La Primera Guerra Mundial va tenir uns efectes econòmics molt profunds i que es van deixar sentir durant tot el període d’entreguerres, especialment en el període 1919-1929. Especialment quan aquesta reestructuració de l’economia mundial va veure’s lligada a als desequilibris que van donar-se en les relacions econòmiques i financeres internacionals a causa del declivi d’Europa i la consolidació dels Estats Units.
Els deutes derivats de la guerra i el pagament de les reparacions van ser els assumptes que més van preocupar els governants dels anys vint, però el conflicte bèl·lic havia deixat unes altres conseqüències de les quals es tindria una consciència menor i que a llarg termini serien més decisives.
Abans de la Gran Guerra, les potències industrials europees abastaven de productes industrials els seus respectius imperis colonials i també una bona part dels mercats mundials. Aquesta relació comercial entre Europa i la resta del món va quedar tallada per la guerra. Es tractava d’un pèrdua forçosa des del moment en que les necessitats bèl·liques van absorbir totes les energies econòmiques. Un cop finalitzat el conflicte s’intentaria recuperar els corrents comercials anteriors, però ja mai més no seria el mateix.
D’altra banda, la guerra havia beneficiat principalment els països neutrals, és a dir els Estats Units i el Japó. L’absència dels europeus els va permetre substituir-los en els mercats mundials. Així, també en alguns països llatinoamericans s’aprofitarà l’oportunitat per a iniciar la industrialització, millorar la situació econòmica i adquirir una certa independència econòmica respecte d’Europa.
Però els més beneficiats d’aquest procés van ser els Estats Units que van exportar productes als països bel·ligerants, van concedir crèdits i van acumular l’or que els europeus donaven com a garantia de pagament. El dòlar aniria substituint a poc a poc la lliura esterlina com a principal moneda de negocis internacional. La City londinenca va deixar de ser el principal centre financer del món, essent substituïda per Nova York. D’aquesta manera, la pèrdua creixent de pes d’Europa i el creixement dels EUA es manifestarien no només en l’àmbit polític, sinó especialment en el terreny econòmic.
Rússia no tenia un paper destacat en l’economia mundial abans de la guerra. Malgrat aquesta circumstància, la seva desaparició de l’escena internacional com a conseqüència de la Revolució va afectar tots els circuits econòmics. Rússia ja no exportaria cereals i deixaria de ser un bon mercat per a la inversió de capitals. Els motius polítics influirien en la nova situació: el “cordó sanitari” establert pretendrà aïllar els bolxevics i aquests, a la seva vegada, desconfiarien d’un entorn profundament hostil i capitalista. També és cert que la situació del país després de la guerra civil no permetia ni importacions ni exportacions.
Sense tenir consciència dels canvis que s’havien produït, la reconstrucció d’Europa es faria en base a un sistema que ja era diferents i s’havia desequilibrat. Es pensava que la guerra havia tingut unes conseqüències econòmiques temporals i que en poc temps es tornaria a la situació de normalitat prèvia a 1914.
L’evident prosperitat de la segona meitat dels anys vint no pot ocultar certs símptomes de perill que s’estaven donant. Els països productors de matèries primeres veurien com baixaven els preus sense poder evitar-ho. La Gran Bretanya, perseguint la situació de lideratge econòmic anterior a 1914, forçaria la convertibilitat de la lliura esterlina en or. Però, en lloc de recuperar la primacia, hauria de competir amb el dòlar i patir els problemes de la seva economia. La indústria havia perdut pes específic. D’altra banda, la producció industrial alemanya, sostinguda pels crèdits nord-americans, s’estancaria.
Així, les causes que van portar a la crisi de 1929 podrien resumir-se en dos punts: la superproducció i l’especulació. Els símptomes que apuntaven a la crisi només esperaven el crac de Wall Street per a sortir a la llum.
