Filippo Brunelleschi (1377-1446), orfebre, escultor i arquitecte, va ser l’iniciador de l’arquitectura renaixentista del Quattroccento i Florència va ser la seva ciutat, l’espai on es va formar en els cercles de l’humanisme, on va estudiar de forma sistemàtica els clàssics grecs i llatins. Fascinat per l’arquitectura de l’antiguitat, a Roma va quedar enlluernat pel Panteó i la seva grandiosa cúpula i aquesta obsessió quedaria reflectida en la seva primera gran obra: la cúpula de Santa Maria del Fiore, la catedral de Florència.
El 1418, Brunelleschi va guanyar el concurs per a cobrir l’espai del creuer de la catedral, construïda en estil gòtic amb volta de creueria. El seu projecte derrotava, entre d’altres, el de Lorenzo Ghiberti, un altre dels grans genis de l’arquitectura renaixentista. Tots dos arquitectes van ser els encarregats de dur endavant les obres, però la cosa no va funcionar i Brunelleschi aviat va assumir-ne la responsabilitat en solitari.
Per a cobrir l’enorme espai delimitat per un tambor octogonal, Brunelleschi va dissenyar una cúpula amb vuit nervis ogivals i tirants horitzontals per a apuntalar una doble estructura a l’interior i a l’exterior que li va permetre construir la cúpula de baix a dalt en comptes d’utilitzar el tradicional sistema de cimbres de fusta. Les tensions es contraresten amb semicúpules de descàrrega que, a més, articulen de forma esglaonada els volums exteriors.
Tot i que la cúpula està inspirada en el Panteó de Roma, hi ha notables diferències, especialment perquè la cúpula de Florència no és només un element cobertor de l’espai interior, sinó que fa un pas endavant i esdevé un element clau a l’exterior de l’edifici, fins al punt que la vista aèria de la ciutat florentina es veu dominada per la presència del duomo de la catedral, símbol d’un temps, d’una cultura.
Arrel de la cúpula de Santa Maria del Fiore, que culmina en un llanternó, aquest model de duomo passa a ser l’element dominant de l’exterior de les esglésies renaixentistes i de tota l’arquitectura religiosa posterior fins el segle XIX. Considerada com el model de les grans cúpules renaixentistes posteriors, mentre treballava en el projecte de la cúpula de Sant Pere del Vaticà Miquel Àngel va arribar a dir que faria una germana més gran però mai més bella que l’edificada per Brunelleschi a Florència.
