Aquests dies corren amb força per Internet les referències a un article de L’Estel de Mallorca de 1997 en les quals el Dr. Franz-Berndt Speicher (prestigiós professor de la Universitat d’Hamburg del qual cercant informació sobre la seva obra a Internet sospitosament només he trobat referències que em retornaven al citat article) dóna una breu explicació sobre el que alguns amics de les conspiracions han anomenat “Pla Àfrica” o “solució final catalana”, és a dir, el pla de Franco per exterminar tots els catalans. Si, heu llegit bé, TOTS els catalans, no només els rojos-separatistes.
Aquesta és l’explicació del professor:
[…] En les memòries d’un oficial alemany de la “Luftwaffe” que va anar voluntari a la “Legió Condor” –la divisió aèria nazi que lluitava a les ordres d’en Franco– deia que la regió més bombardejada i en la que es va atacar més població civil durant tota la guerra, fou Catalunya. També, la ciutat més castigada pels bombardejos fou Barcelona on al contrari de Madrid i altres poblacions espanyoles s’ordenaven llançaments indiscriminats de bombes incendiàries.
En un altre estudi he llegit que el dictador Franco, va reservar el gruix moro de la seva tropa africana per a la invasió de Catalunya, conscient que el seu comportament entre la població civil seria el més inhumà i despietat possible. Per molts és sabut que l’infame general es va sentir molt contrariat quan va saber que Barcelona cauria sense gaire resistència, ja que ell volia tenir un bon pretext per arrasar la capital catalana.
Si el III Reich hagués guanyat la Segona Guerra Mundial, ja s’havia disposat la deportació de població d’origen català –independentment de la seva ideologia– cap a camps de concentració al nord d’Àfrica, i el posterior repoblament de la terra catalana amb gent vinguda d’altres terres d’Espanya. Com que el destí bèl·lic va impossibilitar complir amb la primera part del projecte genocida dels franquistes, no es va dubtar posteriorment de provocar l’allau migratori bestial que va patir Catalunya durant la dictadura, amb el fi de des-cohesionar la nació catalana […].
Magnífica, per cert, la reacció del periodista el qual, davant aquesta revelació historiogràfica colossal, ni s’immuta i a continuació li pregunta per l’estat de les autonomies…
La teoria és molt atractiva, no cal dir-ho: els jueus d’Espanya, els catalans, serien exterminats per acabar definitivament amb el denominat problema català seguint el model alemany de l’Holocaust. Hi ha una certa Catalunya, petita però molt sorollosa, aquella que veu conspiradors castellans amagats darrera de cada cantonada, aquella que considera que els catalans van descobrir Amèrica amb l’objectiu d’assentar-hi la nova Catalunya, que Cervantes era català i el Quijote és una mala traducció de la nostra llengua, que Leonardo Da Vinci era un català que deuria inspirar-se en alguna pubilla per a pintar la Gioconda… i que la censura de la Inquisició va amagar la realitat, que gaudeix amb aquesta possibilitat.
Primer de tot cal dir que la repressió franquista sí que va tenir components propis de l’extermini, però d’unes idees polítiques: les dels republicans, les esquerres i el nacionalisme. Així, la construcció de l’Estat franquista durant la Guerra Civil va estar acompanyada d’una violència extrema que formava part de les directrius fixades pels dirigents de la insurrecció i que va comportar l’eliminació física dels vençuts en els territoris ocupats militarment per les forces rebels. Donat el caràcter totalitari del franquisme, la repressió va esdevenir una necessitat política per a mantenir i consolidar el seu projecte dictatorial. No hi havia cap interès en integrar els vençuts. La intenció era imposar un clima de terror que impedís qualsevol intent de contestació un cop aconseguida la victòria militar.
Ara bé, d’aquí a parlar de l’extermini total de la població catalana hi ha un tram difícil de pair per a qualsevol estudiós del període franquista. Per dos motius: primer, perquè Franco va comptar amb suports a Catalunya des del primer moment, donant lloc no a una guerra de Catalunya contra a Espanya com alguns voldrien vendre, sinó a una guerra caïnita entre catalans, per això molts catalans van creuar la frontera republicana per unir-se al front nacional; i segon, perquè la reunió entre Franco i Hitler a Hendaia, en la qual s’hauria discutit aquest petit Holocaust català, va celebrar-se el 23 d’octubre de 1940, i la solució final nazi va gestar-se a la tardor de 1941 i va posar-se en pràctica de forma generalitzada en els camps d’extermini des de 1942.
És a dir, Franco era un visionari que va veure que el confinament dels jueus en camps de concentració per a realitzar treballs forçats conduiria a la solució final que Hitler aplicaria un any després, abans que el propi Führer l’ordenés. A més, el fet que entre 50.000 i 60.000 catalans, sovint famílies senceres, s’unissin a les forces insurrectes contra la República a Burgos i ajudessin al finançament de la rebel·lió no era suficient per salvar-se. Sort que, segons diuen, Hitler va negar-se i, a més, va perdre la guerra perquè sinó avui no estaríem aquí. Tampoc sé explicar perquè el personal polític de les diputacions i els ajuntaments franquistes va ser majoritàriament d’origen català… Un misteri.
