La política de la nova administració nord-americana presidida per Franklin Delano Roosevelt seria decididament intervencionista, tot implicant l’Estat en la solució de la crisi econòmica. Aquesta nova política econòmica trencava la sòlida tradició del capitalisme liberal nord-americà de la inhibició de l’Estat en els assumptes econòmics. Així, el fracàs del capitalisme del segle XIX donava pas al capitalisme modern permetent la irrupció de l’Estat en els afers econòmics, tot això gràcies al fet que el sistema havia fet fallida i no estava en condicions d’oposar-s’hi.
El New Deal (“nou tracte” o “nou compromís”) de Roosevelt intentaria combatre la deflació, rellançar l’economia, crear ocupació, fer front als aspectes socials més negatius de la crisi i tornar la confiança al món empresarial, tot actuant el tots els camps de l’economia. I així ho defensava el mateix Roosevelt en el discurs inaugural de la seva presidència, el 4 de març de 1933:
La nostra tasca prioritària és tornar a donar treball al poble. Això no és un problema impossible de resoldre si l’afrontem amb prudència. Es pot fer, en part, per mitjà d’una contractació directa per part del govern, com es fa en cas de guerra, però al mateix temps duent a terme, a través d’aquesta contractació, els treballs més necessaris per estimular i reorganitzar l’ús dels nostres recursos naturals […].
És possible treballar en aquesta tasca amb esforços precisos per elevar el preu dels productes agrícoles i, amb això, el poder de compra que absorbirà la producció de les nostres ciutats. És necessari esforçar-s’hi posant fi a la tragèdia de la desaparició creixent per fallida de les nostres petites empreses i de les nostres granges.
Podem facilitar [l’ocupació] planificant i supervisant en l’àmbit nacional totes les formes de transport i comunicacions, i altres activitats que tenen clarament un caràcter de servei públic […].
Finalment, en el nostre camí cap a la plena ocupació, necessitarem dur a terme tres mesures destinades a prevenir un retorn als mals temps passats: haurà d’haver-hi una estricta vigilància totes les activitats bancàries, financeres i d’inversions; caldrà limitar les activitats d’aquells que especulen amb els diners; i caldrà assegurar-se que la nostra divisa sigui alhora adequada i sanejada.
