El segle XVIII: la pervivència de l’Antic Règim
Anomenem Antic Règim el conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les societats de l’Europa occidental entre els segles XV i XVIII. L’Ancien Régime o Antic Règim és la designació de l’organització política, econòmica i social de la monarquia francesa anterior a la Revolució del 1789. Aquesta definició va ser emprada pels revolucionaris […]
El concepte de “poble” a la França del segle XVIII
La societat francesa (i europea) de l’Antic Règim pot ser definida com aristocratitzant, perquè els valors de l’estament noble eren els dominants i perquè la divisió social es basava en el privilegi jurídic. La societat es dividia en tres estaments, o grups socials, amb una escassa mobilitat entre ells: la noblesa, el clergat i el […]
La justificació de l’absolutisme
La monarquia era la forma de govern que va dominar a Europa des del segle XVI fins a finals del segle XVIII. Així, al llarg de l’edat moderna els reis van anar guanyant poder i des de mitjans del segle XVII, a partir de l’exemple de Lluís XIV de França, es va anar imposant un […]
La demografia de l’Antic Règim: la vida amenaçada
El règim demogràfic antic és la fase primitiva de l’evolució demogràfica de totes les societats. És una etapa caracteritzada per l’existència de taxes de natalitat i mortalitat molt elevades, fet que provocava un creixement de la població molt baix a llarg termini. A Europa aquesta etapa demogràfica va durar fins a la Revolució Industrial. Així ens descriu l’historiador […]
París i les llums de la Il·lustració
L’abisme social existent a París no va fer més que créixer al llarg del segle XVIII fins arribar a un extrem digne de la caricatura. Mentre els miserables de París es disputaven les rates del Sena, els magnats i aristòcrates s’oferien entre ells sumptuosos sopars de cinc o sis plats –sense comptar els entremesos, les […]
El París del segle XVIII, història de dues ciutats
La Il·lustració, segons les paraules de Kant de 1783: “la sortida de l’ésser humà de la Unmündigkeit [la minoria d’edat, la incapacitat de fer servir la Raó sense la direcció d’un altre], de la qual el mateix home n’és el culpable”, estava dirigida a tota la Humanitat. Els éssers humans, ens diuen els principis il·lustrats, […]
