12 de juny de 2008. Aquesta és la data de la primera entrada publicada a París: Llums i Revolució, el blog que va parir el gran Josep Alavedra un matí des del seu antic despatx de la UAB i a partir del qual naixeria aquest espai que ara esteu llegint. La idea era simple: si hem sortit de l’aula per viatjar a París i explicar la Revolució francesa in situ als alumnes, perquè no traslladem a la xarxa tot allò que hem fet i creem un espai on compartir-ho amb tots aquells que puguin estar interessats? Dit i fet. La UAB acabava de crear el seu espai de blogs i vam registrar-nos. Vaig passar-me bona part d’aquell mes compaginant la meva feina al Museu d’Història de Barcelona amb el traspàs dels materials que teníem en paper a la xarxa. La idea era que pel 14 de juliol (quina data més simbòlica es podia trobar?) tot estigués a punt. I així va ser. I la sorpresa va ser enorme: l’índex de visitants no va parar de créixer.

Després, el juny de 2009, arribaria la primera versió de Ciències Socials en Xarxa. La idea era més o menys la mateixa. Si un espai de divulgació sobre la Revolució francesa, la ciutat de París i la història de França funcionava relativament bé, perquè no crear un espai didàctic global al voltant de les ciències socials, la història, la geografia, la cultura i l’art? Era el que jo dominava i serien materials que podrien servir-me en el desenvolupament de la meva tasca docent com a professor de secundària, a la vegada que era una manera d’obligar-me al reciclatge continuat. El seu públic potencial serien estudiants i professors de secundària, però sense renunciar mai a un visitant curiós de la matèria que pogués estar interessat pels continguts. El to del blog havia de ser amè. Sense renunciar mai al rigor intel·lectual, no podia ser un totxo, requeria de materials visuals (imatges, vídeos, etc.) i s’havia d’adequar a les necessitats didàctiques del segle XXI. La possibilitat d’interaccionar amb l’autor (possibilitat de deixar comentaris, establir vies de contacte, tenir presència en les xarxes socials, etc.) era fonamental.

Així, vaig traslladar els continguts anteriors cap al nou blog i vaig començar a introduir-ne de nous. El currículum de secundària seria l’eix dels continguts del nou espai, amb una atenció especial a la història de Catalunya. I la cosa va funcionar força bé. L’espai era útil per a professors i estudiants. Igualment, rebia moltes visites des de fora del món educatiu. L’objectiu s’havia assolit. Les hores de treball invertides desinteressadament rebien recompensa en forma de visites, comentaris i  consultes.

El març de 2010 vaig rebre la proposta d’integrar el blog a Sàpiens.cat, el nou portal web que la Revista Sàpiens volia llençar per Sant Jordi. He de reconèixer que, crec que arribats a aquestes alçades es pot dir, vaig estar a un pel de dir que no. Òbviament, la visibilitat que podia proporcionar Sàpiens no l’oferia cap altra plataforma. Però vaig témer pels continguts. Em dirien sobre que podia escriure i quins temes era millor no tractar? De qui serien els textos? “El blog és teu, nosaltres només et servim la plataforma” em van respondre. I així ha estat. Mai se m’ha demanat res i he pogut treballar amb una independència envejable. Però també vaig témer per mi mateix: estaria a l’alçada del que requereix la primera revista en català del país? Per això no tinc resposta, ho heu de valorar vosaltres. En qualsevol cas, mes rere mes hem millorat les xifres del blog. I aquest és l’únic premi que realment val la pena.

I aquí ens trobem. Han passat quatre anys des d’aquella esbojarrada incursió en el món 2.0. He passat de l’analfabetisme informàtic al domini d’eines que mai entendré del tot però que resulten imprescindibles per al funcionament d’aquest espai. La vida ha donat moltes voltes. Moltes més del que un voldria. Ja fa un any que les maleïdes retallades m’han allunyat de les aules i m’he de buscar la vida de mil maneres, però aquí seguim resistint. Tot i les circumstàncies adverses m’he fet una proposta a mi mateix: no renunciar mai als somnis. I el meu somni, la meva passió vocacional, és fer divulgació, explicar coses, ja sigui des de l’aula, des d’aquest blog, en una conferència o allà on em deixin. Algun dia s’acabarà aquest exili i tot tornarà al seu lloc. No hi renuncio.

Però no voldria avorrir-vos amb les meves penes. Avui no és el dia. Simplement volia donar les gràcies a tots aquells que en un moment o altre heu passat per aquí i a aquells que ens heu fet confiança, des de la direcció de Sàpiens que va confiar en aquest blog per integrar-lo al seu portal web, passant pel Josep Alavedra fins arribar al darrer dels lectors. Espero que la informació que hagueu trobat us hagi estat útil, ja fos per preparar una classe, un examen, un treball… I si simplement heu anat a parar aquí perquè sou uns amants de la història hagueu gaudit dels continguts. Tot és millorable, i aquest blog també, així que seguiré treballant perquè aquest espai segueixi creixent amb el temps i tingueu al vostre abast els millors continguts possibles. Espero que ens seguiu fent confiança per passar molts més anys junts.