El més important de conjunt de tractats que van posar fi a la Primera Guerra Mundial va ser el de Versalles, signat el 28 de juny de 1919, pel qual va reglamentar-se la sort d’Alemanya. Aquest Tractat va elaborar-se partint de la base que Alemanya era la responsable del conflicte i per això no va ser el fruit d’unes negociacions, sinó que va ser una imposició sobre els vençuts, un Diktat, com dirien els alemanys.
En primer lloc, l’Imperi alemany va quedar amputat i les seves colònies van ser repartides entre els aliats. Va haver de cedir l’Alsàcia i la Lorena a França i la regió de la Posnània a Polònia. A més, es va crear un passadís o “corredor polonès”, amb la creació de la “ciutat lliure” de Danzing, que separava la Prússia oriental de la resta d’Alemanya.
D’altra banda, les colònies alemanyes a l’Orient Mitjà van passar a convertir-se en mandats de la Societat de Nacions (en la pràctica, però, van ser territoris controlats per França i Gran Bretanya).
Article 119. Alemanya renuncia, a favor de les principals potències aliades i associades, a tots els seus drets i títols sobre les seves possessions d’ultramar […].
A més, Alemanya, considerada responsable del desencadenament de la guerra, va veure com se li va imposar el pagament d’unes fortes reparacions de guerra per compensar les destruccions causades als països vencedors.
Article 231. Alemanya i els seus aliats són responsables, per haver-les causat, de totes les pèrdues i de tots els danys soferts pels governs aliats i les seves nacions com a conseqüència de la guerra […].
Alemanya va haver de lliurar immediatament la seva flota mercant i les seves locomotores, i va haver de cedir a França l’explotació de les mines de carbó del Sarre durant quinze anys, després dels quals es celebraria un plebiscit per decidir el futur definitiu de les mines.
Article 232. Els governs aliats i associats exigeixen […], i Alemanya n’adquireix el compromís, que siguin reparats tots els danys causats a la població civil de les potències aliades i associades i als seus béns […].
Finalment, a Alemanya va abolir-s’hi el servei militar i el seu exèrcit va quedar reduït a només 100.000 homes. A més, es prohibia la seva unió amb Àustria i, per prevenir qualsevol intent revengista, els aliats passaven a ocupar la riba esquerra del Rin durant quinze anys. En conseqüència, la Renània va ser desmilitaritzada.
Article 428. A títol de garantia […] els territoris situats a l’oest del Rin […] seran ocupats per les tropes de les potències aliades i associades durant un període de quinze anys […].
