El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

Ciències Socials en Xarxa
El blog de la Història, la Geografia i la Història de l’Art

El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

Colom i la casa reial catalana

El passat 12 d’octubre, commemoració del mal anomenat descobriment d’Amèrica, Televisió de Catalunya va emetre a través del Canal 33 el documental “Colom i la casa reial catalana”, basat en les controvertides hipòtesis de l’investigador Jordi Bilbeny i el seu equip. Val a dir que mai he descartat la possibilitat que Colom fos català. És més, els seus orígens genovesos són suficientment obscurs com per a presentar dubtes raonables. Segurament, l’ADN en tindrà la resposta a aquesta incògnita. Ara bé, els arguments sobre els quals es construeix la tesi de Bilbeny, i del documental, són un autèntic deliri imaginatiu. Podeu veure’l a continuació i després comento els grans arguments que desmunten la tesi bilbenyista.


Hi ha molts aspectes del documental que un historiador no pot admetre com a vàlids, però em centraré en tres aspectes amb els quals queda suficientment qüestionada la credibilitat de l’estudi de Bilbeny: la figura de Joan Colom i Bertran, la sortida de l’expedició del port de Pals i el casament de Colom amb Felipa de Coïmbra i Urgell.

Bilbeny comença el documental afirmant que Cristòfor Colom era en realitat en Joan Colom i Bertran. Actualment, però, no resulta sostenible la identificació de Cristòfor Colom amb la figura de Joan Colom i Bertran, membre d’una família de banquers ennoblits de la Barcelona medieval. I és que Joan Colom i Bertran havia mort el 1488. I pels que en dubtin, existeixen quatre documents que demostren que el 1492 Joan Colom i Bertran ja era mort i han estat publicats pel Centre d’Estudis Colombins. Però, si juguem a la història de les conspiracions i en dubtem, sense tenir en compte la seva presumpta mort, sabent que va néixer entre 1413 i 1417, en el moment del descobriment d’Amèrica estaríem parlant d’un home de molt més de setanta anys que és impossible que protagonitzés el viatge cap a Amèrica. Com va suportar físicament quatre viatges en aquelles condicions? A més, aquesta tesi ja havia estat investigada pels pioners en els estudis sobre la catalanitat de Colom: Luis Ulloa i Pere Català Roca, el qual va descartar-la.

D’altra banda, en un altre moment, Bilbeny situa la sortida de la primera expedició de Colom cap a Amèrica a Pals (Empordà) i no pas a Palos de la Frontera (Huelva) com s’acostuma a admetre. Segons la tesi de Bilbeny, seria impossible que Colom sortís de Palos perquè en aquell període no hi hauria cap tipus de port en aquell lloc. El problema és que són molts els testimonis d’activitat portuària a Palos durant la baixa edat mitjana (entre d’altres, les prospeccions geofísiques realitzades per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Mines de Madrid). A més, les distàncies recorregudes i diversa documentació aportada pel Centre d’Estudis Colombins semblen confirmar que la expedició va salpar realment de Palos de la Frontera, d’on eren naturals els germans Pinzón.

Finalment, segons la hipòtesi de Bilbeny, Colom s’hauria casat amb Felipa de Coïmbra i d’Urgell, la néta del comte d’Urgell, un dels aspirants al tron catalano-aragonès en el Compromís de Casp de 1412. Gràcies a aquest casament hauria aconseguit la seva condició de noble i hauria entroncat amb la casa reial catalana. La realitat, però, és tossuda i ens diu que Colom va casar-se amb Felipa Monis de Pellestrello, i en cap cas, com pretén redescobrir Bilbeny, amb Felipa de Coïmbra. Això és història i no elucubració: Felipa de Coïmbra i Urgell, va morir soltera, i en el seu testament no consta que hagués tingut mai cap marit ni cap fill. Però, a més, si acceptem que Colom i Felipa van casar-se i van tenir un fill anomenat Ferran (Hernando), perquè l’hereu del virregnat americà que correspon a Colom és Diego Colom i no el dit Ferran?

Sobre les elucubracions de Bilbeny i els seus seguidors al voltant de la intenció de crear un regne català a Amèrica no perdre el temps perquè simplement ratllen el deliri. Un simple imperialisme historiogràfic a la catalana.

En definitiva, els arguments de Bilbeny són un autèntic deliri imaginatiu que simplement pretenen incrementar l’olimp nacional català amb la introducció de nous ídols de gran transcendència històrica a través de la pràctica de la manipulació històrica i sense aportar proves reals. Curiosament el mateix que es denúncia sobre Castella. Només així s’explica que, a més de Cristòfor Colom, d’entre els candidats a catalans redescoberts per Bilbeny trobem personatges de la talla de Miguel de Cervantes, Leonardo da Vinci o Marco Polo. Inclús parla del conqueridor català Ferran Cortés. Però no ens enganyem, no hi ha cap prova seriosa que ens indiqui la seva catalanitat, només teories articulades des del disbarat, sense cap tipus de fonament ni rigor documental.

Potser aquestes hipòtesis de treball resultin molt suggerents i estimulants per a la imaginació del públic. Segurament, mitjançant aquestes teories conspiratives molts catalans sentin que la seva història en l’època moderna no va ser mediocre i vegin com la dels veïns espanyols perd mites referencials. Fins i tot, l’existència d’aquesta idea pot servir per reafirmar la identitat nacional. Però no ens fa falta. El panteó de catalans il·lustres al llarg de la història està ben representat.

Millor ens ho prendrem amb humor. I és que gràcies als nois del “Polònia” finalment vam poder aclarir els veritables orígens catalans de Cristòfor Colom.


comparteix

20 Responses

  1. Enhorabona! Ja és hora que anem desfent les mentides d’en Bilbeny i altres indocumentats com ell que només valen per fer el ridícul quan les expliques a gent culta.

  2. Però noi! Què has publicat tu? Què has llegit? Has fet l’esforç de llegir els seus llibres o la desídia intel·lectual inherent a persones com tu no t’ho ha permès? Com pots emprar aquest to merdós a qui et dóna 1.000 voltes a nivell de capacitat d’escriptura, d’anàlisi, de diagnosi, de capacitat de treball i… de domini de l’època. Has llegit un 20% dels llibres que ha llegit el sr. Bilbeny? Una persona amb un CV tan pusil·lànime com el teu hauria de ser més modest i deixar les ínfules de grandesa per la gent que brilla i penca.

