La fase final de la Guerra de Successió, és a dir, la guerra franco-castellana contra Catalunya, no va acabar l’11 de setembre de 1714 amb la rendició de la ciutat de Barcelona davant dels exèrcits borbònics, sinó que va continuar en forma de resistència de guerrilles, dirigides sovint per oficials catalans que havien participat en la Guerra de Successió, que lluitaven contra l’ocupació del Principat.
Un dels líders guerrillers més famosos va ser Pere Joan Barceló i Anguera, un capità de fusellers que, en resposta a la repressió borbònica, va alçar-se en armes contra les tropes filipistes que ocupaven Catalunya a finals de 1714. Involucrat en les principals guerres que van assolar Europa durant la primera meitat del segle, el Carrasclet va esdevenir un dels principals malsons dels Borbons en el segle XVIII.
Nascut a Capçanes (1682), el mític guerriller era fill de Francesc Barceló, un capità de fusellers de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria, el qual va morir en una acció a Móra d’Ebre durant la Guerra de Successió. Carboner d’ofici, Pere Joan Barceló ja va participar en la lluita del bàndol austriacista, arribant a ser alferes de la companyia del seu pare. El 1714, en rendir-se la ciutat de Barcelona, va sol·licitar el perdó i va retirar-se a Marçà, al Priorat.
Empresonat dues vegades en el context de la repressió, Pere Joan va aconseguir fugir a la muntanya de Llaberia, immediata al seu poble, des d’on va dur a terme fets d’una gran audàcia contra l’exèrcit borbònic. Excel·lent estratega militar, va esdevenir el cap de les diverses guerrilles que van anar formant-se arreu del Principat. Així, d’altres caps guerrillers com Guardiola, Bernic, Tomeu de Pullina o Francesc Bach de Roda van unir-se a les forces del Carrasclet.
Va actuar, des dels Pirineus a l’Ebre, efectuant múltiples accions, sempre coronades amb èxit, contra les forces borbòniques i els Mossos d’Esquadra (escamots creats entre la població autòctona, i dirigits pel vallenc Veciana, per perseguir la resistència austriacista i els bandolers). Així, el Carrasclet va alliberar temporalment Reus i d’altres localitats catalanes, així com a nombrosos presoners patriotes. El governador de Tarragona, en resposta, va fer empresonar la mare i diversos familiars de Barceló, però ell no va cedir en les seves accions.
El 1718, en el context de l’imminent esclat de la guerra entre la Quàdruple Aliança (que aplegava els països de la Gran Aliança de l’Haia i França) i Espanya, el Carrasclet va ser cridat al Rosselló pel mariscal duc de Berwick, el qual va mostrar-li els propòsits de restablir les llibertats de Catalunya en cas de victòria en la guerra. Tot i desconfiar de les seves promeses, Pere Joan va aprofitar l’ocasió per rebre equipament i armament per a la seva causa per part dels francesos. D’aquesta manera, el Carrasclet va ser investit pels francesos amb el càrrec de coronel de fusellers de muntanya per lluitar contra les forces filipistes que ocupaven Catalunya.
Quan la península Ibèrica va ser envaïda pels exèrcits francesos (1719), Pere Joan va comandar un exèrcit de 8.000 milicians equipats amb les armes i municions que hi havia en custòdia als municipis per a la cacera de llops, o bé amb les que prenien a l’enemic. L’exèrcit del Carrasclet va emprendre accions al Priorat, al Camp de Tarragona, a la Ribera d’Ebre i a la Terra Alta. Van destacar els seus atacs a Reus i la seva famosa marxa de Falset a Montserrat i al Pallars. Pel desembre del 1719 va atacar infructuosament Valls.
Acabada la guerra, va refusar la incorporació amb el grau de coronel a l’exèrcit francès a causa de la seva intransigència. El Carrasclet es proposava continuar la lluita, però la situació no ho va permetre. Aleshores, Pere Joan Barceló va haver d’emprendre el camí cap a l’exili, i el 7 de febrer de 1721 va instal·lar-se a Viena, on va ser acollit per l’emperador Carles VI (l’arxiduc Carles d’Àustria de la Guerra de Successió), el qual va oferir-li l’assignació monetària corresponent al grau de coronel de l’exèrcit imperial. Aquell mateix any, les noves autoritats militars espanyoles van llançar l’ordre de detenció contra els “sediciosos rebeldes que tomaron sus armas contra las Reales Tropas de su Majestad” a 76 localitats catalanes. El retorn a Catalunya es presentava impossible en aquelles condicions.
Des de Viena, Pere Joan i la seva muller van retirar-se a Hongria, on van adquirir unes terres a la vila de Múgdia. Allà va treballar com a pagès fins que, el 1734, va esclatar una nova guerra entre Àustria i Espanya. En aquest context el Carrasclet va tornar a prendre les armes per comandar una companyia de soldats catalans exiliats lluitant contra l’ocupació borbònica de Nàpols. Tanmateix, el vaixell que el conduïa va ser capturat a Pescara per les forces borbòniques i Barceló va veure’s conduit a Cadis on va ser empresonat. No seria alliberat fins el 1740, després de la Pau de Viena.
Un cop va recuperar la llibertat, el Carrasclet va retornar a Àustria. Però, el 1740, mort l’emperador Carles VI, Àustria va ser atacada pels bavaresos en el context de la Guerra de Successió Austríaca. D’aquesta manera, Pere Joan Barceló va haver d’agafar novament les armes i organitzar una nova companyia de voluntaris catalans per lluitar contra la invasió bavaresa i defensar la legitimitat de l’emperadriu Maria Teresa. Aquesta vegada, la sort ja no va acompanyar-lo i, el 1743, va morir en combat a Breisach el Vell, on va ser enterrat amb honors militars.
Pere Joan Barceló, el Carrasclet, com milers de catalans del seu temps, va morir exiliat, lluny del país pel que tant va lluitar fins a la fi dels seus dies. Havia esdevingut un digne i heroic representant de la resistència popular guerrillera contra l’ocupació filipista de Catalunya. La seva figura ja era una llegenda.
