La societat catalana en els segles XIII i XIV
Durant l’edat mitjana la societat estamental va ser el tipus predominant. Jurídicament es dividia en dos grups socials: els privilegiats i els no privilegiats. La pertinença a un grup o a un altre no es devia a criteris econòmics, com en una societat capitalista de classes, sinó a l’origen o naixement. El grup dels privilegiats […]
Les institucions polítiques de la Catalunya medieval
A partir del segle XI, amb el desenvolupament del feudalisme, la noblesa feudal va començar a dominar territoris importants, on exercia el poder jurisdiccional, a la vegada que disposava d’exèrcits. Així, els nobles es van revoltar moltes vegades contra el rei per aconseguir més privilegis dels que ja gaudien. Per la seva banda, el monarca […]
Canvis al si de l’Església medieval: heretgies, reformes, universitats i escolàstica
L’Església medieval, a través del monacat i els vincles amb el poder polític, havia estès la seva influència a tot l’occident europeu. Era, a més, la institució que monopolitzava el saber escrit i que comptava amb una administració més desenvolupada. Per tant, qualsevol transformació que es produís al seu si afectava la resta de la […]
Les croades
Durant tota l’edat mitjana es van produir les croades, expedicions armades convocades per l’Església per a lluitar contra pobles de concepcions religioses diferents, principalment els musulmans. Van ser una sèrie de campanyes militars de caràcter religiós sostingudes pels estats cristians, entre els segles XI i XIII, en contra dels enemics externs i interns. La majoria […]
La societat feudal a Catalunya
Com a conseqüència del procés de feudalització, la societat catalana va perdre el seu caràcter equilibrat. La formació d’un nou estat feudal es va produir durant el govern de Ramon Berenguer I, basant-se en l’hegemonia del Casal de Barcelona, a partir de les relacions feudals establertes entre els antics comtats. La degradació de la pagesia […]
Expansió demogràfica i activitats econòmiques a la Catalunya feudal (segles XI i XII)
El creixement demogràfic: Durant els segles XI i XII les terres catalanes, com en general tot l’occident europeu, van experimentar un important creixement de la població. Les causes cal cercar-les en l’increment de la superfície conreada i en un augment dels rendiments i, per tant, de la producció d’aliments. Les conseqüències d’aquest augment de la […]
La feudalització de Catalunya
De forma paral·lela a la consolidació de la Catalunya comtal, el sistema feudal va anar desenvolupant-se en la societat catalana. El feudalisme, com és ben sabut, és un sistema polític, econòmic i social que va desenvolupar-se en la major part dels països de l’Europa occidental entre els segles X i XII i va caracteritzar-se pels […]
El model demogràfic medieval
Fins a la Revolució Industrial la població europea va viure en un precari equilibri amb els recursos alimentaris, així qualsevol augment demogràfic que no es correspongués amb un increment de les possibilitats agràries derivava en un desnodriment que deixava sense defenses el cos humà i vulnerable davant de qualsevol atac epidèmic. Això va ser una […]
Formes de vida i creences medievals
La natura, durant tota l’edat mitjana, va ser el centre de l’atenció de l’home, que l’observava i l’escodrinyava amb una intensitat que, vista des del nostre punt de vista de ciutadans del segle XXI, ens pot semblar fins i tot obsessiva. Coneixem, d’una manera imperfecta una relació tan estreta entre home i natura que en […]
La vida familiar a l’edat mitjana
El model familiar generalitzat durant l’edat mitjana, tot i que mantenia influències romanes i germàniques, va estar molt determinat pel cristianisme. Es basava en el contracte matrimonial entre un home i una dona, legitimat mitjançant la intervenció d’un representant de l’Església. Aquest contracte podia ser establert pels pares de la contraent (l’edat mínima dels esposos […]
