Ku Klux Klan (KKK) va ser el nom que van adoptar diverses organitzacions dels Estats Units, que van predicar la supremacia de la raça blanca, l’antisemitisme, el racisme, l’anticatolicisme, l’anticomunisme, l’homofòbia i el nativisme.
Amb freqüència, aquestes organitzacions van recórrer al terrorisme, la violència i els actes intimidadors com la cremada de creus, per tal d’oprimir i transmetre un estat de por a les seves víctimes.
La primera encarnació del Klan va ser fundada a finals de 1865 per veterans de l’Exèrcit dels Estat Confederats d’Amèrica que, després de la Guerra de Secessió, van voler resistir-se a la Reconstrucció. Era un intent dels derrotats confederats per mantenir la supremacia de la raça blanca per sobre de la població negra.
L’organització va adoptar ràpidament mètodes violents per aconseguir els seus objectius. Tot i això, hi va haver una reacció que en poc temps va arrossegar l’organització al fracàs, ja que els personatges de l’elit surenya veien el Klan com una excusa per tal que les tropes federals es mantinguessin actives als Estat del Sud. El KKK va ser completament dissolt el 1870 pel President republicà Ulysses S. Grant, a través de l’Acta de drets civils de 1871.
El Dia d’Acció de Gràcies de 1915, a Atlanta, William Simons va fundar el nou Ku Klux Klan. Novament, l’objectiu del Klan era defensar els valors dels que consideraven els “autèntics americans”, és a dir, blancs, anglosaxons i protestants davant de l’amenaça catòlica, jueva, immigrant i negra.
Aquesta nova associació s’inspirava en el poder que tenien els mitjans de comunicació de masses. La pel·lícula El naixement d’una nació, i l’antisemitisme transmès a les cròniques periodístiques del judici del presumpte assassí Leo Frank, van contribuir a la ja esmentada inspiració.
Amb l’ajuda de dos agents publicitaris, el Klan va estendre’s pels estats del sud del país. Vestits amb túniques blanques i caputxes, es reunien en cerimònies rituals, cremaven creus i desfilaven amenaçadorament per les ciutats del sud. A finals de 1920, el KKK havia esdevingut una organització rica i poderosa.
El segon KKK va ser una organització més formal que el seu antecessor, que comptava amb membres registrats i amb una estructura estatal i nacional. El nombre de membres va arribar a xifres entre quatre i cinc milions d’afiliats.
Els actes de violència contra la població negra i els defensors dels drets civils van proliferar a ciutats com Alabama o Georgia. Els aldarulls van arribar a l’extrem que des de la premsa novaiorquesa va acusar-se el Klan de ser el responsable de tota la violència racista. Pels cosmopolites ciutadans del nord del país, el KKK era la mostra del racisme i l’endarreriment del sud.
Mentrestant, incendis, intimidacions i assassinats van provocar una investigació del Congrés nord-americà que no va arribar a demostrar la culpabilitat del Klan en els actes de violència. Les acusacions i l’escàndol, però, van comportar la caiguda de Simons, que seria substituït pel nou Mag Imperial Evans el 1923.
Després d’intentar intervenir en política, el fanatisme del Klan va anar reduint el seu poder i la capacitat d’influència. Nous escàndols deixarien l’organització en una situació residual en els anys trenta, especialment en el període de la Gran depressió, el 1929, i durant la Segona Guerra Mundial, ja que alguns dels membres més destacats del Klan van protagonitzar grans escàndols per recolzar l’Alemanya nazi.
D’aleshores ençà, diferents agrupacions han utilitzat aquest nom, incloent les que s’oposaven a l’Acta de Drets Civils i a la segregació de les dècades de 1950 i 1960. Alguns membres d’aquelles organitzacions van arribar a ser condemnats per diversos crims. I encara que avui dia dotzenes d’organitzacions utilitzin les sigles o part del nom per designar-se, els membres reals són només del voltant d’uns quants milers. Aquests grups, amb operacions separades en petites unitats aïllades, són grups d’odi i racisme extrem.
El KKK va ser també important a la província canadenca de Saskatchewan en els anys vint i trenta del segle XX com a organització contra els catòlics, els immigrants i els franco-canadencs.
