La nova Constitució de la República aprovada el 22 d’agost de 1795 i que donava pas al règim del Directori, suposava un exercici d’equilibrisme lingüístic per conciliar una desigualtat elitista amb l’exercici de la sobirania nacional i una igualtat formal de drets.

El poder polític quedava reservat a uns pocs, en el que era una clara reacció contra la política practicada pels executors del Terror en el bienni anterior i també contra el desenvolupament que havia anat prenent la Revolució des de 1789 en la seva fase ascendent.

Els avenços democràtics senyalats anteriorment eren rebutjats pel liberalisme conservador que preferia que el poder residís en unes “elits riques i cultivades” (es a dir, en ells). S’havia configurat un Estat allunyat de la societat i que rebutjava el principi que feia universal la Revolució: l’exercici de la sobirania popular.

• Promulgada: Constitució de la República Francesa de 22 d’agost de 1795 (aprovada per la Convenció Nacional).
• Tendència: Liberalisme conservador.
• Principis d’Organització Política: República:Sobirania Nacional (restringida a una elit).
• Poder Executiu: Directori:
  • 5 membres escollits per 5 anys i no renovables en més de 1/5 part cada any.
  • Nomena els ministres.
  • Assegura l’execució de les lleis.
  • Direcció de la política exterior.
  • Controla les administracions mitjançant els compromissaris.
• Poder Legislatiu: Assemblea:
  • Diputats escollits per 3 anys.
  • Es renoven en un terç cada any.
  • A través de 6 comissaris independents i responsables administra el tresor.
  • Consell dels Cinc-cents (500 membres de més 30 anys): Iniciativa en les lleis i prenen resolucions.
  • Consell dels Ancians (250 membres de més de 40 anys): Rebutgen o aproven les lleis proposades pels Cinc-cents després de 3 lectures.
  • Designen el poder executiu: D’una llista de 50 candidats de la que escolleixen 5 directors.
• Poder Judicial: Justícia:
  • Magistrats.
  • Tribunals dels departaments.
  • Tribunal Suprem.
• Relació entre els Poders: A través del poder legislatiu.
• Sufragi: Assemblees primàries i Assemblees electorals departamentals
  • Assemblees primàries:
    • Sufragi censatari: Ciutadans masculins i contribuents des de 21 anys.
    • 4.500.000 ciutadans.
  • Assemblees electorals departamentals:
    • 30.000 electors de més de 25 anys.
    • Un per cada 200 ciutadans amb una renda igual a 150 o 200 jornades de treball (segons el nombre d’habitants).
• Drets i Llibertats Fonamentals:
  • Declaració dels Drets i Deures de l’Home i del Ciutadà (22 d’agost de 1795).
  • No es basa en el Dret Natural.
  • Llibertat d’expressió.
  • Llibertat de culte.
  • Llibertat de comerç.
  • Inviolabilitat de la propietat.
  • Inviolabilitat del domicili.
  • Limita l’associació política.
• Relacions Església-Estat: Separa ció Església-Estat:
  • Aconfessionalitat de la República (teòrica).
  • No reconeix els vots religiosos.
  • Es regula a través de la Constitució.
• Règim Local: Administració departamental i Administració municipal.
  • Administració municipal:
    • 1 municipi per cantó (a París 12 districtes).
  • Administració departamental:
    • Directori departamental (5 membres).
• Control de Constitucionalitat: Cort Suprema de Justícia.
• Reforma de la Constitució: A través de la petició del Consell d’Ancians. Requereix la ratificació del Consell dels Cinc-cents. Han de passar com a mínim 9 anys per a convocar l’Assemblea de Revisió.

En qualsevol cas, tot i aquesta deriva conservadora i restrictiva final, el sistema liberal constitucional que havia sorgit durant la Revolució Francesa esdevindria una referència per a tot el món i els seus principis s’estendrien al llarg del segle XIX per Europa i Amèrica donant lloc a una nova concepció de la política. Aquest és el veritable triomf de la Revolució Francesa.

Text complet en francès: constitution-1795

Text fragmentari en castellà: constitucion-1795-castellano