L’oposició al nou règim bolxevic
Acabada la guerra amb Alemanya, el nou poder soviètic emergent de la Revolució d’Octubre va veure com ja des dels primers moments sorgien focus de contestació. Així, tant des del bàndol dels antics partidaris del tsar com des de les forces de caràcter burgés que havien donat el seu suport al Govern Provisional va llançar-se […]
L’articulació de l’Estat soviètic
El Congrés dels Soviets va adoptar amb rapidesa les primeres mesures revolucionàries en la construcció de l’Estat socialista soviètic. Primer de tot, el 26 d’octubre, Lenin va establir un decret sobre la pau en el qual es proposava a tots els pobles i governs bel·ligerants que establissin negociacions immediatament per assolir una pau justa i […]
La Revolució d’Octubre
Davant de la inestabilitat viscuda durant l’estiu de 1917 i les friccions amb el govern Kerenski, els bolxevics van propugnar la insurrecció armada com l’única via possible per enderrocar el Govern Provisional i consolidar el poder dels soviets. Per primera vegada van aconseguir que el soviet de Petrograd, presidit per Trotski, i el de Moscou, […]
El cop contrarevolucionari de Kornilov
L’estiu de 1917 la situació del poble rus no havia millorat gaire, fet lògic ja que el Govern Provisional sorgit de la Revolució de Febrer encara no havia tingut temps per a actuar, i la participació en la Primera Guerra Mundial i la persistència de la fam continuaven causant greus problemes. Durant el mes de […]
Lenin i les Tesis d’Abril
La dualitat de poders existent a Rússia des de març de 1917 amb la coexistència del Govern Provisional i els soviets obrers va incrementar-se quan va esclatar l’anomenada crisi d’abril. Va ser aleshores quan Lenin, que acabava de retornar de l’exili, va exposar la línia política del partit bolxevic, el més radical dels revolucionaris. A […]
La caiguda del tsarisme: de la Revolució de Febrer a la formació del Govern Provisional
La Primera Guerra Mundial va ser el detonant de la Revolució Russa de 1917, igual que la guerra russo-japonesa ho havia estat el 1905. Les derrotes militars de Rússia a la Gran Guerra en les campanyes successives de 1914, 1915 i 1916, i les elevades pèrdues humanes i territorials van generar grans dificultats econòmiques i […]
La Revolució Russa de 1905: el Diumenge Sagnant
La situació política i l’agitació social i política de Rússia en els primers anys del segle XX va convulsionar profundament el règim autocràtic dels tsars. Així, en aquest període Rússia va patir una crisi econòmica molt profunda que va agreujar encara més les deficiències de la seva economia. A remolc d’una crisi de sobreproducció, la […]
L’autocràcia tsarista i la crítica de Tolstoi
Arran de l’atemptat sofert pel tsar Alexandre II, el 1881, els intents reformistes que havien caracteritzat la segona meitat del segle XIX rus van ser abandonats definitivament. D’aquesta manera, en els regnats d’Alexandre III (1881-1894) i Nicolau II (1894-1917) es retornaria a l’immobilisme polític i a la repressió sistemàtica de qualsevol forma d’oposició al règim. […]
La fam a la Rússia del segle XIX
Com a resultat de la reforma del camp rus que va abolir la servitud va començar un nou procés de diferenciació social que va donar pas al naixement d’una nova burgesia agrària, els anomenats kulaks. En paral·lel a l’aparició d’aquesta burgesia, el pagament del rescat i la forta pressió fiscal van fer augmentar el nombre […]
L’abolició de la servitud a la Rússia del segle XIX
Al llarg del segle XIX el camp rus va viure gairebé al marge de les grans transformacions agrícoles que s’estaven produint en d’altres Estats europeus. L’aristocràcia concentrava a les seves mans la major part de la terra, i la pagesia va viure fins ben entrat el segle en un règim de veritable servitud feudal. Una […]