  3. Bé, segueixo el tema i mai podria afirmar categòricament tot el que s’escriu en aquest article sense que s’acompanyi amb les dades que en Bilbeny aporta per a explicarar la seva tesi. També és veritat que aquest país està ple de persones que prefereixen atacar sense més, enlloc d’estudiar i desenmascarar a l’estat genocida espanyol. Dins la lògica científica, em sembla més versemblant la teoria de la manipulació de la nostra història per part dels censors, que no pas haver de muntar una teoria que negui les evidències de la catalanitat de la descoberta. Sàpiens hauria de vetllar més per recuperar la nostra història, que no pas per negar espai per a la discussió, perquè, ¿quan veurem les exposicions del bilbeny a la revista que diu que lidera, lidera… lidera tiratge, oi?

  4. Indicis i evidències, no proves. Perquè els senyors historiadors volen “proves”, i aquestes van ser destruïdes. Per tant, negant en Joan Colom i Bertran caminen sobre segur, perquè tenen més documents sobre la seva mort que no pas sobre la seva vida, i això hauria de ser indicatiu d’alguna cosa, però per a un llicenciat en Història, això només és indicatiu que no només era mort, sinó que era mortíssim, l’any del Descobriment.

    És tan ignorant que no veu el paral•lel entre en Diego Colón i en Jaume Colom, i tampoc compta que si Ferran Colom és fill de qui diem i descendent del comte d’Urgell, el primer que voldria Ferran II és desactivar-lo com a possible rival al tron del seu fill o d’ell mateix, i per això el segon fill de l’Almirall mai arribaria a optar al virregnat.

    També és simptomàtic de l’alçada de mires i el criteri esbiaixat d’aquest jovencell que, sent com és membre del Centre d’Estudis sobre les èpoques franquista i democràtica conegui (com deu conèixer) el fenomen dels exiliats i els fugitius de la repressió franquista, i sigui incapaç de fer-se càrrec de l’ambient que es vivia a Catalunya i València quan s’hi imposa la Inquisició castellana, justament entre 1484 i 1487, l’època en què en Colom exposa el seu projecte d’Amèrica als Reis Catòlics.

    Amèrica, en veu baixa i només per als qui lluitaren en el bàndol de la Generalitat durant el conflicte de 1462-1472, havia de constituir la possibilitat de fer foc nou, d’establir-se en un indret paradisíac on els tentacles dels opressors de secà i la seva Gestapo del segle XVI trigarien molt de temps a arribar. És en aquest sentit que Amèrica seria vista com la possibilitat d’una nova Catalunya. De fet, Mèxic, el primer gran territori continental conquerit, es bateja com a Nova Espanya, el nom que ja teníem els estats de la Corona Catalana després de l’annexió de Castella per via matrimonial.

    No ho sé. Suposo que la millor refutació per a aquest milhomes amb llicenciatura seria una bateria de preguntes, a l’estil de:

    Com és que no hi ha cap rastre documental en els registres barcelonins i catalans de la rebuda oficial que els Reis Catòlics tributaren a en Colom la primavera de 1493, a la tornada del 1er viatge? És evident que els escrivans de cort i el Llibre de Solemnitats de la ciutat n’aixecarien acta. Per què tot ha estat esborrat? Per què no hi consta res de res?

    Com és que els Colom són perseguits i engrillonats, tancats i desposseïts d’allò que se’ls prometé per via contractual mitjançant les Capitulacions de 17 i 30 d’abril de 1492?

    Com és que sabem més de la vida d’un elefant de Juli Cèsar que de la del Descobridor d’Amèrica?

    Com és que no queda ni un sol document original i autògraf de l’Almirall -dit pels mateixos estudiosos colombins- i ens hem de moure sempre amb còpies, i no obstant això, historiadors i paleògrafs s’entesten a fer interpretacions i estudis grafològics de les vuit signatures diferents de l’Almirall? On és la seriositat que els historiadors reclamen a en Bilbeny?

    Com és que la descoberta d’Amèrica du prosperitat indirecta a diferents nacions europees que comercien amb els seus productes, els quals passen tots per Castella -segons la Història-, fins al punt que quan s’acaba el segle XVI es pot dir que l’era medieval ha mort en moltes ciutats i s’enceta la primera etapa del capitalisme que prepararà molts territoris per a la incipient Revolució Industrial, i en canvi Castella, la nació descobridora per excel•lència, està arruïnada, no té indústria ni pot satisfer les exigències tributàries de la Corona, i en el mateix període Catalunya observa un creixement omnímode de les ciutats de la conurbació barcelonina, el comerç es dispara, es creen oficis nous, no cessa d’absorvir immigrants occitants i europeus, la població desborda l’àmbit de les muralles medievals de moltes ciutats i s’edifica a l’exterior, les esglésies dels pobles més insignificants encarreguen pintures i retaules treballats en metalls preciosos als artistes de renom, la Taula de Canvi de Barcelona amplia el personal i el retribueix amb més generositat perquè la seva feina ha augmentat, es fonen les monedes en dipòsit perquè moltes ja no són de curs legal (de tant de temps que fa que estan dipositades, perquè hom no fa res més que acumular!), es detecta una xarxa de comerç que vincula els ports catalans amb els ports mediterranis i del nord d’Europa i els enclavaments andalusos de pas obligat per la llei per anar a Amèrica…? A Catalunya es produeix un fenomen únic al món i possiblement en la Història: la davallada de poder polític d’ençà del Compromís de Casp és tan gradual com imparable, i culminarà amb l’ensorrament de les institucions catalanes el 1714, però gràcies al Descobriment d’Amèrica, aquest territori viurà en un espiral econòmic ascendent tan gradual com imparable, fins al punt que ni les guerres que esclafen la capital o delmen la població interrompen el creixement que ens durà a la pole position de la Revolució Industrial a la Mediterrània. Per això ens coneixen com als alemanys del sud, a l’Europa del segle XIX.

    El rosari de preguntes es pot fer tan extens com es vulgui, si toquem temes lingüístics aportats per en Francesc Jutglar, en Bilbeny, en Manel Capdevila… en la nomenclatura d’espècimens animals i vegetals del Nou Món, la manca de pronunciació de la z castellana en tota l’Amèrica llatina. També es pot incidir en la toponímia, en els mapes farcits de senyeres, etc.

    L’interès per convertir el port de Pals documentat al segle XV en un estany, primer (segle XVIII), i després en uns aiguamolls que han acabat donant un arròs molt prestigiós es digne de més atenció historiogràfica, però la veritat oficial tremola, si li acostem la lent d’augment.

