Amb la implantació del capitalisme monopolista les indústries no podien subsistir sense els mercats exteriors. Les crisis del 1873 (i la greu depressió que la va seguir), del 1882, i del 1890 van agreujar aquest fet i van provocar un canvi generalitzat de la política econòmica, que consistia a abandonar el lliure canvi substituint-lo per una política de caràcter proteccionista.

Això faria indispensable poder disposar de mercats i de recursos en unes altres zones del món i els països industrialitzats van haver de dirigir-se cap a àrees no explotades. D’aquesta manera els països colonitzadors es garantien un mercat sense intromissions ni competències. En conseqüència, l’expansió colonial i el proteccionisme van esdevenir dos fenòmens econòmics paral·lels.

Aquest procés queda patent en aquest extracte d’un discurs de Jules Ferry sobre la necessitat que tenia Europa de trobar nous consumidors fora de les seves fronteres com a conseqüència de la crisi econòmica (1896):

La crisi econòmica que ha pressionat tan durament sobre el treballador europeu des del 1876 i la recessió industrial consegüent […] han conduit a França, a Alemanya i fins i tot a Anglaterra a un descens important i persistent del volum de les exportacions […]. El consum d’Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors en uns altres indrets del món […].

D’altra banda, aquestes manifestacions de Sir Henry Morton Stanley, l’explorador de l’Àfrica central, sobre les riqueses del Congo recollides a la seva obra El Congo i la creació del nou Estat lliure (1876) també reflecteixen aquesta visió de les colònies com a mercats a explotar pel capitalisme europeu:

El Congo produeix dintre dels seus confins gairebé tots els articles que cal per a satisfer les necessitats europees […], dipòsits d’or i plata, mines abundants de coure i de ferro, boscos de gran valor, que produeixen fustes molt preuades, quantitats inexhauribles de cautxú, gomes valuoses, espècies, pebre i cafè, bestiar en ramats innombrables i poblacions susceptibles d’apreciar la comoditat de la vida, sempre que se’ls protegeixi dels assalts dels malfactors desenfrenats i de les carnisseries dels traficants d’esclaus […].