L’abolició del feudalisme per les Corts de Cadis
Els diputats de les Corts de Cadis van procedir a desmantellar el règim feudal mitjançant la supressió de les senyories jurisdiccionals, fent-ne distinció de les territorials, que van passar a ser propietat privada dels senyors. Aquest procés apuntava cap a un tipus de reforma agrària que, d’una banda, liquidava el règim senyorial, però que a […]
La Constitució de 1812
Amb la constitució de les Corts es va començar a edificar un nou projecte polític que lluitava contra el despotisme oposant-hi una societat basada en la llibertat i la igualtat davant de la llei. El camí cap a la constitució de Cadis suposaria la introducció del liberalisme com a limitació del poder del rei. Així, […]
Rousseau: l’origen de la desigualtat és la propietat privada
El Discurs sobre l’origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes, aparegut el 1755, és el treball de Jean-Jacques Rousseau per respondre a la pregunta formulada per l’Acadèmia de Dijon al voltant de “Quin és l’origen de la desigualtat entre els homes i si és autoritzada per la llei natural”. La naturalesa de […]
Max Weber: l’Estat i el monopoli de la violència
L’historiador i sociòleg alemany Max Weber, de tendència liberal, va justificar a la seva obra La política com a vocació. El polític i el científic (1919) allò que des de la constitució dels Estats moderns en els segles XV i XVI era un fet: que “l’Estat és la comunitat humana que […] reclama per a […]
Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
La Junta Suprema Central formada el setembre de 1808 com a govern alternatiu s’havia mostrat incapaç per a dirigir la guerra contra els francesos i, després d’haver de fugir d’Aranjuez a Sevilla i, posteriorment, a Cadis el 1810, l’única ciutat que, gràcies a l’ajuda britànica, resistia el setge francès, va acabar per dissoldre’s el gener […]
El sistema polític anglès del segle XIX vist per un francès
Contràriament al que es vivia a la majoria dels països europeus, a Anglaterra els avenços polítics liberals del segle XIX van produir-se en un marc d’estabilitat institucional de la monarquia parlamentària, sense que el país es veiés afectat per onades revolucionàries que van sacsejar el continent. El filòsof i historiador francès Hippolyte Taine ho explicava […]
Els orígens de les Revolucions de 1848
Amb les revolucions de 1820 i 1830 el liberalisme i el nacionalisme només van aconseguir reformes parcials en alguns Estats. De fet, tot i els avenços assolits en alguns països, la burgesia industrial i comercial volia participar més activament en la vida política i l’adquisició de més drets i llibertats. D’altra banda, la consolidació de […]
Gran Bretanya, el liberalisme sense revolució
El primer cop contra l’Antic Règim a Europa va produir-se a l’Anglaterra del segle XVII. En aquest país existia una potent classe burgesa desenvolupada dins de les estructures del feudalisme i el poder absolut del rei no havia arribat tant lluny com en altres països d’Europa gràcies a la pervivència d’un parlament estamental actiu. Els […]
El sufragi censatari en el segle XIX
Per sufragi censatari (o restringit) denominem el sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social. Aquests generalment són econòmics (com la possessió d’un determinat nivell de rendes o ofici) o relacionats amb el nivell d’instrucció (llegir i escriure), […]
El liberalisme polític: la sobirania nacional
El liberalisme polític d’inicis del segle XIX venia a recollir els principis bàsics de la Revolució francesa, propugnant la llibertat de l’individu concretada, per exemple, en la sobirania nacional. D’aquesta manera, el liberalisme consideraria que el poder emana del conjunt de ciutadans i que són aquests els que han d’escollir la forma de govern que […]