    Per acabar, a banda dels indicis que apunten cap en Joan Colom i Bertran com al Descobridor, hi hem de sumar l’avinença dels seus descendents amb les identitats dels actors que veurem al voltant dels Hernando i Diego Colón de la Història oficial. Els noms castellanitzats de l’Antoni-Joan d’Alòs Colom i de Soler (Juan Amonio o Antonio), del seu germà Pere-Antoni d’Alòs (Pedro de Arana), del desaparegut Andreu-Antoni (André Ammonius), que havia de ser el germà clergue d’aquests dos i que veurem vinculat a Tomàs Moro i Erasme, també de l’Antoni de Soler, que figura com a un dels signants receptors de la Biblioteca Ferrandina a mitjans de 1544… La falsedat, denunciada pels historiadors oficials, que hom detecta en la Vida de l’Almirall d’en Ferran Colom, incapaç d’establir com Déu mana la identitat del seu pare i incomprensiblement mut respecte a la seva mare, però en canvi l’únic cronista que ens diu que en Colom es casa a Portugal -i que segons la Història oficial és el matrimoni d’on surt el Diego Colón primogènit de l’Almirall!-. És a dir: no ens diu res de si mateix i de la seva mare, però de la del seu germà sí. Fa riure.

    M’aturo aquí perquè m’arriba feina. Però aquest noi és una demostració palpable d’una llei que, en aquestes alçades de la investigació d’en Jordi, hauríem d’anar interioritzant: tota persona que pugui exhibir el títol de llicenciat en Història per alguna universitat espanyola no està capacitat per refutar les tesis bilbenyanes. A no ser que hagi contret mèrits suficients, com és el raríssim cas de l’Albert Garcia i Espuche, les incisives investigacions del qual -durant 31 anys!- l’habiliten per a poder opinar amb coneixement de causa, però que, curiosament, un cop ben llegides les seves conclusions, resulta que la visió de la història de l’un (en Jordi) i l’altre (l’Albert) semblen confluir en allò que anunciàvem: els resultats que presenta l’Albert fan tot l’efecte de ser les conseqüències de la Història que ens anuncia en Jordi. Un historiador oficial que ho refia tot al corrent generalista i a la fe en els documents, desoint absolutament no ja l’existència de la censura, sinó que la censura és la mare de la documentació amb la qual han treballat els colombistes de totes les èpoques, parteix d’una debilitat inassumible per a un investigador del passat, i això l’inhabilita per a presentar qualque objecció a les tesis d’en Jordi. I més si només refuta emparant-se en la sacrosanta documentació oficial, gènesi de totes les mentides que mantenen la història del descobriment d’Amèrica en la penombra i la incertesa de la lamentable Història oficial.

  5. Pep, es pot dir més clar, però no més alt. Aquests historiadors de jersei de coll alt, ulleres de pasta, i de poca feina, no mouen un dit per intentar respondre les mil incongrüències que ha descobert en Bilbeny, però si mouen cel i terra per trobar possibles incongrüències en les tesis d’en Jordi bilbeny.

    Jo no sòc ningú per afirmar si en Bilbeny té raó en les tesis que proposa, però no crec que hi hagi ningú que hagi llegit els seus llibres i que no cregui que els dubtes que planteja en bilbeny sobre la veracitat de la història que ens han explicat (Colom genovés, Palos de Moguer, por Castilla y por León Nuevo Mundo halló Colón, la sorprendente historia del siglo de oro español, la sorprenent història de la mort sobtada de la literatura catalana a partir del segle xvi, etc..) tenen tota la credibiitat del món.

    Treballi una mica més senyor Vicente, que no li farà cap mal i de ben segur que guanyarà credibilitat.

    Un plaer.

  6. Més enllà de les desqualificacions personals sobre la meva persona, un pobríssim argument per a defensar un altre “historiador” i les seves hipòtesis, i que crec que no val la pena respondre perquè com argument cauen per si soles, els defensors de les teories bilbenyistes que esteu opinant aquests darrers dies al blog només aporteu unes determinades “proves” que ens porten pel camí de l’especulació.

    Si qüestionem tota prova escrita perquè partim de la presumpció del fet que ha estat manipulada, hem de concloure que tota la història de la humanitat és un frau ja que els historiadors ens basem com a font d’informació primària en les proves documentals escrites, sense renunciar a cap tipus d’informació que ens puguin aportar les altres ciències auxiliars (arqueologia, estudis d’ADN, etc.). Doncs bé, ja podem plegar tots els que d’una manera o altra ens hem dedicat a això, tanquem les facultats, eliminem la història dels currículums de secundària i aprofitem el temps en d’altres coses més profitoses.

    Respecte del tema que ens ocupa, jo no nego de cap manera la possibilitat que en Colom fos català. El que no em convenç és la teoria defensada per en Bilbeny. El que considero és que, fins aquest moment, les proves més convincents sobre el seu origen ens les aporten els documents, i aquests són els que ens mostren que els indicis condueixen a la tesi genovesa. Una tesi amb molts forats, massa forats, però que encara no es pot negar perquè és la més contrastada. Això sí, indicis (que no proves) per un possible origen català no ens falten, però en aquest cas la imaginació desbocada d’en Bilbeny es passa de frenada.

    El que sí nego rotundament és la teoria de la conspiració. Nego que un exèrcit de censors castellans esborrés tota prova de la catalanitat de Colom dels arxius i manipulés tota documentació perquè els Reis Catòlics i els seus successors devien ser sabedors que cinc-cents anys després hi hauria uns senyors que es dedicarien a l’estudi del passat rastrejant els documents que s’havien generat. Nego que tots els grans genis dels segles XV i XVI fossin catalans i els poders conspiradors esborressin tot el rastre de la seva ascendència per adjudicar-los a d’altres nacions. I nego que la història no es fonamenti en l’estudi de les fonts primàries documentals, sense que això impliqui deixar mai de qüestionar mai la seva autenticitat.

    I em pregunto. Cap a on condueix aquest nacionalisme exacerbat que tenyeix certa historiografia colombista? Què persegueix? I desgraciadament només trobo una resposta: manipular el nostre passat per justificar el present i el futur. I això no és necessari. Si la qüestió és trobar arguments per a la independència, no cal cercar-los en el passat i en una gran conspiració castellana i universal contra els catalans. La independència s’ha de construir des del present, amb arguments culturals també, però mai etnicistes i fanàtics, per no dir fantasiosos. Amb aquest intent manipulador i conspiranoic ens posem a l’alçada dels Pío Moa i companyia, però creant una caverna historiogràfica en versió catalana. Perillós, tot plegat massa perillós.

  7. El senyor Vicente es desemmascara sol: a més a més de ser un total indocumentat sobre la censura i el control ideològic al segles XVII i XVII, i de menystenir la documentació notarial (que n’hi ha diversa) sobre un Joan Colom viu després de 1484, acaba afirmant que el pensament a partir de les fonts, la contrastació de dades, la formulació de noves teories a partir de la nova documentació, és “perillós, tot plegat massa perillós”. I ens acusa i m’acusa de manipuladors i conspiranoics” i d’estar creant “una caverna historiogràfica en versió catalana”. D’aquesta difamació a la persecució i a la crema de llibres només hi ha un pas. Els inquisidors i els perseguidors del pensament són vius. Tenen la pira al davant i la teia encara a la mà: el senyor Vicente n’és un exemple vivent.

