El 1910 Japó estava en expansió i ja era una potència imperialista. Durant la Primera Guerra Mundial Japó es sumarà al bàndol dels aliats i ocuparà les colònies alemanyes a Xina que li seran adjudicades pel repartiment dels tractats de Versalles.

Fins els anys vint van ser freqüents les mobilitzacions socials i polítiques protagonitzades per la nova classe mitjana que buscava una obertura política del sistema imperial japonès. El sistema japonès es basava en un sufragi censatari molt restringit que deixava el poder en mans dels interessos econòmics i la burocràcia imperial. És el període dels poders personals.

El parlament japonès tenia una escassa representativitat social. L’evolució social que va permetre l’obertura del Japó a occident havia generat una potent classe mitjana que va concretar-se amb la formació de partits reformistes com el Minseito (lligat a Mitsubishi) o el Senykai (lligat a Mitsui). També van aparèixer formacions socialistes i el Partit Comunista Japonès.

Les organitzacions polítiques de masses van portar a la formació el 1918 del primer govern japonès de partits. Així es passava de l’Estat personalista a un règim de partits que va perfeccionar-se amb la concessió el 1925 del sufragi universal masculí per la forta pressió que havien exercit els partits.

Aquest procés de democratització del Japó va suposar una forta tensió entre els partits polítics i els opositors a la democratització (militars, corporacions econòmiques i nacionalistes).

El comandament imperial era un grup social tancat amb vincles directes amb l’emperador. Ideològicament els militars eren conservadors, creien que la modernització econòmica del país no havia d’alterar les tradicions. Van posicionar-se en contra del sufragi universal perquè reduïa el poder de l’emperador i conspiraran contra l’obertura política del país.

Les corporacions econòmiques van realitzar un doble joc. D’una banda, volien evitar l’ampliació del sufragi i s’oposaven al creixement dels partits d’esquerra i els sindicats, però participaven del joc polític mitjançant partits reformistes.

El nacionalisme japonès es vehiculava mitjançant societats secretes de perfil antidemocràtic, antiliberal i amb un plantejament restaurador (Showa) que havia de retornar tot el poder a l’emperador.

Kita Ikki va ser un nacionalista japonès que inspirant-se en els règims autoritaris que estaven apareixent a occident va proposar un règim autoritari de tipus feixista. Ikki plantejava un cop militar que permetès establir el nou règim, estatalitzès l’economia i llancés una ofensiva imperialista a Àsia.

En els anys trenta, després de que el 1931 l’exèrcit japonès de la Manxúria Meridional responent a la conspiració militar i econòmica envaeixi la resta de Manxúria, el govern va veure’s forçat a proclamar l’estat titella de Manxukuo amb l’antic emperador manxú al capdavant.

El 1932 la inestabilitat política del Japó, que estava practicant una política cada cop més dretana, va acabar amb el règim de partits per retornar als poders personals concedits per l’emperador. El 1933 Japó es retirava de la Societat de Nacions i feia pública la declaració Annau on es proclamava com a garantia de la pau a l’Àsia oriental i protector de la relació de Xina amb les potències occidentals.

Japó es considerava així l’intermediari necessari entre Xina i occident. La involució política creixent i el nacionalisme en expansió portarà el Japó a ocupar Xina amb l’excusa d’un incident menor a Shangai. Japó passava així a controlar la Xina oriental expulsant el Kuomintang.

La Societat de Nacions no va ser capaç d’aturar l’agressió japonesa i no va intervenir en portes de l’esclat de la Segona Guerra Mundial. La guerra amb Xina és l’inici de l’expansió japonesa per Àsia. La militarització i l’autoritarisme del país va reforçar-se amb l’ocupació de Xina.

Finalment, va proclamar-se el nou Estat amb un règim de partit únic i la consagració i divinització de l’emperador Hiro Hito. Al final de la Segona Guerra Mundial, on el Japó va participar aliat amb l’Eix, l’ocupació nord-americana acabar amb el nou Estat autoritarisme japonès.