El nom de Catalunya, emprat per anomenar els dominis del comte de Barcelona, no apareix documentat fins el regnat de Ramon Berenguer III (1097-1131). Si bé cap a finals del segle XI ja trobem documentada la presència del gentilici “català”, la primera referència documental la trobem en el Liber Maiolichinus de 1114, quan els pisans emprarien el nom de catalanenses enfront de gots, en referència als occitans, i el comte Ramon Berenguer III seria anomenat com a catalanicus heros (heroi català), rector catalanicus (dirigent català) i dux catalanensis (duc català). De la mateixa manera, en aquest document trobem per primera vegada el nom de Catalania com a designació de la pàtria geogràfica dels catalans.
És curiós veure com la denominació sorgiria a través de la visió exterior que es tenia de Catalunya, en aquest cas dels pisans, mentre que en la pròpia documentació catalana encara no s’empraria el mot. D’aquesta manera, seria des de mitjans del segle XII quan l’ús de la paraula Catalunya, sempre amb una connotació eminentment geogràfica, es generalitzaria tant en el propi país com en els regnes cristians pròxims. En els primers temps el nom de Catalunya es vincularia al territori dominat pel comte de Barcelona, però des del segle XIII ja seria emprat per a designar el territori del Principat, oposant-lo al Regne d’Aragó. I aviat, el gentilici català seria aplicat a tots aquells que parlaven la llengua catalana.
L’origen del mot encara avui és incert i està obert a diverses interpretacions. Donem un cop d’ull a les diverses teories que han arribat fins els nostres dies:
Terra de castlans. La teoria tradicionalment més acceptada és que el mot Catalunya es derivaria de “terra de castells” i que hauria evolucionat des del terme castlà, provinent del francès chastelain i châtelain i que serviria per denominar el governador d’un castell. Així, l’evolució del mot donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia D’acord amb aquesta teoria, el terme castellà en seria homòleg. Tanmateix, aquesta explicació no resulta del tot convincent per alguns lingüistes.
Terra de gots. Una altra teoria suggereix que Catalunya provindria de Gotholandia, és a dir, la “terra dels gots”. De fet, els francs sovint anomenaven el territori català, o fins i tot el conjunt de la Península Ibèrica, com la Gotia en referència a la vella Hispània visigòtica. Aquesta teoria es fonamentaria en el fet que antigament Catalunya s’escrivia en llatí com Cathalonia o Cathalaunia, expressió força semblant a Gotholandia. Tanmateix, els lingüistes adverteixen que la derivació Gotholandia/Catalunya presenta dificultats serioses que permetrien descartar aquesta hipòtesi.
La llegenda d’Otger Cathaló. D’altres hipòtesis, força desvirtuades pels historiadors, suggereixen que el mot provindria d’un mític príncep alemany (o francès) anomenat Otger Cathaló. La llegenda, fonamentada en la crònica de Pere Tomic (1432) sobre la Catalunya precomtal, ens diu que Otger va establir-se als Pirineus i al capdavant d’un exèrcit nombrós va intentar reconquerir Hispània després de la invasió musulmana fins a la seva mort en el setge d’Empúries de 735. En memòria del príncep Cathaló l’emperador Carlemany anomenaria els territoris que integrarien la Marca Hispànica com Cathalonia i els seus pobladors serien anomenats cathalans. La llegenda seria recollida en el segle XIX per la Renaixença mitjançant Víctor Balaguer i Jacint Verdaguer.
La terra dels laketans. D’altres autors consideren que Catalunya seria una derivació del mot laketani, nom de la tribu ibèrica que habitava les terres del rerepaís de Barcelona en l’antiguitat. Per influència italiana va evolucionar a katelans i d’aquí a catalans. El nom hauria estat introduït, per transmissió erudita, com a forma de designar els catalans, i hauria evolucionat de laketani a catelani i Catalònia.
El topònim Talunya. L’arabista Joan Vernet va identificar com a primer testimoni possible del nom de Catalunya l’obra de l’historiador i geògraf musulmà Al-‘Udrī (1002-1085), el qual en la seva crònica Tarsi al-akhbār esmentava la localitat de Talunya o Taluniya, població que es localitzaria a les rodalies de Montsó, i que, per extensió i amb la introducció del prefix topogràfic “ca”, podria haver donat lloc al mot Catalunya. Si realment aquesta Talunya va donar nom al Principat, estaríem davant de la forma escrita més antiga que es coneix de Catalunya, sempre com a denominació geogràfica.