  8. Benvolgut Jordi Bilbeny,

    En cap cas “el pensament a partir de les fonts, la contrastació de dades, la formulació de noves teories a partir de la nova documentació” és perillós. Això és el que fem els historiadors, fins i tot els indocumentats [sic]. El problema rau en la formulació d’una teoria fonamentada sobre proves falses i que no es presenten en el cap moment en el documental. Com bé diu en Miquel Manubens (http://xpoferens.blogspot.com/2011/10/colom-i-la-casa-reial-catalana-un.html), aquest és un documental construït sense l’aportació de documents. Un documental que s’aixeca des de la negació de la documentació existent (Joan Colom i Beltran va morir el 1484, Felipa de Coïmbra va viure en un convent i va morir sense descendència, etc.) i que parteix de la base del pensament únic perquè no presenta cap investigador contrari a la tesi exposada. Quina diferència de plantejament comparant amb “El enigma Colón” presentat pel Discovery Channel el 2006!

    Això és el que és perillós. És perillós construir una història de Catalunya des de la negació de la documentació existent i fonamentada en la teoria de la conspiració. És perillós negar les evidències existents, menystenint-les o obviant-les, per construir una bonica narració literària en la qual no s’aporta cap prova real i definitiva. Perillós és fonamentar la narració de la història sobre la base d’una conjura universal contra Catalunya articulada per uns suposats censors que controlarien el pensament ideològic de l’Europa dels segles XVI i XVII. Així és molt fàcil fer història: tot es justifica per la conspiració censora. Tots els grans personatges d’aquest període eren catalans, però la censura els va canviar la nacionalitat en favor de Castella i els regnes italians… Maleïda conspiració! Trist favor és el que aquestes teories aporten de cara a demostrar la catalanitat de Cristòfor Colom perquè només serveixen per desacreditar vuitanta anys d’investigacions serioses.

    Finalment, se m’atorga un poder que no tinc. No puc ser cap inquisidor ni perseguidor del pensament des del moment en que aquí s’ha reproduït el documental integrament, sense cap tipus de manipulació, i l’únic que s’ha fet és aportar les proves que demostren la falsedat de la seva premissa. Ara resultarà que si opines des del bilbenyisme es pot insultar i desqualificar les persones que argumenten des de una direcció oposada a aquests plantejaments, mentre que aquestes no poden expressar la seva opinió sense ser titllats de “censors” o “inquisidors” del segle XXI.

    P.D. La qualificació de “resposta del manual del bon bilbenyista” sobre el comentari citat no la vaig formular des del blog, sinó a través d’una piulada a Twitter.

  9. 1) No sóc historiador.

    2) Trobo molt interessant, amè i visualment atractiu aquest blog, i encoratjo l’autor a mantenir-lo.

    3) Discrepo de Pep i Eva quan utilitzen qualificatius com “jovencell”,”milhomes”,o aludeixen a la indumentària personal de l’autor per desqualificar-lo. Em sembla un to infantil, inadequat, que no aporta res al debat històric real. Tampoc trobaria correcte que es critiqués en Bilbeny per la seva indumentària o aspecte personal.

    4) Discrepo de l’autor del blog quan va qualificar el comentari de Pep, com de “copy/paste” del manual del bon bilbenyista (aquest comentari avui no surt).

    5) Discrepo de l’autor del blog, i estic totalment d’acord amb la llarga exposició de Pep i Eva pel que fa a versemblança i mereixement de consideració de totes les hipòtesis de Bilbeny sobre la figura de Colom.

    6) Discrepo de l’autor del blog quan afirma la creença en la infalibitat de les proves documentals escrites i minimitza la posibilitat de censura, manipulació, inexactitud (interessada o no), destrucció (fortuita o interessada) i limitacions dels documents escrits que sobreviuen.

    Intentaré explicar-me.

    Si un historiador de l’any 2500 vol estudiar les causes de la guerra d’Iraq, per exemple, ens donarà una versió, o la contrària, depenent de quins siguin els documents que sobrevisquin els propers 500 anys, i de quins siguin els documents que la casualitat o la perícia investigadora posi a la taula de treball de l’historiador. Si només sobreviuen, o l’historiador només troba, els informes Bush sobre arsenals d’armes de destrucció massiva, el llibre que escriurà l’historiador estarà basat en documentació escrita oficial de l’època, però resulta que la informació que contindrà serà falsa.

    Si encarreguem a un historiador que escrigui la biografia de Bin Laden dels últims 10 anys…..¿serà creible aquesta biografia, per més documents oficials escrits, videos, fotos que aporti? (recordo que la 1ª foto que es va publicar del rostre del cadàver de Bin Laden ja era una falsificació!) Jo crec que avui dia cap historiador independent està en condicions d’escriure una biografia 100% creible dels últims anys de Bin Laden. Qualsevol hipotesi és verosimil. Quan va morir Bin Laden? Hi ha informes russos que diuen que va morir fa 10 anys. Qui té raó? Si un historiador d’aqui a 500 anys troba només aquests informes…?

    Quan va morir Colom? Un document diu abans de 1492. I què? I si li interessava personalment fer-se passar per mort i reaparèixer amb una nova identitat? En plè segle XX, el segle dels DNI’s, empremtes dactilars, etc, trobem nazis, mafiosos italians, Paesa’s i espies diversos, que van simular documentalment la seva mort, i es van reinventar noves identitats a qualsevol país del món. Si això ha estat possible en ple segle XX, amb més motiu seria possible fer-ho el segle XV, que no hi havia DNI’s electrònics ni bases de dades d’empremtes dactilars ni escaners als aeroports 😉

    Acabo repetint que NO sóc historiador, i reconec que tinc informació superficial de la polèmica. Però… Si es veritat que Colom va lluitar contra Joan II a la guerra civil? Si és veritat que, en aquest context, l’infant Ferran va patir un intent d’assassinat a Girona? Si és veritat que Colom va perdre la guerra i,anys després, Ferran esdevingué rei? Si és veritat que, anys després, Colom planifica proposar una empresa naútica a aquest mateix rei…….mmmmm…. jo personalment trobo perfectament possible, lògic i versemblant, que fins i tot ell mateix es reinventés en un nou Colom i “matés” el vell Colom.

