Com a resultat de la reforma del camp rus que va abolir la servitud va començar un nou procés de diferenciació social que va donar pas al naixement d’una nova burgesia agrària, els anomenats kulaks. En paral·lel a l’aparició d’aquesta burgesia, el pagament del rescat i la forta pressió fiscal van fer augmentar el nombre de camperols empobrits, que van rebre el nom de mugics.
Molts d’aquests mugics, sense terres i fortament endeutats, van haver de marxar cap a les ciutats per a buscar una feina a les naixents indústries que començaven a proliferar. Uns altres van restar al camp, on havien de suportar unes condicions de vida miserables.
Segons aquest informe d’un oficial d’Estat Major, aquesta era la situació a la província de Riazam en el darrer terç del segle XIX, il·lustrativa de la situació en la qual vivien els camperols russos del període:
L’alimentació dels pagesos és habitualment molt simple i uniforme: pa de sègol, xtxí [una sopa de col] i katxa [un tipus de farinetes] constitueixen diàriament els àpats del migdia i del vespre, i això els dies que sopen […].
Tant els dies que han de fer magre com els dies grassos preparen la xtxí amb col fermentada, sense cap més acompanyament, llevat que, els dies grassos, a vegades hi afegeixen magre de porc o nata, o simplement llet. A molts pocs se’ls hi acut d’espesseir la xtxí amb farina o mantega tot i que és líquida, insípida, completament austera. La katxa és generalment de blat negre, de xeixa o de mill. Es fa amb llet o oli, i els dies magres amb llavor triturada. Prendre katxa és ja signe d’una certa posició benestant.
Pel que fa a la carn, és molt estrany que n’hi hagi a la taula dels pagesos, i només en prenen en les grans festes. El peix encara és més escàs als llocs allunyats dels rius […]. Els llegums es fan servir poc, atesa l’absència de bones hortes. Les patates, que podrien ser un element nodridor i agradable de l’alimentació dels pagesos, són pràcticament desconegudes. Només és conreen en llocs esparsos i en quantitats insuficients […]. Els camperols amb prou feines coneixen els llegums. Les fruites es destinen a la venda, i als districtes del nord del país són desconegudes […]. Es consumeixen molts xampinyons, sense els quals els camperols ho passarien molt malament els dies difícils […].
D’aquesta manera, la possessió de la terra seguiria sent la gran reivindicació dels camperols russos un cop entrats ja en el segle XX i a les portes de la Revolució de 1917.
