La llei seca (o prohibition) va ser una llei aplicada als Estats Units des del 1920 fins al 1933 que prohibia el consum de begudes alcohòliques. Va coincidir amb un període on van continuar les polítiques conservadores de racisme i de censura, però també d’una gran prosperitat econòmica, que es va trencar amb el crac de 1929.
Ja des dels seus inicis, els Estats Units van viure la tradició puritana en els seus territoris. Els puritans es caracteritzaven per l’aplicació dels ensenyaments bíblics com a element bàsic de la societat. Són austers, ortodoxos i rebutgen la separació de poders dins de l’Estat ja que defensen que la religió ha de formar part d’aquest. Creuen en l’individualisme religiós, tenen un codi moral molt estricte, un elevat sentit de les obligacions públiques i s’oposen a determinades formes d’art i diversió.
Sectors puritans del protestantisme evangèlic, molt influents en la societat nord americana, perseguien des de feia temps el consum de l’alcohol. Pensaven que l’alcoholisme degradava la qualitat moral de la societat, reduïa la capacitat productiva i provocava el malbaratament dels diners dels treballadors. En aquest context, només va ser una qüestió de temps, que sorgissin diversos moviments sociopolítics com el Partit Prohibicionista, la Unió d’Abstinència de les Dones Cristianes i la Lliga Anti Tavernes, que veien el risc social que comportava l’exagerat consum d’alcohol, bàsicament per part dels nouvinguts llatins i centreeuropeus.
En un intent d’imposar els seus codis morals als immigrants acabats d’arribar, aquests sectors van aconseguir la prohibició de l’alcohol el 1919. D’aquesta manera, amb el propòsit de regular els hàbits de consum, reduir el crim, la pobresa i millorar la qualitat de vida del poble, s’aprovava la divuitena esmena en la Constitució americana, que prohibia la fabricació, el transport i la venda de begudes alcohòliques, prohibicions que entrarien en vigor el 16 de gener de 1920.
Els efectes de la nova legislació, però, van ser contraproduents. Ja a principis dels anys vint, la llei seca va convertir-se en un argument d’enfrontaments polítics. Els efectes de la prohibició van ser molt importants i absolutament diferents del que s’havia previst.
Així, va augmentar significativament el consum de begudes alcohòliques: aiguardents, vins i cerveses. La il·legalitat va ser una atracció cap a l’alcohol. Els locals clandestins van proliferar per tot el país, sobretot a les grans ciutats. A Nova York, per exemple, en un any es va passar de 15.000 expenedors de begudes alcohòliques a 32.000.
Els nous locals il·legals on sí es servia alcohol s’anomenarien Speakeasies (tenien aquest nom per que s’havia de xiuxiuejar un codi secret a través d’una reixa per a poder entrar) i eren el centre de reunió d’aquells que buscaven festa i diversió. Eren establiments clandestins, però donaven uns beneficis molt alts als grups mafiosos que els controlaven. El més conegut de tots fou el Cotton Club de Nova York, situat a Harlem, on a partir del 1923 i fins al 1935, músics com Duke Ellington o Louis Armstrong oferien concerts de música Jazz.
Les noves normes de conducta ciutadana que volien promoure la “gent de bones costums” no es van ajustar, però, a la realitat. La llei va produir divisió i descontentament en diversos sectors socials del país i, a més, el nombre d’agents federals destinats a controlar el compliment de la llei era escàs i mal pagat, fet que va originar una gran onada de corrupció tant en les esferes policíaques com en les polítiques.
El contraban de l’alcohol va esdevenir un negoci molt lucratiu. A les zones fronteres, com Chicago, va desenvolupar-se una autèntica xarxa de crim organitzat. Les bandes de gànsters, com la del famós Al Capone, van enriquir-se amb la importació il·legal des del Canadà o la fabricació clandestina.
Aquesta política de prohibició va repercutir directament en la distribució i el consum de la mercaderia il·legal. Així, les restriccions augmentaven els costos d’abastiment del mercat negre ja que productors, proveïdors i contrabandistes s’enfrontaven a penes de presó, és a dir, el risc encaria el producte. D’altra banda, incrementaven els seus ingressos evadint impostos i regulacions governamentals i aconseguien una compensació per l’augment de costos que propiciava la prohibició.
La mala qualitat de moltes begudes fabricades en les destil·leries clandestines va imposar les combinacions per dissimular els sabors massa dolents. Així van néixer els cocktails. D’altra banda, la dona va incorporar-se a la moda de la beguda. La seva presència seria habitual en els locals on es servia alcohol.
Podria semblar que la demanda social d’aquests productes seria reduïda a conseqüència de la por a les possibles sancions que imposava l’Estat, per la incertesa en la qualitat dels productes i pel desig del ciutadà de complir la llei. Però, mitjançant les prohibicions també es podia donar el cas contrari, és a dir, incrementar la demanda per l’efecte d’anhelar allò que no està permès, desitjar allò que està prohibit. Algunes dades governamentals revelen que durant l’aplicació de la llei seca es va beure més que mai i que van haver-hi més morts relacionades amb el consum d’alcohol que en altres períodes de la història americana.
Les estadístiques policíaques informen d’un increment significatiu dels homicidis durant els anys 20 i fins el 1933. Ja el 1934 aquest nombre es redueix d’una manera clara. Però no foren únicament els delictes violents, també van proliferar aquells menys agressius però que anaven lligats al fet que no es podia acudir a la justícia legal per a resoldre problemes i conflictes que sorgien dels negocis il·legals.
En aquest context, cal assenyalar també altres fets delictius, ja esmentats, com els suborns a policies i polítics, a canvi que aquests no interferissin en el lucratiu negoci que suposava l’elaboració, distribució i venda de l’alcohol i altres pràctiques relacionades com la prostitució o el joc.
Altres conseqüències de la prohibició foren les sobredosis accidentals i els enverinaments conseqüència de la mala qualitat del producte que, en molts casos, es manipulava d’una manera poc adient, tant en l’àmbit productiu com en el del transport. Òbviament, cap d’aquestes anomalies es podien denunciar a la justícia.
Per als intel·lectuals més avançats i moderns, el consum d’alcohol va convertir-se en un acte de rebuig contra els valors –entre els quals es trobava la prohibició– d’una societat a la que consideraven provinciana, reprimida i ignorant. La prohibició finalitzaria el 1933, però l’alt consum d’alcohol i els gàngsters encara restarien presents.
One Response
Boardwalk Empire, la nova serie d’HBO per entendre millor els anys 20 als EUA i sobretot la doble moral de la llei Seca i la lliga dels abstèmics, amb dosis de corrupció a l’administració a tots els nivells, amb l’ascens definitiu del FBI com a policia de seguretat interior interestatal i sobretot de mites mafiosos com Capone o Lucky Luciano.
Bon any nou.