John Maynard Keynes (Cambridge, 1883-Sussex, 1946) va ser un economista britànic. Les seves idees radicals van tenir un gran impacte en el pensament i la política econòmica. És particularment recordat per apostar per una política governamental intervencionista, amb la qual el govern, utilitzant mesures fiscals i monetàries, ajudaria a mitigar els efectes adversos dels cicles econòmics.
Educat a Eton i al King’s College de Cambridge, en acabar els seus estudis d’economia (1905) va entrar en l’administració (India Office), l’experiència en la qual es veu reflectida en la seva primera obra, Indian Currency and Finance (1913), on va estudiar sistemàticament els problemes del patró or de canvis.
Després de la seva participació a la conferència de pau de París (com a assessor del primer ministre Lloyd George), ja va anunciar les desastroses conseqüències que tindria la postguerra per a l’economia mundial. Així, a The Economic Consequences of the Peace (1919), va demostrar les conseqüències negatives que podia reportar per als vencedors l’exigència d’excessives reparacions de guerra.
Professor a la universitat des del 1908, les seves altres obres, de caràcter menys divulgador, defineixen la seva aportació a la teoria econòmica: A Tract on Monetary Reform (1923) és un atac al patró; A Treatise on Money (1930) constitueix una visió excel·lent de la teoria monetària vigent el 1930, bé que hi són incorporats elements del que va ser l’obra fonamental de Keynes: The General Theory of Employment, Interest and Money (1936).
Quan va produir-se la crisi de 1929, Keynes va donar a conèixer un conjunt de teories innovadores, conegudes com a Keynesianisme, i exposades als seus llibres Teoria dels diners i Teoria general de l’ocupació, l’interès i el diner en les quals es proposava una nova anàlisi dels mecanismes de determinació del nivell de l’activitat econòmica, instituint el paper motor de la demanda efectiva, i subratllant les possibilitats antidepressives de la política de despeses públiques.
El Keynesianisme va jugar un paper molt important en la recuperació de l’economia nord-americana després de la Gran Depressió.
La plena ocupació havia de ser un objectiu fonamental de la política de l’Estat. La formulació teòrica demostrava que la capacitat de creació de llocs de treball depenia d’altres factors, a més de la reducció salarial. L’única via possible per a la recuperació de l’estabilitat era promoure l’augment de la demanda i de la inversió. En resum, s’imposava un nou model econòmic que havia d’adoptar mesures dràstiques per a controlar la crisi.
Propostes econòmiques del Keynesianisme:
1. L’intervencionisme estatal era necessari amb l’objectiu de corregir puntualment els defectes del sistema. L’Estat hauria de substituir la iniciativa privada, paralitzada per la crisi, convertint-se en “empresari” i finançant la construcció de grans obres públiques. Aquesta inversió pública permetria reactivar l’atonia econòmica i tindria importants conseqüències.
2. Política de plena ocupació per part de l’Estat que havia d’assumir el seu paper en la creació d’ocupació. La inversió en obres públiques permetria absorbir part de l’atur, millorar la situació social i, a la vegada, el poder adquisitiu de l’obrer.
3. Un millor repartiment dels beneficis era clau per Keynes. La salut econòmica de les empreses depenia de la capacitat de compra dels consumidors. Un millor, i més just, repartiment dels beneficis de les empreses milloraria la capacitat adquisitiva, la demanda, donant sortida a l’oferta. Per tant, la moderna “societat de consum” necessitava de la redistribució de la riquesa i la circulació monetària.
4. L’augment de la circulació monetària, renunciant si calia al patró or vigent com a referència fins aleshores. Una certa inflació es considerava un problema menor, o fins i tot desitjable, si afectava positivament al creixement econòmic.
Durant la Segona Guerra Mundial, Keynes va exercir un paper orientador de tota la política econòmica anglesa, i va participar, amb un programa clarament avançat a la mentalitat del seu temps, en la conferència de Bretton-Woods, on els aliats definirien el sistema de cooperació econòmica entre ells i els mecanismes monetaris internacionals.
Acabat el conflicte, els països occidentals van aplicar plenament les seves teories, en el marc de les quals va construir-se el Mercat Comú Europeu.
Des del 1911 fins al 1945 va ser director de l’”Economic Journal”, la revista d’economia més prestigiosa a Anglaterra. Altres obres seves van ser A Treatise on Probability (1921), sobre matemàtiques, i nombroses col·leccions d’assaigs (Essays in Biography i Essays in Persuasion). A més, més enllà de la seva formació com a economista, Keynes va tenir fortes inquietuds artístiques i literàries, mantenint estretes relacions amb l’anomenat grup de Bloomsbury.
