El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

Ciències Socials en Xarxa
El blog de la Història, la Geografia i la Història de l’Art

El blog de la Història,
la Geografia i
la Història de l'Art

El blog de la Història, la Geografia i la Història de l'Art

La Restauració borbònica: el pacte militar entre l’Exèrcit i l’Estat

L’exèrcit va constituir un dels grans pilars del sistema de la Restauració tot i que va quedar subordinat al poder civil mitjançant una reial ordre de 1875 que establia que la seva missió era exclusivament la defensa de l’Estat i la independència del país. Com a contrapartida, mitjançant la seva relació privilegiada amb la Corona, s’atorgava als militars una certa autonomia per als seus afers interns i es proveïa l’exèrcit d’un pressupost elevat. A més, els ministres de la Guerra acostumaven ser generals.

D’aquesta manera, els militars van jugar un important paper en tots els àmbits de la vida política del país i de l’administració pública. Els Capitans Generals van ser nomenats senadors vitalicis; els pressupostos militars i la política de personal eren competències exclusives dels militars. L’exèrcit només estava subordinat a la figura del rei que es convertia en un “rei soldat”. L’exèrcit va aconseguir formes autònomes de poder polític arribant a convertir-se amb el temps en un poder quasi independent dins de l’aparell estatal.

D’aquesta manera, el torn pacífic va eliminar del panorama polític restauracionista els continus pronunciaments militars i el protagonisme de l’exèrcit en la vida política espanyola que havia caracteritzat el segle XIX. Aquest pacte entre l’exèrcit i l’Estat va ser un pacte no escrit pel qual l’exèrcit deixava de banda la seva intervenció constant en la vida política del país. A partir de la integració dels militars ja no hi hauria cops d’Estat que desestabilitzessin el sistema, l’exèrcit es retirava a les casernes a canvi de l’autonomia militar concedida pel poder civil.

Les reformes militars. L’exèrcit requeria de la necessitat de realitzar una sèrie de reformes de caràcter urgent perquè es trobava força endarrerit i la seva jerarquia de comandaments presentava una important macrocefàlia. El 1884 hi havia 27.000 caps i oficials per tan sols 90.000 soldats. A més, el cos de soldats estava format per membres de les classes socials més baixes. Entre 1890 i 1912, per la quantitat de 1.500 pessetes (2.000 a Canàries), els que podien pagar tenien l’exempció del servei militar. Al voltant del 50% dels soldats enviats a fer el servei militar a les colònies van morir, les tropes estaven mal dotades i el pressupost militar no permetia pagar els sous. Davant d’aquesta situació, van produir-se tres intents de reforma de l’exèrcit que van acabar frustrats.

Intents de reforma militar:

1. Arsenio Martínez Campos (Ministre de la Guerra entre 1879 i 1882). Va crear la Academia General Militar.

Arsenio_Martinez_Campos.jpg
Arsenio Martínez Campos

2. General Manuel Cassola (Ministre de la Guerra). El 1887 va intentar un ambiciós projecte de reforma que va ser frustrat després d’amplis debats polítics i fortes resistències dels propis militars. Després del fracàs de la seva reforma militar i amb motiu de la manca de recolzament en el si del propi govern, Cassola va dimitir.

La seva proposta hagués suposat la introducció de:

  • Servei Militar Obligatori (per tothom).
  • Creació del Servei d’Estat Major.
  • Supressió de la dualitat dels cossos militars.
Cassola.jpg
Manuel Cassola Fernández

3. José López Domínguez (1892-1895). Va suprimir l’Acadèmia General Militar i va crear noves regions militars per optimitzar els cossos de l’exèrcit. Les seves van ser reformes d’abast limitat que no van servir per a modernitzar realment l’exèrcit. No seria fins a partir de 1912 quan s’acabés amb el sistema d’excepció del servei militar mitjançant una quota de pagament. Tot i això, a la pràctica, continuarien funcionant mitjançant les substitucions (pobres per rics).

lopez dominguez.jpg
José López Domínguez

comparteix

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

L’AUTOR


Vicente Moreno Cullell (Barcelona, 1981) és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor d’educació secundària, és membre del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB).

EL BLOG

Ciències Socials en Xarxa és un espai de divulgació que intenta apropar d’una manera didàctica el món de la història de les civilitzacions, la cultura i l’art a tots els lectors. Un blog que busca explicar la nostra història, com a catalans i com a ciutadans del món. Perquè saber qui som, d’on venim i quin és el nostre passat és bàsic en una societat canviant com la que hem de viure.

Per contactar, podeu deixar un comentari al blog o enviar un e-mail a socialsenxarxa@gmail.com. Qualsevol aportació, per part de tots els visitants, serà benvinguda.

ÍNDEX DE CONTINGUTS