  10. Joan, primer de tot agraeixo el to del teu comentari i la teva argumentació. Per contestar-te m’avanço una mica a una sèrie d’articles sobre la figura de Colom que aniré publicant en els propers dies. Sóc el primer en creure que els documents estan subjectes a la crítica. Aquesta és la feina de l’historiador: l’anàlisi crítica. Igualment considero que hi ha suficients indicis per qüestionar la tesi genovesa sobre l’origen de Colom perquè els buits documentals i les contradiccions són enormes. És més, trobem indicis importantíssims sobre la seva possible catalanitat en fets com l’ascendència del cognom, la llengua o la cal•ligrafia. Igualment, la seva participació en la Guerra Civil catalana en el bàndol de René d’Anjou és molt sospitosa i permet deduir un origen català.

    Això no crec que sigui contradictori amb afirmar que no actualment no disposem de la documentació definitiva per afirmar el seu origen català, i que la documentació genovesa continua sent la prova més important sobre el seu origen. Com això tampoc vol dir que no parlem de dos personatges diferents que coincideixen en el temps. El que no compro és la teoria de Jordi Bilbeny sobre Joan Colom i Beltran com a Cristòfor Colom perquè les proves m’indiquen que és falsa. I crec que és falsa perquè hi ha documentació sobre la seva mort, però també perquè una persona de més de setanta anys no podria protagonitzar quatre llargues travessies cap a Amèrica en les condicions en que es viatjava en aquell temps. És impossible. Igualment, em presenten seriosos dubtes la teoria del port de Pals i el teòric casament amb Felipa de Coïmbra. Però que la teoria de Bilbeny sigui falsa (o errònia) no resol els dubtes sobre la catalanitat o no de Colom, un personatge enigmàtic que va amagar el seu passat. Encara s’ha d’estudiar molt respecte d’aquest tema.

  11. Vicente Moreno: has fet l’esforç de llegir algun llibre d’en Bilbeny. Pel que dius sembla que no hagis llegit res de res. Has llegit el darrer llibre? El dels cronistes coetanis? O potser no has llegit res de res i en parles d’oïda. És el que sembla pels que coneixem les teories que defenses tu (indefensables però perquè creure que un plebeu analfabet esdevé el més gran navegant, cosmògraf i poder asseure’s a negociar amb el Rei és no tenir ni idea de què és l’Edat Mitjana) i els que coneixem les defensades per en Bilbeny i altres persones historiadores que saben que els documents han estat manipulats. L’intent d’eliminar-nos bé físicament bé culturalment no ve de fa 40 anys senyor. Llegeixi, no fa mal al cap només cal treure’s la mandra de sobre, la peresa superlativa i encarar els treballs sense apriorismes ridículs (com creure que un plebeu es pot asseure a negociar amb el Rei o creure que una Regne sense Marina pot esdevenir conqueridor del Nou Món… miri els documents, llegeixi, cerqui els planisferis… compari i dictamini. No es pot dictaminar res si hom no ha llegit els llibres de l’altre. O potser ho ha fet i no ha entès res?

  12. Seria interessant saber a quina nació pertany vostè? Més que res per a situar-nos. La història explicada a França del conflicte amb Alemanya és diferent en funció de si els historiadors són francesos o alemanys. El mateix passa a Turquia i Grècia. El mateix a Polònia i Alemanya. Els fets només són “uns” però… la Història és diversa i divergent en funció de les ulleres en què s’ho mira cadascú. Les vostres semblen ben tenyides… de quin color?

  13. Pere, el que no s’ha molestat a llegir res ets tu. Aquest blog porta dues setmanes explicant llums i ombres de la biografia de Colom. Igualment, aquí s’han publicat els motius pels quals no es pot descartar que Colom fos català i algunes de les principals febleses de la tesi genovesa. I s’estan publicant la resta dels elements biogràfics de Colom en una sèrie d’articles que no han fet més que començar (https://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiqueta/cristofor-colom/).

    Jo el que nego amb rotunditat és el fet que Joan Colom Beltran fos el veritable Cristòfor Colom. Perquè les proves documentals i la lògica més simple així ho indiquen. I si a les proves existents sobre la impossibilitat de la hipòtesi de Bilbeny tu i els bilbenyistes de la ceba només podeu respondre amb l’insult això us deixa ben retratats. El mateix Bilbeny m’ha qualificat d’inquisidor i indocumentat, d’altres han fet mofa del meu currículum, del meu aspecte o de la meva manera d’escriure. I finalment hem arribat al moll de l’os: dir que Bilbeny menteix em converteix en un mal patriota català. Ja n’hi ha prou!

    Des de fa un temps s’està articulant una caverna historiogràfica nacionalista i etnicista que ja comença a olorar (i molt malament). Es defensa la llibertat d’un individu a publicar les mentides que li vingui en gana i es qüestiona la meva per denunciar-ho. Si aquesta és la vostra llibertat d’expressió, amb mi ho teniu tot a perdre perquè només contemplo el debat des del diàleg i el respecte. Podeu fer tot el soroll que vulgueu, que no penso fer ni un pas enrere. La consecució de la llibertat d’expressió va ser una batalla massa dura i llarga perquè ara tornem al passat i ningú pretengui prendre-me-la. Seré un indocumentat, un inquisidor, un pusil·lànime, un mal patriota… i tot allò que vulgueu. Però, mai deixaré de ser una persona honesta amb la meva professió.

  14. Vicente: gràcies pels teus comentaris, finalment he entès que la teva hostilitat a les teories d’en Jordi Bilbeny no té el seu origen en discrepàncies acadèmiques sinó a un prejudici ideològic. És el teu sentiment identitari espanyol, el teu nacionalisme espanyol per dir-ho clar i català, que et provoca al·lèrgia a qualsevol descobriment que pugui amenaçar els símbols espanyols i alhora reforçar la consciència nacional catalana. I si no ets capaç ni tan sols de reconèixer l’existència de la censura, la manipulació i la catalanofòbia a l’Espanya del passat i del present és que no has entès res de res, i per descomptat no tens cap credibilitat per fer de crític. I per cert: en català les coses no “oloren”, els que olorem som les persones. En tot cas “fan olor”.

  15. No em vull posar en la discussió, però sobre la qüestió de l’edat de Colom ha sortit un article nou a http://www.inh.cat/articles/Almiralls-de-la-i-tercera-edat-i-en-actiu-als-segles-XV-i-XVI. Marcel Pellejà no és cap autoritat acadèmica, que jo sàpiga:

    Almiralls de la tercera edat en actiu als segles XV i XVI

    Va poder viure 92 anys En Cristòfor Colom? Va poder creuar l’Atlàntic en el seu primer viatge als 78? Un marí vell era incapacitat per raó de la seva vellesa per poder exercir el càrrec d’almirall? En Marcel Pellejà ens demostra que hi va haver almiralls turcs de més de 80 anys al capdavant d’empreses bèl·liques, i fins i tot, n’esmenta un que va morir als 103, i fa miques els arguments dels qui defensen que En Colom no va poder viure tants anys.