I aquí arriba la tercera fal·làcia. La més greu sota el meu punt de vista. Segons el doctor Speicher, com que Franco no va poder exterminar físicament els catalans va recórrer al vell truc: la immigració! L’allau d’immigrants peninsulars que va arribar a la Catalunya de la postguerra no fugia de la misèria i la repressió… venien a colonitzar el país! Per això deu ser que aquests nouvinguts van patir la repressió del règim que els va tancar al Pavelló de Missions de Montjuic si els enxampava arribant “sense papers” a Barcelona i els que van poder escapar van viure en coves i barraques en una situació infrahumana durant els anys cinquanta. Això simplement és racisme a la catalana, però explicat per un senyor alemany.
Fem-nos un favor entre tots i deixem de manipular la història, perquè explicar aquestes coses sense proves només serveix per crear ressentiments. Podem especular el que vulguem amb la reunió de Hitler i Franco a Hendaia ja que, sortosament, el Führer va sortir d’allà esgarrifat del que el Caudillo exigia a Alemanya per incorporar-se a la guerra i va considerar que l’ajuda espanyola seria una nosa per la seva causa, però no juguem amb la immigració. Aquests immigrants i els seus fills no van venir a exercir com a exèrcit de conquesta de Catalunya per ordre de ningú. Van arribar a terres catalanes cercant un futur millor del que tindrien a casa seva, ja fos per condicions polítiques i econòmiques, i van haver de lluitar per fer-se un lloc en la societat catalana partint des de la misèria més absoluta. El règim no va potenciar aquestes migracions, sinó que va mirar de frenar-les perquè per exercir la repressió li interessava fixar la població.
Fugim de l’etnicisme i del racisme. La Catalunya del futur l’hem de construir entre tots. I serà mestissa i plural o no serà.
10 Responses
Gran article, felicitats. Potser faltaria parlar dels funcionaris (professors, militars, etc.) que van ser destinats a Catalunya.
Moltes gràcies. Pots ampliar les informacions sobre el franquisme i Catalunya en els següents enllaços:
https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/05/09/el-franquisme-a-catalunya/
https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/05/10/els-franquistes-catalans/
https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/05/16/franquisme-i-catalanisme-cultural/
Ets com un lloro de repetició. No cal que et preguntis res, els altres ja ho farem per tú. Has demostrat amb aquesta nota, que no vols perdre el sou que tens. Ho respecto, però no ens faràs passar bou per bèstia grossa. Això que no fou una invasió hispana planificada, potser l’hi hauries de preguntar a la població autoctòna que va patir els estralls de la ocupació del territòri per part d’estrangers, no només agafar el que et varen explicar els teus pares i els teus avis. Fas historicidi premeditat.
A mi no m’has de convençer de res. La immigració occitana i gascona (que no francesa) com és que vingueren en una época de gravissima crisi social, demogràfica, econòmica i política a Catalunya? Un país en crisi rep tanta immigració, o aquesta marxa a destins on puguin sobreviure minimament? Nego la crisi catalana del S.XVI a través del factor migratòri importantíssim. A més a més, el poble occità, és cosí del català, no així, el poble espanyol, que potser intencionadament anava on hi havia menjar, però descaradament era una força demogràfica brutal, per anorrear tota una cultura i tota una nació, per sort no ho varen aconseguir, malgrat alguns us pesi. Et vull dir doncs, que el mestissatge, el defenseu els mestissos, i em sembla perfecte, ara bé, heu de saber que a Catalunya encara hi ha catalans i que per pocs mitjans que tinguem seguirem defensant la nostra història, sense intromissió forània que ens digui qui era qui, o com era que. Tú ja t’has decantat descaradament contra la identitat catalana.
Si ets historiador fes la teva tasca i investiga, troba llum a l’ombra i no repeteixis el que diuen els llibres esrits anteriorment a la teva vinguda al món. Siguem capaços de veure més enllà dels clàssics, arrisquem per conèixer l’altre veritat de tota aquesta enganyifa.
Perdre el meu sou? Gràcies per avisar-me que cobro perquè amb aquesta revelació acabo de descobrir que Sàpiens té un deute amb mi des de l’abril de 2010… Conyes a banda, aquest blog va ser iniciat el 2008 sense cap ànim de lucre i amb finalitats únicament divulgatives. Així ha estat i així és, per molt que actualment estigui integrat a Sàpiens. Tant de bo pogués viure d’aquest espai, però no és així i realment és un motiu d’orgull personal mantenir i treballar un blog com aquest només per l’estima que tinc a la meva professió i per la satisfacció de poder divulgar la història amb llibertat.
És a dir, en aquest espai qui decideix els continguts i l’enfocament que rebran sóc únicament jo. Ni la direcció de Sàpiens ni cap “entitat superior” em dicta el que he d’escriure. Tot el que apareix en aquest blog és la meva responsabilitat i quan adopto un posicionament és perquè honestament crec que aquest és el correcte. A partir d’aquí, tots els retrets han de ser per a l’autor i editor de l’espai: jo.
