La societat francesa (i europea) de l’Antic Règim pot ser definida com aristocratitzant, perquè els valors de l’estament noble eren els dominants i perquè la divisió social es basava en el privilegi jurídic.
La societat es dividia en tres estaments, o grups socials, amb una escassa mobilitat entre ells: la noblesa, el clergat i el Tercer Estat o poble. Els dos primers gaudien de grans privilegis, mentre que el poble s’ocupava de les activitats productives i només disposava dels seus recursos per sobreviure.
Els privilegiats, però, eren una minoria. Així, a la França de finals del segle XVIII hi havia 350.000 nobles i 120.000 eclesiàstics, només el 2% de la població total.
Tot i això, el concepte “poble” cada cop va veure’s més reduït en la consideració social ja que un dels objectius de la burgesia benestant del Tercer Estat durant l’Antic Règim va ser el seu ennobliment com a resultat de la seva iniciativa econòmica i cultural.
Extracte de la veu “poble” segons Louis de Jaucourt a l’Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers (1752):
Louis de Jaucourt, filòsof il·lustrat francès que va col·laborar en la redacció de l’Encyclopédie
Abans, a França, el poble era considerat la part més útil, la més preciosa i la més respectable de la nació. Aleshores es creia que el poble podia ocupar un lloc en els Estats Generals i en els Parlaments del regne […].
Les idees han canviat i ara fins i tot la classe d’homes que ha de formar el poble es redueix cada dia més. Abans l’estat general de la nació era el poble, simplement oposat a la gran aristocràcia i els nobles. Incloïa els pagesos, els obrers, els artesans, els negociants, els financers, la gent de lletres i la gent de lleis. Però ara es considera que aquest cos de la nació és redueix als obrers i als pagesos.
La gent de lleis ha sortit de la classe del poble ennoblint-se sense l’ajuda de l’espasa i la gent de lletres ha considerat el poble com profà. No seria honest anomenar poble els qui cultiven les belles arts o els qui encasten un diamant a la perfecció o arreglen una peça de moda superbament; aquestes mans no s’assemblen gens a les del poble.
Tampoc no barregem els negociants amb el poble; des que la noblesa es pot enriquir amb el comerç, els financers han arribat tan amunt que es relacionen amb els aristòcrates del regne i s’hi ha barrejat i confós, aliats amb els nobles, als quals concedeixen pensions, mantenen i treuen de la misèria.
Vicente Moreno Cullell (Barcelona, 1981) és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor d’educació secundària, és membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB).
Ciències Socials en Xarxa és un espai de divulgació que intenta apropar d’una manera didàctica el món de la història de les civilitzacions, la cultura i l’art a tots els lectors. Un blog que busca explicar la nostra història, com a catalans i com a ciutadans del món. Perquè saber qui som, d’on venim i quin és el nostre passat és bàsic en una societat canviant com la que hem de viure.
Per contactar, podeu deixar un comentari al blog o enviar un e-mail a socialsenxarxa@gmail.com. Qualsevol aportació, per part de tots els visitants, serà benvinguda.
