mercat va mostrar-se incapaç d’absorbir el creixent nombre de productes del camp.
La producció agrària nord-americana havia crescut tant que els mercats, interiors i exteriors, ja eren incapaços d’absorbir-la. Aquest excés d’oferta provocaria una davallada continuada dels preus agraris entre el 1921 i el 1929, accelerant-se la caiguda dels preus en el final de la dècada.
Aquest és el relat que feia l’intel·lectual i novel·lista francès André Maurois sobre la crisi del sistema productiu agrícola nord-americà a la seva obra Taller Americans (Chantiers américains) de 1933:
Massa estrangers s’han convertit en homes de negocis. Del 1850 al 1920 les circumstàncies excepcionals els han falsejat les condicions econòmiques […]. Les immenses necessitats d’Europa durant la guerra de 1914 han proporcionat al granger de l’Oest mitjà la il·lusió que li era suficient produir en grans quantitats per vendre molt i enriquir-se de pressa. D’aquí ve la tendència d’incrementar el benefici comprant màquines agrícoles i noves terres, i si no es tenien els diners per fer-ho, es demanava un préstec.
A finals de la dècada prodigiosa de 1920 l’erosió provocada per l’aplicació de tipus d’explotació deficients va començar a afectar importants zones del país. Així, molts productors agraris van acabar arruïnant-se abans del crac econòmic. A més, l’agricultura de plantació també veuria complicada la seva existència quan la caiguda de preus a l’àrea del Carib afecti negativament a productors i importadors.
