La fam a la Rússia del segle XIX

Com a resultat de la reforma del camp rus que va abolir la servitud va començar un nou procés de diferenciació social que va donar pas al naixement d’una nova burgesia agrària, els anomenats kulaks. En paral·lel a l’aparició d’aquesta burgesia, el pagament del rescat i la forta pressió fiscal van fer augmentar el nombre de camperols empobrits, que van rebre el nom de mugics.

Molts d’aquests mugics, sense terres i fortament endeutats, van haver de marxar cap a les ciutats per a buscar una feina a les naixents indústries que començaven a proliferar. Uns altres van restar al camp, on havien de suportar unes condicions de vida miserables.

Segons aquest informe d’un oficial d’Estat Major, aquesta era la situació a la província de Riazam en el darrer terç del segle XIX, il·lustrativa de la situació en la qual vivien els camperols russos del període:

L’alimentació dels pagesos és habitualment molt simple i uniforme: pa de sègol, xtxí [una sopa de col] i katxa [un tipus de farinetes] constitueixen diàriament els àpats del migdia i del vespre, i això els dies que sopen […].

Tant els dies que han de fer magre com els dies grassos preparen la xtxí amb col fermentada, sense cap més acompanyament, llevat que, els dies grassos, a vegades hi afegeixen magre de porc o nata, o simplement llet. A molts pocs se’ls hi acut d’espesseir la xtxí amb farina o mantega tot i que és líquida, insípida, completament austera. La katxa és generalment de blat negre, de xeixa o de mill. Es fa amb llet o oli, i els dies magres amb llavor triturada. Prendre katxa és ja signe d’una certa posició benestant.

Pel que fa a la carn, és molt estrany que n’hi hagi a la taula dels pagesos, i només en prenen en les grans festes. El peix encara és més escàs als llocs allunyats dels rius […]. Els llegums es fan servir poc, atesa l’absència de bones hortes. Les patates, que podrien ser un element nodridor i agradable de l’alimentació dels pagesos, són pràcticament desconegudes. Només és conreen en llocs esparsos i en quantitats insuficients […]. Els camperols amb prou feines coneixen els llegums. Les fruites es destinen a la venda, i als districtes del nord del país són desconegudes […]. Es consumeixen molts xampinyons, sense els quals els camperols ho passarien molt malament els dies difícils […].

D’aquesta manera, la possessió de la terra seguiria sent la gran reivindicació dels camperols russos un cop entrats ja en el segle XX i a les portes de la Revolució de 1917.

L’abolició de la servitud a la Rússia del segle XIX

Al llarg del segle XIX el camp rus va viure gairebé al marge de les grans transformacions agrícoles que s’estaven produint en d’altres Estats europeus. L’aristocràcia concentrava a les seves mans la major part de la terra, i la pagesia va viure fins ben entrat el segle en un règim de veritable servitud feudal.

Una bona part dels serfs russos estaven sotmesos a uns forts lligams de servitud que comportaven la manca de llibertat personal i l’obligació de fer prestacions (pagament de censos en forma de treball personal pel senyor) i de pagar impostos en metàl·lic (els anomenats obrok).

A les comunitats pageses, els caps de família formaveb el MIR, que era l’assemblea de la comunitat rural. El MIR s’encarregava de distribuir periòdicament les terres de conreu, cedides pel senyor feudal, entre els membres de la comunitat.

Aquestes condicions de vida tan dures que havien de suportar els camperols russos van provocar que molt sovint l’Imperi es veiés afectat per una sèrie de revoltes agràries que, finalment, l’any 1861, van forçar el tsar Alexandre II (1855-1881) a promulgar l’abolició de la servitud.

Així, amb aquest Estatut General s’establia la llibertat personal dels serfs, que deixaven d’estar lligats a la terra, i la seva igualtat civil. Les terres van quedar dividides en dues parts: una part la conservava l’antic senyor i l’altra és donava en règim d’usdefruit als pagesos. Aquests, a més, podien rescatar les terres que conreaven fent ús del dret a pagar una indemnització als senyors.

Aquest és un extracte de l’Estatut General per als pagesos russos alliberats de la servitud (19 de febrer de 1861):

1r. És abolida per sempre més la servitud dels pagesos que pertanyen als terratinents […].

2n. Els pagesos i els servidors domèstics alliberats de la servitud […] rebran els drets civils que corresponen a les persones i als béns dels camperols lliures.

3r. Tot guardant el dret de propietat sobre el conjunt de les seves terres, els terratinents cediran als seus pagesos, en usdefruit perpetu, a canvi d’un cens:

Les cases rurals i les seves dependències.

A més a més, per assegurar-los la subsistència i per permetre’ls de complir les seves obligacions envers l’Estat i els propietaris, se’ls facilitarà una quantitat de terres conreables […] l’extensió de les quals serà determinada pels reglaments locals […].

4t. Pel lot que se’ls atribuirà conforme a l’article precedent, els pagesos hauran de pagar al terratinent les prestacions en diners o en treball que determinin els reglaments locals […].

12è. Amb el consentiment dels terratinents, els pagesos podran adquirir en plena propietat, a més de les seves cases i dependències, les terres laborables que els han estat concedides a perpetuïtat […]. Després de l’adquisició en plena propietat dels seus lots […], quedaran abolits tots els lligams de dependència entre els propietaris i els pagesos […].

18è. El terratinent conservarà el dret de policia senyorial i la tutela de les comunitats rurals mentre durin els lligams de dependència respecte al propietari […].

Aquest decret i el nou Estatut General, però, van decebre els pagesos russos perquè es veien obligats a endeutar-se si volien rescatar les terres, que els senyors van taxar a uns preus que sovint superaven per molt el seu preu real.