El Sena és un riu de França, que neix a la Côte d’Or, prop de Saint-Seine-l’Abbaye, a 471 metres d’altitud, i desguassa al canal de la Mànega . Té 776 km de llargada i un cabal específic de 5,4l/s/km2.
Podem distingir-hi: el tram superior, fins a la confluència amb el Yonne; el mitjà, per París i fins a la confluència amb l’Oise; i l’inferior.
En el tram superior rep l’Aube per la dreta i el Yonne —que ve del Morvan i li aporta 104 m3/s— per l’esquerra. En finir aquest tram el Sena porta ja uns 150 m3/s.
Al tram mitjà rep per la dreta, abans de París, el Marne (102 m3/s), i després l’Oise (95 m3/s). A París duu 275 m3/s, i al final d’aquest tram 390. El riu és, en aquest trajecte, majestuós i navegable gràcies al seu condicionament.
Al tram inferior, s’allarga en una tirallonga de meandres en una ampla vall submergible, on el riu té de 200 a 250 m d’amplada. Allí rep, per l’esquerra, l’Eure, que ve de la Beauce. Passa per Rouen —important port fluvial— i, a Tancarville, entra a l’estuari que s’acaba al port de Le Havre.
El Sena té un pendent escàs —màxim, 0,32 m/km—, per la qual cosa el seu corrent és moderat. Té règim pluvial oceànic, amb altes aigües d’hivern (gener-març) i eixut de setembre. Els anys secs arriba a greus penúries —fins a 35 m3/s a París—; però, gràcies a les obres de regularització, és navegable i manté el seu aspecte de gran riu.
Els principals afluents del Sena són: l’Ouca, l’Alba, el Yonne, el Leing, l’Esonne, l’Ordi, el Yerres, el Morne, la Castor, l’Oise, l’Epte, l’Andella, l’Eure i la Risla.
El feble pendent de la vall del Sena (Illa de França i Normandia) ha causat la formació de múltiples i profunds meandres.
També hi ha nombroses indústries situades al llarg de la vall del Sena, sobretot: de l’automòbil, petroquímiques, centrals tèrmiques i centrals nuclears.
Les ribes de la capital són abundants de peix. I com que la qualitat de l’aigua ha millorat en els últims anys, es pot consumir el producte de la seva pesca (no com fa 25 anys). Les especies més escampades de París són: els silours, els espets i les carpes.
Quan hi ha forts i persistents temporals de ponent, experimenta grans crescudes i inundacions hivernals, greus per a l’aglomeració parisenca. Han estat catastròfiques les següents: febrer del 1658 (la més alta a París), desembre del 1740, gener del 1802 i les del 1910, el 1924 i el 1955.
L’origen del nom Sena té diverses versions. El més convincent és l’origen celta, en aquest idioma Sena significa sagrat.
El nom del riu Sena apareix en textos molt antics. La primera situació te lloc l’any 358 i és relatat per Julià l’Apòstata. El 875 les bandes de víkings assetjaren París i s’instal·laren, de manera permanent, a la desembocadura del Sena.
El 1684 el rei Lluís XIV va inaugurar la màquina de Marly que servia per bombar l’aigua del riu per tal d’alimentar els focs d’aigües del parc de Versalles.
Amb la construcció del pont de l’Alma, inaugurat per Napoleó III el 2 d’abril de 1856, l’estàtua d’un zuau a peu servia d’instrument popular de mesura de les crescudes del Sena. L’administració mesura el nivell de les crescudes al pont de la Tournelle.
A partir del 1830 s’inicia la construcció de preses i rescloses. El 1944, durant la Segona Guerra Mundial s’hi van produir molts bombardejos que apuntaven, sobretot llocs estratègics, com ara el Pont de Tancarville, Pont de Brotonne o el Pont de Normandie, que travessen el riu.
Les fonts del Sena són propietat de la ciutat de París des del 1864. Una gruta artificial es va construir al 1865 per protegir la font principal i la estàtua d’una nimfa, que simbolitza el riu.
A París, hi ha un important trànsit de viatgers pel Sena, de caràcter principalment turístic, un exemple és el Bateau Mouche que fa recorreguts per la ciutat i des del qual es poden veure els monuments més importants de la capital.