7 Responses
Manca la dels camps catalàunics, no?
Tinc un llibre del segle XVII que parla de l’origen de Catalunya i apareixen algunes d’aquestes teories i alguna més. Aquest cap de setmana li faré una ullada!
@ Labuspythecus,
Certament falta citar la tribu celta dels catalàunics (o cataluns) que habitaven les planes de la Xampanya (Champagne) i que, segons els escassos defensors d’aquesta teoria, haurien colonitzat els territoris catalans. Tanmateix, és una omissió deliberada. I és que, tot i ser una de les hipòtesis més conegudes, tant els historiadors com els filòlegs descarten totalment aquesta teoria.
No entraré en qüestions filològiques, però històricament és impossible que el nom de Catalunya derivi d’una regió del nord de França. No existeix cap prova documental que avali aquesta teoria inversemblant. La documentació, i la lògica, ens indica que la repoblació dels territoris recuperats per l’Imperi Carolingi als musulmans i que constituirien la Marca Hispànica va realitzada per població del sud de França. A més, si aquesta teoria fos certa, el mot Catalunya hauria aparegut molt abans en la documentació.
Jo crec que la teoria dels camps catalàunics no seria tant descabellada si la denominació no vingués de la tribu celta sinó de la batalla de romans i visigots contra els huns. De fet, va ser la batalla campal més important d’època tardo-romana, i la implicació dels visigots, que varen perdre-hi al seu rei, en época en que la seva capital estava a Barcelona, donaria connexions que farien plausible que la lluita amb els nous “huns” que podien representar els musulmans, fes que els catalaunics fossin un símbol de resistència. Això sense comptar que la particula cat (o kat) vol dir combat en cèltic i, fer, ferèstec en basc. El nom de la tribu dels catalauns, per exemple, volia dir que eren els millors en el combat.
Una altra teoria poc divulgada fa referència a un origen basat en la mescla de dos pobles indoeuropeus: els gots i els alans. Catalunya hauria derivat del mot Gothalaunia (“Terra dels gots i els alans”). Els alans foren un dels pobles que durant l’època de les Grans Migracions entraren a les terres de l’Imperi Romà i s’hi establiren, sobretot a França, però també a la Península Ibèrica en llocs com Portugal o Extremadura on crearen un efímer regne que posteriorment es traslladà amb els vàndals al nord d’ Àfrica). Podria ser que els alans (i elements gots) abans d’expandir-se per la Península s’haguessin establert un temps a terres catalanes i d’aquí en vingués el nom?
Heu agafat el mapa del Ramon Berenguer de la catalanòfoba Wikipèdia i ni us heu adonat. Així va el país!
Per altra banda, té un llibret en Coll i Alentorn (crec que era) que parla d’aquesta qüestió i on diu que abans del Liber Maiolichinus la paraula català i derivats ja apareixen en cognoms de senyors en un document del segle X.
Vagi per endavant que, molt a desgrat meu, no sé res de res (o gairebé) d’Història de Catalunya, però si que puc dir que tinc una gran curiositat. No sé ben bé com, avui he trobat (per internet, és clar) un fragment d’un escrit de Sir Isaac Newton, datat el 1722, amb el títol “Observations upon the prophecies of Daniel, and the Apocalypse of St. John” (http://www.gutenberg.org/files/16878/16878-h/16878-h.htm), i d’aquest llibre n’extrec el fragment següent, quan parla del regnat dels Vàndals:
“In conjunction with the Chatti, these Alans gave the name of Cathalaunia, or Catth-Alania, to the Province which is still so called. These Alans had also Gepides among them; and therefore the Gepides came into Pannonia before the Alans left it. There they became subject to the Hunns till the death of Attila A.C. 454, and at length were conquered by the Ostrogoths.”
És a dir, que seria una denominació que conjuminaria les tribus germàniques dels cats i dels alans.
Com que m’ha semblat que aquesta hipòtesi no estava contemplada en l’article, la deixo anar aquí per si hi ha algú que pugui refermar-la o desmentir-la. Mai se sap…
Salutacions a tothom!!