Si hem de cercar les arrels del turisme, que avui és un fet quotidià i no fa tant era un luxe reservat a una minoria, hem de girar la vista enrere fins a trobar els nobles i els burgesos enriquits de l’Anglaterra dels segles XVII i XVIII, els quals realitzaven el que s’anomenava com a Grand Tour, és a dir un viatge iniciàtic per Europa que combinava la diversió amb la instrucció. Aquests desplaçaments sovint van anar acompanyats del desenvolupament de la literatura de viatges, en la qual el turista compartia la seva experiència amb els lectors, il·lustrant-los sobre allò que havia descobert.

Un d’aquests turistes del segle XVIII va ser el britànic Arthur Young (1741-1820), el qual va descriure amb gran detall els seus viatges per França i Espanya. A través de la seva obra Viatge a Catalunya (1787), Young ens dibuixa com era la Barcelona d’aquella època vista a través dels ulls d’un visitant:

Hem visitat la ciutat [de Barcelona]. És gran, a tot arreu s’hi veu gent. Molts carrers són estrets, com és normal en una ciutat antiga, però també n’hi ha molts d’amples, emmarcats per belles cases. Resumint: no es pot ben dir que sigui ben construïda, si s’exceptuen els edificis públics, que denuncien una gran magnificència. Diverses places, sense ser d’un traçat regular, fan bon efecte i deixen al descobert les noves construccions. Hi ha un barri, anomenat Barceloneta, que és enterament nou i regular; els carrers s’hi entrecreuen en angle recte. Ara: com que no hi viuen més que mariners, petits botiguers i artesans, les cases són petites i baixes. Un dels costats dóna al moll.

Els carrers són il·luminats, però com que hi ha tanta pols, sobre tot als més amples, no puc dir si tots són pavimentats. La seu del governador i la font nova formen conjunt, i són mostres del gust per l’embelliment de la ciutat. La foneria reial de canons és molt gran: les naus són amples i no sembla que s’hi hagi estalviat res. La major part de les peces són de bronze. Les fan d’una sola fosa, i vam veure foradar peces de 24, una de les operacions potser més curioses de la mecànica actual, cosa que obliga a retre homenatge al seu inventor. Hi treballen 300 homes en temps de guerra, però ara n’hi ha pocs.

Les manufactures de Barcelona són considerables: una passejada pels carrers ens mostra per tot arreu signes d’una indústria activa i desenvolupada. En qualsevol lloc sentiu el soroll de les màquines de fer mitges. Es fan mocadors de seda (encara que menys que a València), mitges, puntes, teixits diversos i peces de llana, encara que no gaires. El principal negoci, però, és el comerç; les transaccions fan una xifra molt elevada i, això no obstant, són pocs els vaixells matriculats en aquest port.