    Un dels arguments que utilitzen els detractors de la identificació d’en Joan Colom i Bertran amb el Descobridor d’Amèrica és la seva edat. Neguen que, com defensa en Jordi Bilbeny i els membres de l’Institut Nova Història, aquest navegant català tingués 78 anys al 1492, any del gran viatge, i defensen, per tant, que no és versemblant que a tan avançada edat algú pogués liderar una empresa d’aquesta magnitud.

    Doncs, bé: tot seguit mostrem vuit almiralls contemporanis -o gairebé contemporanis- d’en Joan Colom i Bertran, que eliminen categòricament aquest argument, perquè van exercir els seus càrrecs militars entre els 67 i els 103 anys.

    Andrea Dòria (almirall genovès)

    Aquest navegant exercí l’ofici fins als 93 anys i, per tant, només amb ell ja podem desestimar la versió oficial, amb l’afegit extra de ser ell mateix de la nació genovesa. De tan famós com fou, fins i tot, un gran vaixell duu el seu nom.

    Nascut a Oneglia, Itàlia, el 30 de novembre de 1466, i mort a Gènova el 25 de novembre de 1560. En actiu, com a mínim, fins als 93 anys.

    Va ser almirall i home de l’estat genovès, que el 1528 va passar del servei de Francesc I de França al d’en Carles I. El recolzament de la seva marina donà al rei Carles I un lleuger predomini a la Mediterrània occidental enfront dels francesos, turcs i berberiscos. Les seves galeres varen realitzar l’empresa de Coró (1532) i ajudaren a la de Tunísia (1535) i a la d’Alger (1541). El 1531 fou fet príncep de Melfi.

    Aquest navegant es relacionà amb els Reis Catòlics i amb en Carles I, ja que “amb 84 anys segueix emprenent accions contra els pirates berberiscos”. Val a dir, especialment, que l’Andrea Dòria fou genovès, la qual cosa trenca pel mig l’argument dels qui afirmen que en Joan Colom i Bertran no podia navegar als 78 anys per raó de la seva avançada edat. Doncs, bé: l’almirall genovès Andrea Dòria ho féu fins al 84 anys, i fou contemporani del Descobridor.

    Algunes traces de la seva biografia naval:

    El 1542 els francesos atacaren Niça, i en Dòria, encalçant-los amb quatre vaixells, els obligà a retirar-se. Al maig del 1543 en Barba-rossa va tornar a sortir de campanya, amb 110 galeres, i atacà Reggio i segrestà la filla del governador. A Marsella es va unir a les galeres franceses, a la flota comandada pel Comte d’Enghien, Francesc de Borbó. El famós pirata va conquerir i saquejar Niça, llevat del castell. En Dòria hi acudí des d’Espanya i desembarcà a Vilafranca (Villfranche) amb les tropes d’infanteria espanyoles del Marquès de Vasto, amb les quals varen recuperar Niça i varen fer fugir la flota franco-turca cap a Antibes.

    El 1547 va patir un atemptat que gairebé li costa la vida, on el seu nebot Giannetino també hi fou greument ferit. Enfront de les intrigues polítiques genoveses, l’almirall acceptà a Gènova una fortalesa guarnida per espanyols.

    El 1548, amb 80 anys, va passar amb les seves naus per la Badia de Roses, on va embarcar el Príncep Felip, que el va acompanyar a Itàlia i es va allotjar al seu palau de Gènova.

    Encara amb 84 anys seguí emprenent accions contra els pirates berberiscos, concretament contra en Dragut, al qual havia alliberat el 1554 a canvi de 3.000 ducats.

    El 1552 s’emportà d’Espanya a Itàlia uns 6.000 homes i un milió de ducats, necessaris per a la guerra a Itàlia. Després, acudí a socórrer Nàpols i Sicília, atacades pels turcs. Amb 40 galeres s’enfrontà a 120 galeres otomanes, essent obligat a retirar-se després de perdre set vaixells, però aconseguí desembarcar tropes de reforç per a Nàpols i Orbitello.

    Participà a la guerra de Còrsega, i l’alliberà dels francesos. La campanya finalitzà amb el tractat de Chateau Cambresis, entre Felip II d’Espanya, Enric II de França i la reina Isabel d’Anglaterra. Era el 1559 i tenia 93 anys.

    Sebastiano Veniero (almirall venecià)

    Nascut el 1496 i mort el 3 de març del 1578. Va ser el Dux de Venècia el darrer any de la seva vida, el 1577-1578. Va estar en actiu com a almirall fins als 76 anys, com a mínim.

    En Veniero fou l’Almirall (el seu Capitano generale da mar) que capitanejà l’armada veneciana de la Lliga Santa a la batalla de Lepant (Naupacto). El 1571, any de l’enfrontament, l’almirall de Venècia tenia 76 anys, tal i com ens advera el llibre “Naval warfare under oars” (p. 165). Després de la desfeta dels turcs i de l’arribada de la pau, va retornar a Venècia com a figura molt destacada, i el 1577, als 81 anys, va ser escollit Dux per unanimitat.

    És interessant remarcar que el rei del Regne d’Espanya, Felip II, aportà a la Lliga 50 galeres comandades, ni més ni menys, que per en Juan Andrea Dòria, nebot del sobredit Andrea Dòria.

    Almiralls Otomans:

    Piri Reis

    Nascut a Gal·lípoli el 1465 i mort a Egipte el 1554. Fou l’oncle d’un altre Piri Reis, famós pels seus mapes.

    En Piri Reis manava l’esquadra turca contra Gibraltar a l’edat de 89 anys. Va assetjar Gibraltar per ordres del soldà otomà Solimà I el Magnífic, però finalment va acceptar un suborn dels assetjats: diners a canvi de la seva llibertat. El governador d’Egipte, Alí Baixà, assabentat del fet va fer cridar-lo per tal que expliqués la seva actitud, però en Piri Reis s’hi va negar, per la qual cosa en Baixà va manar detenir-lo i condemnar-lo a mort al cadafal. Va ser decapitat quan tenia 89 anys.

    Turgut Reis

    Nascut el 1485 i mort el 23 juny del 1565. Conegut en diferents llengües sota diferents noms, com ara Dragut o Dargut (de l’àrab), el seu nom en turc és Turgut Reis, on Reis vol dir capità.

    Fou almirall otomà i corsari, Bei (cavaller) d’Alger, Beilerbei (governador) de la Mediterrània, i Paixà de Trípoli. Sota el seu comandament naval l’Imperi Otomà es va estendre per tot el nord d’Àfrica. Com a Paixà de Trípoli va embellir i ampliar la ciutat, convertint-la en una de les més impressionants de la costa nordafricana.

