El 1910 l’Imperi Xinés estava en descomposició. El contrast amb un Japó en expansió anirà creixent al llarg del segle XX. El 1911 una rebel·lió a Pekín encapçalada pel Kuomintang de Sun Yat Sen va proclamar la república. El Kuomintang era un moviment republicà i reformista que va aprofitar la mort de l’emperadriu xinesa per provocar una revolta a la cort.
La nova república va rebre el suport de Yuan Shikai, un militar, peró aquesta va tenir una breu duració perquè va ser substituïda per una dictadura militar centralitzada. L’Imperi i la república democràtica van fracassar.
El 1916, a la mort del dictador Yuan Shikai, Xina estava fragmentada per el poder dels senyors de la guerra que es faran forts en el seu territori. Així, coincidint amb la Primera Guerra Mundial, Xina viurà un període de forta inestabilitat i d’expansió del nacionalisme xinés.
Xina viurà un procés de descomposició interna en territoris dominats per senyors de la guerra que rivalitzaven entre si. L’Estat xinés havia desaparegut virtualment mentre el Japó aspirava a convertir-se en la primera potència asiàtica i s’extenia pel continent a costa de territoris xinesos.
El 1923 el Kuomintang aliat amb el Partit Comunista de Xina iniciarà la construcció del nou estat xinés controlant la regió de Canton i proclamant la República amb la intenció d’unificar el país sota un règim republicà. Aquesta aliança entre el Kuomintang va ser possible perquè tots dos aspiraven a aconseguir una reforma social de Xina.
El Kuomintang volia acabar amb el domini dels senyors de la guerra i es plantejarà l’aliança entre la burgesia i el proletariat per aconseguir la reforma social i la industrialització del país. Per la seva banda, el Partit Comunista Xinés, amb el seu nucli principal a Shangai, defensarà l’aliança anti-imperialista amb aliança amb la burgesia nacional perquè el seu objectiu era l’emancipació de Xina com a colònia occidental.
El 1925 a la mort de Sun Yat Sen el Kuomintang va escollir Chian Kai Chek com a successor al front del partit. Chian Kai Chek va ser més conservador al front del Kuomintang plantejant un retorn als plantejaments ideològics xinesos neoconfucionistes i canviant el joc d’aliances.
El Kuomintang buscarà un aliat exterior que li permeti fer front a l’avanç territorial japonès al continent asiàtic. El 1927 Chian Kai Chek va desencadenar una matança de comunistes a Shangai trencant definitivament l’aliança republicana per iniciar un apropament als Estats Units.
Els dirigents comunistes van haver de refugiar-se a l’interior de la Xina Oriental on va proclamar-se una república comunista sota la direcció de Mao Tse Tun. La nova república xinesa autoproclamada per Mao no serà obrera, sinó camperola pel territori on es va situar.
La República del Ruijin va portar Mao a teoritzar sobre el protagonisme del camperolat majoritari en la revolució comunista a Xina. Mao Tse Tun es convertia en el gran líder del comunisme xinés. El proletariat urbà era minoritari i es trobava aïllat en els ports comercials de la costa, per això no podia ser el protagonista natural d’una revolució comunista a Xina.
El 1933 el govern del Kuomintang va atacar la república comunista de Ruijin i va obligar a Mao i els dirigents comunistes a fugir cap a l’interior del país en la Llarga Marxa. La retirada comunista va permetre el 1936 la reorganització del comunisme xinés sota la direcció de Mao Tse Tung amb el suport de Chu En Lai –antic dirigent del Partit Comunista Xinés–.
Entre 1931 i 1937 Xina serà controlada de forma progressiva pel Japó des de Manxúria. El 1937 el Kuomintang amb el suport dels Estats Units va proclamar la República de Naikin, una república capitalista que buscarar frenar i competir econòmicament amb el Japó. L’esclat de la Segona Guerra Mundial va impedir aquesta competència comercial perquè Japó va llançar-se a envair la Xina.
La invasió japonesa el 1937 va fer que el Kuomintang busqués el recolzament dels comunistes contra els ocupants japonesos formant una aliança inestable. Aquesta aliança va durar només el període d’ocupació japonesa i un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial el 1945 esclatarà la guerra civil a Xina.
El comunisme va mobilitzar el camperolat contra el Kuomintang que dominava les classes urbanes. El Partit Comunista Xinés va imposar-se convertint-se en un partit de masses entre el camperolat amb el suport exterior de l’URSS i els Estats Units. El 1949 el comunisme va imposar-se obligant el Kuomintang a retirar-se a Taiwan des d’on ja no podrà retornar a la Xina continental.
