Les mesures repressives aplicades pel franquisme en la postguerra vana anar acompanyades d’un ampli procés de confiscació i espoli del patrimoni dels vençuts. D’una banda es van confiscar les propietats de la majoria dels exiliats i dels polítics republicans. De l’altra, els béns de tots els partits, els sindicats, les associacions i les entitats vinculats als republicans van passar en engrandir el patrimoni de les institucions del règim. Van ser desmantellats fins a 24 partits polítics, així com també tots els sindicats obrers. A Catalunya, es calcula que van patir les sancions econòmiques i la confiscació de béns més de 10.000 persones de la província de Barcelona i prop de 4.000 a la província de Lleida.
El franquisme, a través de la Causa General, també va cercar informacions sobre les persones amb l’objectiu de posar en marxa les depuracions o purgues entre els funcionaris públics i alguns treballadors del sector privat. Amb aquest objectiu es buscaven dades diverses de cadascun, les quals formaven el seu expedient. Darrere de cada expedient hi havia un informe de les forces vives de la població, representades per l’Ajuntament, la Falange, la Guàrdia Civil i l’Església, marcat per un interès especial a buscar i penalitzar tot allò que tingués relació amb els rojos.
D’aquesta manera, el franquisme va expulsar del món laboral totes aquelles persones que s’havien destacat a favor de la causa republicana. Es va dur a terme una depuració generalitzada dels funcionaris i es va pressionar per tal que es procedís de la mateixa manera en el sector privat. La depuració es va fer amb criteris arbitraris i amb un tractament força diferenciat i discriminatori tant en el sector públic com en el privat.
Així, el 1939, va establir-se per llei que només es mantindrien en els seus llocs de treball aquells funcionaris que mostressin clarament la seva adhesió al Movimiento Nacional. Es tractava no solament de sancionar els desafectes amb el nou règim, sinó de crear un funcionariat fidel, disciplinat i atemorit que fos la base de la construcció del Nou Estat. Als organismes oficials la depuració va exercir-se amb fermesa. La depuració fou total i rigorosa en els diferents sectors de l’administració pública de Catalunya. Per exemple, a la província de Girona van ser penalitzats el 24% dels funcionaris de l’Ajuntament, a la Diputació va superar-se aquesta xifra i gairebé un terç del professorat va patir sancions.
Un dels sectors on va ser especialment severa va ser en l’ensenyament, i en particular entre els mestres de les escoles públiques. El cos de funcionaris de magisteri va ser objecte d’una dura depuració i una tercera part de tots els mestres de Catalunya van ser sancionats amb la pèrdua definitiva de la seva plaça, la suspensió temporal de sou i feina o el trasllat forçós de la seva destinació.
La depuració franquista del magisteri en les províncies catalanes:
| Destituïts | Altres sancions | Sense sanció | |
| Barcelona | 15,46% | 15,33% | 69,31% |
| Girona | 11,12% | 17,10% | 71,78% |
| Lleida | 4,65% | 18,62% | 76,73% |
| Tarragona | 8,44% | 13,58% | 77,98% |
L’exercici de certes professions liberals també va ser objecte de control a partir de les depuracions obligatòries que va realitzar-se en els col·legis professionals, com el de metges, el d’advocats o el de periodistes, dels quals van ser automàticament donats de baixa aquells membres exiliats o processats.
De la mateixa manera, a les empreses particulars, les autoritats van ordenar l’acomiadament obligatori de tots els exiliats, dels detinguts sota l’acusació d’haver abandonat el lloc de treball i dels militants de partits i organitzacions d’esquerres. Tanmateix, la depuració a les empreses privades es va fer d’una manera molt irregular ja que depenia de la decisió de la direcció o l’empresari i la majoria dels acomiadats foren els exiliats i els detinguts. Les depuracions també van servir perquè alguns empresaris s’aprofitessin de la circumstància i acomiadessin treballadors sense indemnització.
One Response
Després de localitzar i tenir documentació amb motiu de confiscació de bens de la família, bens que en una majoria és van repartir els membres de l’ajuntament de la postguerra, sol•licito ajuda per poder manipular correctament tota aquesta documentació.
Abans del 2010 m’ha esta impossible de cercar (l’ajuntament responia que no existia res), però ara a l’obligar el trasllat als arxius, ha sortit a la llum. Quina emoció recordar els meus iaios.
Gràcies, 977407468.