    El 17 de juny del 1565, al setge de Malta que ell dirigia, va ser greument ferit, i morí el dia 23, just després de conèixer la victòria turca. Tenia 80 anys.

    Uluç Ali Reis se l’emportà a Trípoli, on fou enterrat.

    Salih Reis

    Nascut el 1488 i mort el 1568. Corsari turc i Almirall Otomà.

    El 1529, juntament amb Aidin Reis, va prendre part en la guerra turco-espanyola a prop de l’Illa de Formentera, durant la qual les forces otomanes van destruir la flota espanyola. El seu comandant en cap, Rodrigo Portundo, va morir en el combat.

    El 1538 comandava l’ala dreta de la flota turca a la batalla de Préveza, en la qual, sota la direcció de Barba-rossa Haireddin Paixà, les forces otomanes van derrotar la Lliga Santa de Carles V, comandada per Andrea Dòria.

    El 1551, gràcies al seu èxit en la conquesta de Trípoli al costat de Turgut Reis i Sinan Paixà, va ser ascendit al rang de Paixà i Beilerbei (governador) d’Alger, i passà a ser el Bahriye Beilerbei (almirall) de la flota otomana de la Mediterrània Occidental.

    El setge de Malta va ser també l’última missió de Salih Reis, que tenia al votant de 77 anys en aquell moment. Va morir a Alger tres anys més tard, el 1568, vorejant els 80 anys, exactament igual que el seu vell amic Turgut Reis.

    Lala Kara Mustafa Pasha

    També conegut com Lala Mustafa Pasha; nascut el 1500 i mort el 1580. Va ser General i Gran Visir de l’Imperi Otomà. Actiu com a mínim fins al 1578, a l’edat de 78 anys.

    Va ascendir a Beilerbei de Damasc i més tard en fou el cinquè Visir. El 1565 va comandar la infanteria otomana durant el setge de Malta; també el de Venècia i Xipre del 1570-71, i encara en la campanya contra Geòrgia el 1578. Més tard, i fins a la seva mort, va ser nomenat Gran Visir de l’Imperi. Se l’enterrà amb tots els honors a la Mesquita Aiub d’Istanbul, en un mausoleu dissenyat per l’arquitecte otomà Sinan.

    Si bé no fou pròpiament almirall, fou el cap de l’exèrcit otomà a l’edat de 78 anys, exactament la mateixa que tenia en Joan Colom i Bertran en arribar a Amèrica.

    Uluç Ali Reis

    Nascut el 1519 com a Giovanni Dionigi Galeni, morí el 21 de juny del 1587 com a Uluç Alí Reis.

    Italià de naixement, es va convertir a l’islam. Fou pirata i més tard almirall otomà i Kapudan Paixà (Gran Almirall) de la flota otomana al llarg del segle XVI. Va ser conegut amb diversos noms als països cristians de la Mediterrània, i en Joan Miquel de Servent l’anomenà Utxali al capítol XXXIX del Quixot.

    El 1571 s’enfrontà a Joan Andrea Dòria a la batalla de Lepant. Quan la derrota turca fou evident, aconseguí tornar a Constantinoble amb quaranta naus.

    El 1584 va comandà una expedició naval a Crimea. Finalment, morí en actiu als 69 anys d’edat (el més prematur de tots, potser pel fet d’haver estat tres anys a galeres com a esclau).

    Murat Reis “el Vell”

    Nascut a Rodes el 1534 i mort el 1638, també a Rodes, per desig seu. Fou l’almirall de Solimà I el Magnífic. Actiu fins a la mort, als 103 anys.

    Almirall de l’armada Otomana, se’l considera un dels corsaris de Barbaria més importants. Inicià la seva carrera ben jove allistant-se a la tripulació de Turgut Reis. També va lluitar al costat d’en Piri Reis en diverses expedicions.

    En Murat Reis va acompanyar en Barba-rossa Haireddin Paixà a Constantinoble, on els va rebre en Solimà I per atorgar-los el comandament de la flota otomana. Trobant-se a Constantinoble, en Murat Reis va participar en la construcció de les noves naus de guerra de l’arsenal del Corn d’Or.

    En Murat Reis va prendre part en totes les primeres campanyes d’en Turgut Reis. Se li va assignar la missió d’evitar l’embarcament a Préveza de les naus de la Lliga Santa, capitanejades per l’Andrea Dòria. Va ser decisiu en la victòria otomana de la batalla de Préveza. Va seguir acompanyant en Turgut Reis fins que va ser nomenat Comandant en Cap de la flota de l’Oceà Índic.

    Va participar al setge i conquesta de Xipre i a la campanya de les Illes Canàries. Més tard, va controlar les lucratives rutes comercials entre Egipte i Anatòlia, on sovint s’enfrontava amb estols venecians, francs i de Cavallers Maltesos. El 1609 es va assabentar de la presència d’una flota franco-maltesa de deu galeres, inclosa la Galera Roja, una gran nau armada amb 90 canons, famosa entre els otomans amb el nom d’Infern Roig; el seu capità era el Cavaller Fresine. Va anar al seu encontre i després d’una bateria de canonades de llarga i curta distància, va aconseguir inhabilitar l’Infern Roig i capturar-la. Sis de les deu galeres van ser capturades, amb més de 500 soldats, i un total de 160 canons i 2.000 mosquetons.

    El 1638 va prendre part en el setge de Vlora (Albània), durant el qual va morir als 103 anys per culpa d’una ferida de combat, plenament actiu, doncs. En Halil Paixà va apressar-se a dur-lo a Xipre, per mirar de sanar-lo, però hi morí i allí fou enterrat.

    Conclusió

    Aquests navegants són una petita mostra d’entre molts altres de l’època que demostren clarament que l’edat no era, en absolut, cap impediment per exercir d’almirall. Més aviat, fins i tot, sembla tot el contrari: com més edat, més prestigi i experiència. En qualsevol cas, els 78 anys que comptava en Joan Colom i Bertran quan creuà l’Atlàntic per arribar a Amèrica el 1492 no eren de cap manera extraordinaris, com hem vist, sinó que era una edat ben habitual per a exercir la responsabilitat de l’almirallat. L’argument dels qui argumenten en contra de la identificació d’En Joan Colom i Bertran amb el Descobridor queda, doncs, anul·lat.

    Marcel Pellejà

  16. Això només demostraria que aquestes persones van viure fins a edats avançades, però no aporta cap informació nova sobre el cas de Cristòfor Colom. Segueix sense explicar perquè insisteixen en dir que el seu Joan Colom i Beltran va descobrir Amèrica quan tenim documentació sobre la seva mort el 1484. Ah sí, la censura ho explica tot… Quina manca de rigor!

