Després de la mort de Cristòfor Colom, el 1506, van esclatar un seguit de disputes judicials que enfrontaren els hereus de l’almirall contra la Corona de Castella en defensa dels privilegis obtinguts pel descobridor. Aquests privilegis es derivaven fonamentalment de la signatura de les Capitulacions de Santa Fe i que van permetre que Colom esdevingués almirall, virrei i governador de les Índies, a més de disposar del dret a proposar les persones que ocuparien els diferents càrrecs de govern al Nou Món i de participar dels beneficis econòmics que es derivessin de l’explotació colonial.
La caiguda en desgràcia del descobridor, com a conseqüència de la seva acció de govern a La Española, va suposar que Colom perdés el govern colonial, mentre que mantenia el càrrec honorífic d’almirall. A més, els Reis Catòlics, el 1502, confirmaven a Colom les seves rendes econòmiques i l’herència pels seus descendents:
Las mercedes que vos tenemos fechas vos serán guardadas enteramente, y si necesario fuere las confirmaremos, y a vuestro hijo mandaremos poner en la posesión de todo ello, y en más que esto tenemos voluntad de vos honrar y facer mercedes, y de vuestros hijos y hermanos Nos tendremos el cuidado que es razón; y todo esto se podrá facer yendo vos en buena hora y quedando el cargo a vuestro hijo como está dicho […].
Tanmateix, com queda reflectit en el seu testament, Colom no va arribar a cobrar en vida les rendes que li corresponien de l’explotació colonial del Nou Món: “Fasta agora no se ha sabido la renta de las dichas Yndias […] y se espera en la misericordia de Dios que haya de haber bien grande”. Així, en el moment de morir, i davant la pèrdua dels càrrecs de govern, l’economia dels Colom restava desprotegida.
D’aquesta manera, fonamentant-se en les Capitulacions de Santa Fe de 17 d’abril de 1492, que atorgaven el càrrec d’almirall a Colom i els seus descendents (fet que la Corona va respectar), i en el privilegi atorgat a Granada el 30 d’abril de 1492, que atorgava els càrrecs d’almirall, virrei i governador a Colom i els seus descendents en aquells territoris descoberts en les expedicions colombines (i que va ser incomplert per la Corona), s’iniciava una llarga lluita política i jurídica entre la Corona i la família Colom pels drets de govern sobre les terres descobertes.
Mentre que els Colom consideraven que les Capitulacions i el privilegi de Granada establien un contracte que obligava la Corona a respectar el caràcter hereditari dels càrrecs d’almirall, virrei i governador concedits al descobridor; per als juristes de la Corona de Castella només les Capitulacions tenien caràcter contractual, les quals afectaven al càrrec hereditari d’almirall, però el privilegi de Granada era només una mercè atorgada per la monarquia, i que podia ser revocada unilateralment si els reis ho consideraven necessari.
El 1508, Diego Colón, el primogènit de Colom, va portar el conflicte fins a l’esfera judicial davant el que considerava l’incompliment dels compromisos signats entre la Corona i el seu pare. La judicialització del conflicte va derivar en l’inici dels plets colombins, els quals marcarien la vida de Diego i els seus descendents en els següents trenta anys.
El Consell Reial va dictar diferents sentències que no van satisfer ni la Corona ni la família Colom. Tot i això, val a dir que els veritables perjudicats per les sentències del Consell Reial van ser els Colom. Així, van succeir-se els pronunciaments judicials: la Sentència de Sevilla (1511), la Sentència de La Coruña (1520), la Sentència de Dueñas (1534) i la Sentència de Madrid (1535), fins que la Sentència Arbitral de Valladolid (1536), resultat de l’arbitratge de Fray García de Loaysa (president del Consell d’Índies) i Gaspar de Montoya (president del Consell de Castella), va posar el punt final al gruix dels plets colombins.
Segons la Sentència Arbitral de Valladolid, Lluís Colom, el nét del descobridor, conservaria el títol d’almirall de les Índies descobertes i per descobrir amb caràcter hereditari, mantenint les prerrogatives que havien gaudit tant Cristòfor com Diego. Tanmateix, el virregnat i la governació de les Índies van ser suprimits, fet que eliminava els càrrecs en disputa.
En compensació per la desaparició dels càrrecs, va instaurar-se el Senyoriu colombí que incloïa els títols de senyor de Jamaica i duc de Veragua, amb jurisdicció sobre aquests territoris. També va concedir-se als Colom, a perpetuïtat, l’ofici d’agutzil major de Santo Domingo i de l’Audiència Insular. Igualment, es reconeixien els territoris dels Colom a La Española, i si poblaven l’ingenio que hi posseïen aquest s’incorporaria al seu senyoriu. Finalment, se’ls concedien 10.000 ducats de renda anual hereditària a les Índies i 500.000 maravedís anuals per a les germanes de l’almirall Lluís Colom, les netes del descobridor.
Cal tenir en compte que la Sentència Arbitral de Valladolid de 1536 només comportava la resolució del plet colombí principal, però els conflictes judicials entre els Colom i la Corona van continuar desenvolupant-se en anys posteriors per resoldre d’altres qüestions menors referents a l’herència del descobridor.
