Els pronunciaments
Com a conseqüència de la política absolutista de Ferran VII i de la crisi econòmica que va afectar Espanya en la postguerra, l’oposició liberal es va anar enfortint. Així, a les ciutats van créixer les societats secretes i maçòniques, i, a més, la integració dels caps de la guerrilla a l’exèrcit va originar un sector […]
El retorn a l’absolutisme de Ferran VII
Un cop derrotat Napoleó, a Espanya es plantejava el problema de la integració de Ferran VII en el nou ordre constitucional nascut a les Corts de Cadis. El monarca havia abandonat el país com a rei absolut i hi retornava, després del Tractat de Valençay, en el marc d’una monarquia constitucional, fet que feia desconfiar […]
La represa de l’economia catalana en el final del regnat de Ferran VII
Els burgesos barcelonins van fer tot el possible per “educar” Ferran VII en la teoria del mercat nacional. Així, la Junta de Comerç va presentar-li una exposició amb una llista final de quinze peticions sobre contraban, aranzels, etc. Aquestes peticions es justificaven amb una argumentació “nacionalista” que venia a dir que els catalans no volien […]
Catalunya durant la Dècada Ominosa: repressió, rebel·lió pagesa i aixecament dels “malcontents”
La repressió. La violència repressiva contra el liberalisme que va suposar el retorn a l’absolutisme per part de la monarquia de Ferran VII va tenir una relativa poca importància a Catalunya ja que l’ocupació de Barcelona per part de l’exèrcit francès va fer que els ocupants s’esforcessin a fer que les autoritats espanyoles respectessin les […]
La Dècada Ominosa (1823-1833)
La intervenció francesa de 1823 va donar pas a l’últim període del regnat de Ferran VII amb la segona restauració de l’absolutisme, l’anomenada Dècada Ominosa (1823-1833), en la qual va produir-se el col·lapse definitiu de l’Antic Règim a Espanya. Ferran VII, recuperava així la seva condició de monarca absolut, però les potències absolutistes, temoroses davant […]
Catalunya davant la restauració de l’absolutisme i els inicis del provincialisme (1814-1820)
En el període 1808-1830 va produir-se una revifalla de la consciència particular del país. Si bé la Guerra del Francès va donar lloc al naixement de la nació espanyola, a la vegada va provocar una primera exaltació de l’ideal català i també el funcionament d’una mena de govern del Principat amb l’articulació de la Junta […]
La restauració absolutista de Ferran VII (1814-1820)
Un cop Napoleó va acceptar la derrota en la Guerra del Francès es plantejava el problema de la integració de Ferran VII en el nou ordre constitucional nascut a les Corts de Cadis. El monarca havia abandonat el país com a rei absolut i hi retornava, després del Tractat de Valençay, en el marc d’una […]
Liberalisme i nacionalisme a l’època de les revolucions (1815-1870)
Malgrat l’aparent retorn a l’Antic Règim que van suposar la Restauració i la implantació del sistema Metternich, una bona part de les idees que havia generat la Revolució francesa i que s’havien expandit per Europa a través dels exèrcits napoleònics havien penetrat de forma profunda a molts països europeus. Molts dels ciutadans dels Estats sotmesos […]
El Tractat de Verona
La Santa Aliança perseguia un objectiu doctrinal: mantenir Europa sota els principis establerts al Congrés de Viena (1814-15), és a dir, el manteniment de l’absolutisme i la defensa enfront de l’amenaça del liberalisme i el nacionalisme. A més, aquesta organització defensava el dret d’intervenció per sufocar qualsevol moviment revolucionari i restablir l’Antic Règim allà on […]
El Tractat de la Santa Aliança
Després de la derrota de Napoleó es va crear una nova organització en defensa de l’Antic Règim: la Santa Aliança. Es tractava d’una coalició entre Rússia, Àustria i Prússia (França s’hi afegiria el 1819) que tenia una finalitat totalment diferent de les aliances estratègiques que havien sorgit del Congrés de Viena. La Santa Aliança perseguia […]
