La màquina de vapor
La màquina de vapor, invent decisiu per a la Revolució Industrial, sempre anirà associada al nom de James Watt, el seu creador.
Tots els canvis decisius que es van produir en la indústria tèxtil cotonera al llarg del segle XVIII i que donarien pas a la Revolució Industrial no haurien estat possibles sense la introducció de la màquina de vapor de James Watt, patentada el 1769, i en funcionament des del 1776.
Aquest invent permetia utilitzar la força del vapor per moure les màquines filadores i els telers. La seva introducció va ser una millora decisiva, ja que va reduir el consum de combustible de la màquina i va permetre que es pogués utilitzar pràcticament a tot arreu. El rendiment del combustible va passar de menys d’1% en la maquinària de Newcomen a un 4,5% aproximadament en la de Watt.
L’obra de Watt combinava el geni inventiu amb l’afany d’abaratir els costos. El mateix Watt deia que la seva ment “perseguia la construcció de màquines que fossin tan barates com bones”. A més, aquestes màquines usaven carbó com a combustible, un mineral molt abundant al Regne Unit.
Si bé durant els primers anys de la seva existència la màquina de vapor va ser una tecnologia secreta i se’n venien poques unitats a l’exterior, aviat s’expandiria amb rapidesa. D’aquesta manera, el 1800 ja havia unes 500 màquines de vapor, i el 1830 n’hi havia més 15.000 distribuïdes per tota Europa.
Així, en la història de la tecnologia, la figura de Watt és comparable a la de Pasteur en biologia, a la de Newton en física, o la de Beethoven en música.
Gran part del sòl agrícola d’Anglaterra, especialment al sud i a l’est del país, estava dividit en camps oberts (openfields), grans propietats comunals separades en “fulles”. L’explotació col·lectiva permetia que tothom se’n beneficiés, perquè proporcionava llenya i altres productes naturals a tota la comunitat. Les lleis de tancaments de camps, aprovades pel Parlament, van transformar les velles deveses comunals en grans parcel·les privades i tancades.
A més, els demandants consideren que el resultat més desastrós d’aquest tancament serà la gairebé total despoblació del seu poble, ara ple de treballadors orgullosos i forts que, igual que els habitants d’altres parròquies “obertes”, són el vigor i la glòria de la nació, i els que mantenen la seva flota i el seu exèrcit. Empesos per la necessitat i la falta de feina, no tindran més remei que emigrar en gran massa cap a les ciutats industrials.