Respecte de la teva argumentació, només et recomano que dediquis una estona a estudiar el que Anna Cabré denomina com “sistema català de reproducció” perquè puguis entendre que sense la immigració Catalunya avui seria un país buit, demogràficament parlant. Les terres catalanes han estat punt de trobada de civilitzacions des de l’Antiguitat (grecs, fenicis, romans…) i del mestissatge ha nascut la nostra cultura. Sense la immigració francesa de l’època moderna o la peninsular dels segles XIX i XX seriem un país buit ètnicament molt net, però en termes demogràfics petitíssim. Es curiós veure com els que denuncien la censura omnipotent de la Inquisició castellana esdevenen els inquisidors defensors de la puresa de sang del segle XXI.
En primer és una obvietat que aquestes teories de genocidi físic són pura ciència ficció. Hem de tenir ben present però que el genocidi cultural no és tant quelcom mític, sinó una trista realitat. Almenys ja des del segle XVIII i diria que fins ara,es materialitza en el duríssim procés de castellanització que ha viscut el nostre poble.
Per altra banda tot i que si que és cert que parlar de plans colonialistes per referir-nos als moviments migratoris del franquisme és com a mínim poc rigorós, cal no oblidar que el franquisme creà un context social desfavorable (o més ben dit, del tot contrari) per la integració de la població nouvinguda al país; en aquest sentit crec que el retrocés que ha viscut el català en el seu ús social parla per si sol. El fet que terceres generacions de ciutadans catalans siguin incapaços (o simplement, no vulguin) parlar català n’és una prova claríssima.
@ Pol:
En aquest cas que planteges ens trobem davant d’un altre tipus de problema. I aquest no es deriva de la pròpia immigració, sinó dels nostres dies. Els governs democràtics que ha tingut Catalunya des dels anys vuitanta no han estat capaços de donar un solució efectiva a la crisi de la llengua. Tanmateix, la immersió lingüística ha estat quelcom importantíssim perquè amb el pas de les generacions es doni la volta a això.
Pensa que és dificilíssim per a una persona educada en un entorn sociolingüístic castellà donar el pas al català quan mai ha tingut la necessitat d’expressar-se en aquesta llengua. En canvi, els nens d’avui sí que coneixen a la perfecció ambdues llengües i les poden alternar sense gaire problema. I, per descomptat, que de resistències espanyolistes a emprar el català sempre n’hi haurà, i no necessàriament les hem de relacionar només amb els fills de la immigració.
@ Ferran S:
Qui ha parlat de crisi del segle XVI en aquest blog? Aquest és el moment de la represa econòmica catalana que posa les bases per a l’expansió del segle XVIII i la industrialització del XIX. Això del “període obscur” de la Catalunya dels Àustries fa molts anys que està superat, tants anys com que ja va ser explicat pel gran Pierre Vilar. Això és el que explica l’arribada de la immigració francesa del Migdia (francesa perquè, t’agradi o no, occitans i gascons en aquest període formen part de la monarquia dels Capets i els Borbons, reis de França), la qual fugia de les Guerres de Religió i el desequilibri entre població i recursos que es donava en les seves terres, a més, eren una zona força pobra en aquell moment.
I perquè no m’acusis de res, aquí tens dues entrades on explico aquest fenomen amb una certa profunditat:
https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/11/25/els-moviments-demografics-a-la-catalunya-moderna/
https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/11/25/les-noves-orientacions-de-l%E2%80%99economia-catalana-durant-els-segles-xvi-i-xvii/
D’altra banda, m’acuses de formar part d’aquest exèrcit silenciós d’ocupació que va arribar a Catalunya i de formar part de la conspiració universal contra la seva cultura. I insisteixes en l’atac al mestissatge per defensar la Catalunya ètnicament pura que no existeix. Com que sóc fill d’aquesta immigració no tinc dret a explicar la història de Catalunya? No formo part del meu país? Molt bé, així et desqualifiques tot sol i dones ales a tot el neolerrouxisme que pugui sorgir en aquest país. Mitjançant el fanatisme no es pot construir res. És una de les principals lliçons que es pot extreure de l’estudi de la història.
Franco fou un dictador, òbviament, i va intentar esborrar del mapa la llengua i la cultura catalanes, cert, però aquesta història de la deportació en massa i extermini de tot el poble català no té ni cap ni peus. En primer lloc, perquè hi havia força catalans que van rebre Franco amb els braços ben oberts.
Felicitats per l’article. Cal anar desmentint les teories conspiratives que van sorgint com bolets per internet, ja que no ens fan cap favor al poble català i només donen arguments als que estan en contra de la nostra llengua i cultura. Fins i tot crec que a l’hora de mencionar el personatge alemany podies haver anat una mica més enllà: on dius “prestigiós professor de la Universitat d’Hamburg” podries haver dit “suposadament un professor de la Universtiat d’Hamburg”, ja que no he trobat cap indici que hagi existit mai aquest personatge.
Evidentment era una ironia. Certament, si en realitat existeix el suposat professor, les seves referències acadèmiques són zero. En fi, els problemes d’Internet i la manca de rigor dels nostres temps.