L’adquisició d’un territori, la seva confirmació com a colònia i la seva inclusió en el sistema imperial metropolità es feia normalment en tres fases successives.
En primer lloc s’explorava el territori. Molt sovint eren els comerciants i els missioners els que prenien la iniciativa de les exploracions. Les notícies que aquests donaven a la metròpoli eren confirmades per uns exploradors professionals al servei de societats científiques o dels governs (com en el cas de Livingstone i Stanley a Àfrica).
Un cop explorat el territori s’iniciava la segona fase: la conquesta. Aquesta resultava relativament fàcil per la superioritat militar i tècnica dels països colonitzadors. La signatura de tractats amb els indígenes era una farsa que equivalia a imposar l’ocupació dels territoris.
El mode d’actuació dels europeus a l’hora d’aconseguir la signatura dels tractats era, més o menys, el següent: de cop i volta apareixia en el poblat indígena un europeu (generalment brut, sense afaitar i amb un aspecte malgirbat) davant la sorpresa general dels natius que s’espantaven de la seva presència. Aleshores l’explorador europeu els oferia unes quantes bagatel·les molt vistoses però de cap valor econòmic. La cobdícia i el desconeixement, però, acabava imposant-se i el cap de la tribu s’acostava a rebre els regals.
Seguidament un intèrpret explicava al cap el tractat que oferia l’explorador europeu. Aquest segurament no entenia res perquè no parlava la llengua del suposat intèrpret, però complagut pels regals que li havien fet els europeus acceptava i signava el tractat amb l’europeu que afirmava ser el representant d’un gran Imperi.
Per exemple, aquest és un extracte del Tractat que Sir Henry Stanley, el famós explorador africà, va signar amb els caps de tribu indígenes de Mafela i Ngombi:
Reunits en conferència […] han establert el següent tractat:
Primer. Els caps de tribu de Mafela i Ngombi, segons els seus desitjos, accepten que l’Associació Internacional Africana s’estableixi als seus països per al progrés de la civilització i del comerç. De comú acord, tant per a ells mateixos, com per als seus hereus i successors, cedeixen ara i per sempre a l’Associació la sobirania i tots els drets de govern sobre els seus territoris […].
Tercer. Tots els camins terrestres i les vies fluvials que recorren el territori, el dret de pagar peatges, els drets de pesca, mines i boscos, són absoluta propietat de la mateixa Associació, així com qualsevol terreny no ocupat que pugui ser escollit.
Quart. L’Associació Internacional Africana s’obliga a pagar als caps de tribu de Mafela i Ngombi els següents articles: una peça de roba per mes a cadascun dels caps que signen, a més d’un regal de roba per a la Junta […] com a compensació pels drets concedits a aquesta Societat.
A més, s’utilitzaven les rivalitats internes entre les tribus o ètnies dels països ocupats i els europeus reclutaven moltes de les seves tropes entre els indígenes. Per controlar els territoris seria fonamental, en molts casos, l’ajuda dels nous mitjans de comunicació i transport (telègraf, ferrocarril, etc.).
La tercera fase comportava l’organització i l’administració dels territoris conquerits. Així, un cop conquerit el territori, la nova colònia passava a engrossir els territoris imperials i, per tant, era governada per la metròpoli. Ara bé, no totes les colònies serien administrades o governades de la mateixa manera. Generalment, seria el model organitzatiu de l’imperi britànic el que s’implantaria als territoris colonitzats, seguint diferents aplicacions. Els principals tipus de colònies serien: les colònies d’explotació, els protectorats, els mandats i les colònies de poblament.
