Corea formava part de l’Imperi Japonès des dels inicis del segle XX. A la fi de la Segona Guerra Mundial, i després de la derrota japonesa, el nord de la península coreana va ser ocupat per les tropes soviètiques, i el sud per les nord-americanes. Però, malgrat l’acord inicial per constituir un únic Estat coreà, el fracàs de les negociacions per construir el nou Estat va significar que el 1949, després de la retirada de les forces ocupants, Corea es dividís en dos Estats. Així, el paral·lel 38 va marcar la formació de Corea del Nord, vinculada a la URSS, i Corea del Sud, dependent dels Estats Units.
El 1950, el líder nord-coreà, Kim Il-sung, va decidir-se a unificar la península. Així, l’exèrcit de Corea del Nord va envair el Sud amb el suport de la URSS, conquerint amb facilitat gairebé tot el seu territori. En resposta a l’agressió nord-coreana, les tropes nord-americanes, amb el suport del Consell de Seguretat de l’ONU, van intervenir militarment. Així, el que inicialment era una guerra civil coreana va convertir-se en una guerra subsidiària de la Guerra Freda.
La contraofensiva nord-americana, dirigida pel general Douglas MacArthur, va saldar-se amb la mort de més de 150.000 civils a la província de Pyongyang i va arribar a prop de la frontera xinesa, fet que va impulsar Mao Zedong a ajudar militarment el règim nord-coreà, mentre que la URSS s’abstenia d’intervenir. L’exèrcit xinès aviat va ocupar Seül, tot obligant a les tropes de l’ONU a recular. MacArthur, seria cessat del comandament de les operacions perquè va proposar el bombardeig nuclear de la Xina comunista en resposta a la seva intervenció. Quan les tropes nord-americanes van haver de retrocedir, el govern dels Estats Units va limitar la guerra a un front reduït.
La incapacitat de tots dos bàndols per aconseguir una victòria sense recórrer a l’ús de les armes nuclears va comportar que els contendents iniciessin les converses de pau. Així, el conflicte va finalitzar el 1953 amb la signatura de la Pau de Panmujon entre els representants de l’ONU, els de la Xina i els de Corea del Nord i es va consagrar la divisió de les dues Corees. Prop de milió i mig de víctimes havien mort per no res ja que es retornava a la situació prèvia a l’esclat de la guerra. Les víctimes de la primera guerra on es van enfrontar directament tropes occidentals i comunistes van ser: 900.000 xinesos, 520.000 coreans i 150.000 combatents de l’ONU.
