La Gran Guerra va suposar una catàstrofe humana sense precedents. A més, els historiadors de la demografia consideren que a l’impacte humà dels morts causats directament pel conflicte armat s’ha de sumar els no nascuts a causa de la guerra. A Europa (sense comptar Rússia) van morir entre 9 i 12 milions de persones. A Rússia entre 1914 i 1922 (incloent la guerra civil posterior a la Revolució) van morir uns 16 milions de persones.

Per tant, les pèrdues de vides humanes van ser més que considerables. I a això hem de sumar-hi una xifra similar de ferits i mutilats. Alemanya va ser qui va patir un nombre més elevat de baixes seguida de Rússia i França tot i que l’impacte va ser global per a tota Europa. Amb tot, la zona més castigada per la guerra va ser l’Europa oriental.

A més, la guerra va provocar un descens de la fertilitat que segons els càlculs estadístics va fer que deixessin de néixer uns 10 milions de persones que haurien d’haver nodrit les generacions posteriors a la guerra.

Pèrdua de població als països europeus que van participar a la Primera Guerra Mundial:

A les pèrdues humanes provocades directament per la guerra cal afegir la sobremortalitat provocada per la manca d’aliments, les pèssimes condicions d’higiene i l’epidèmia de la mal anomenada grip espanyola de 1918 (que va provocar la mort de 6 milions d’europeus i 22 milions de persones a tot el món).

Així, l’increment de la mortalitat i el descens de la natalitat van donar lloc a les anomenades “generacions buides” que van arribar a l’edat adulta cap a 1935. El resultat d’aquesta matança va ser l’aparició d’una forta pressió social per la disminució de la població activa i del nombre de consumidors potencials.