  17. El ridícul dels catalans és immens. Han estat colonitzats pel país més endarrerit, pobre i inculte d’Europa… i encara els riuen les gràcies.

    Castella no podia fer la gesta nàutica del descobriment perquè no tenia el currículum per fer-la, Catalunya sí: feia 300 anys que construïa un imperi marítim, nàutic, i comercial. És incomprensible com encara els catalans es creuen els navegants conqueridors d’Extremadura, és de folls… a Extremadura no hi ha tradició marítima ni mar.

  18. Agradezco profundamente haber encontrado este artículo…que está en la absoluta mediana del sentido común. Visto a través de los últimos años ya sabemos que el tal Bilbeny ha quedado reducido a tertulias frikis y a ese invento jocos llamado “Institut de Nova Historia” que vende conferencias en tugurios a 20 euros a las que asisten una media de cinco personas y algún despistado que suele salir completamente espantado de las barbaridades que ha tenido que soportar sin haber recibido una sola respuesta sensata a sus dudas.

    Me parece realmente penoso que existan personajes que traten de prostituir la historia en aras de satisfacer un complejo personal… o nacional si se me apura. Un historiador debe estar al servicio de los datos fríos y la verdad allá donde se encuentre; y por supuesto no debe aferrarse nunca a ninguna idea preconcebida ni en este ni en ningún otro caso. Las teorías (no cumplen requisitos ni para ser llamadas así pero bueno) de Bilbeny caen por su propio peso como cayó su intento de tesis doctoral. Salvo que también se pretenda que hay una conspiración internacional por la que ni una sola autoridad histórica en todo el orbe está dispuesto a avalar semejantes barbaridades con su firma. El delirio cada vez es más grotesco y ahora parece que vamos detrás de Erasmo de Rotterdam… lo que ya se puede convertir en un conflicto internacional.

    Le doy las gracias a Moreno Cullell por tener el “seny” que se le supone a todo catalán de bien y , el sí, dejar la honorabilidad y el sentido común al nivel que desde luego no merece en ningún caso Cataluña perder por personajes como Bilbeny. El epílogo justo es decir que Bilbeny ha quedado como lo que es…un pobre loco digno de aparecer entre los eventos “paranormales” de Iker Jiménez, que es algo que seguramente vamos a ver muy pronto.

  19. Aprovecho, y no quiero dejar pasar la oportunidad, para que todos tengamos una idea clara de cuál es el grado de investigación profunda que el señor Bilbeny hace, y de hacer una mención a la que hasta hora y aparte el asunto de Colón, ha sido la mayor y más sonada metedura de pata de este señor.

    Publicó un artículo dando por sentado que la bandera de los Estados Unidos era sin lugar a dudas heredera de la bandera catalana (así como suena y sin despeinarse) y obviando que la Compañía de Indias tenía mucho que decir en ese origen, o desconociéndolo simplemente, argumentaba sobre la base de que se podían encontrar numerosos grabados durante el siglo XVI que mostraban a los galeones españoles (que él decía catalanes) blandiendo la bandera catalana en su popa, etc. Dicha afirmación a lo mejor podría considerarse merecedora de cierta duda si al menos el señor Bilbeny se hubiera molestado en comprobar que esa era la única bandera barrada que podía existir en aquellos tiempos… cosa que evidentemente no hizo; porque de haberlo hecho podría haber comprobado sin demasiado esfuerzo investigador que todas esas banderas barradas eran en realidad las banderas de la Armada Real de Felipe II, cosa que simplemente mirando cualquier tratado sobre historia naval se hubiera encontrado sin dificultad… banderas que usaban los colores de los Austrias ( rojo y blanco) pero que imaginamos que al ser en su mayoría grabados monocolor no cayó en que a lo mejor donde el veía una señera había otra cosa… y la había. Muy a pesar de que esas banderas sí que son bastante similares o iguales a la bandera norteamericana en color y diseño… a ningún historiador se le ha ocurrido emparentar con la bandera estadounidense tal hallazgo.

    Y este es el ejemplo perfecto de cuáles son los mimbres de este señor y que cabe esperar de ellos.

  20. COINCIDENCIES?

    1. Existeixen mapes francesos i flamencs realitzats al segles XV i XVI que situen Pals de l’Empordà com a Port, en canvi Palos de Moguer no.

    http://www.inh.cat/articles/Pals-tenia-port-maritim-al-segle-XV

    Un curtmetratge realitzat per David Bassa titulat “Pals 42°” demostra, entre moltes altres coses la impossibilitat de la sortida del port des de Palos de Moguer amb la font de Fontanillas, viles posteriors a Pals, Begur i Fontanilles a l’Empordà i de com s’ha manipulat la “història oficial” en detriment de la “història real”.

    2. Els fills de Joan Colom i Bertran son els mateixos que els del Colom genovès traduïts al Castellà o a l’Italià segons convingui la versio.

    3. A Cartagena d’Índies, la vila es va fortificar amb la mateixa arquitectura que la de l’Alguer a Sardenya. A Cartagena d’Índies i a l’Argentina foren fundades ordes de la Mercè per Mercedaris de Barcelona.

    Si verifiques aquestes fons, t’adonaràs de com tot el que defenses és una MENTIDA GEGANT premeditada i duta a terme per concloure i continuar amb llargs segles d’historicidi, llingüicidi o genocidi, atacant com no, un equip d’investigadors, si m’ho permets, sense ànim de lucre.

    Ei, però, el que et proposo no prové de vulgar “copy-paste”, trobaràs totes les fonts a l’inh.cat amb el seu anàlisi. Cal però que facis l’esforç de mirar-les i discutir-les. Criticar per criticar és molt fàcil i molt baix, més venint d’una persona que no ha mogut mai un dit per que l’arxiu de Salamanca es quedi a Catalunya, que no hi és, per si no te n’havies enterat, o divulgar la informació que contenia quan va tornar a Catalunya abans de tornar a la seu d’incautació.

    La meva conclusió? Ets un peó més de la guerra bruta contra Catalunya i la seva memòria…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

L’AUTOR


Vicente Moreno Cullell (Barcelona, 1981) és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor d’educació secundària, és membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB).

EL BLOG

Ciències Socials en Xarxa és un espai de divulgació que intenta apropar d’una manera didàctica el món de la història de les civilitzacions, la cultura i l’art a tots els lectors. Un blog que busca explicar la nostra història, com a catalans i com a ciutadans del món. Perquè saber qui som, d’on venim i quin és el nostre passat és bàsic en una societat canviant com la que hem de viure.

Per contactar, podeu deixar un comentari al blog o enviar un e-mail a socialsenxarxa@gmail.com. Qualsevol aportació, per part de tots els visitants, serà benvinguda.

ÍNDEX DE CONTINGUTS