Els europeus veien en el procés de colonització del darrer terç del segle XIX una manera d’afermar la seva força i la seva superioritat cultural, enfortint així l’orgull nacional. D’aquesta manera, els colonitzadors europeus van atorgar-se el deure de difondre una cultura i una civilització entre uns pobles que eren considerat inferiors. Això és el que l’escriptor britànic Rudyard Kipling va anomenar com “la feixuga tasca de l’home blanc”. És per això que podem trobar algunes expedicions colonials que, tot i ser poc rendibles econòmicament, van tirar endavant només en funció d’aquests interessos polítics i ideològics.
D’aquesta manera, el britànic J. Junt defensava la superioritat de l’home blanc europeu davant dels negres africans enumerant les raons dels seus plantejament racistes en un discurs davant la Societat Antropològica de Londres (1863):
1a. Hi ha raons tan bones per classificar el negre com una espècie diferent de la de l’europeu com n’hi ha per fer de l’ase una espècie diferent de la zebra. I si prenem en consideració la intel·ligència, hi ha una diferència més gran entre el negre i l’anglosaxó que entre goril·la i ximpanzé.
2a. Les analogies entre els negres i els micos són més grans que entre els micos i els europeus.
3a. El negre és inferior, intel·lectualment, a l’home europeu.
4a. El negre és més humà en la seva natural subordinació a l’home europeu que sota qualsevol altra circumstància.
5a. El negre tan sols pot ser humanitzat i civilitzat pels europeus.
D’altra banda, aquesta és un extracte de la definició de la paraula “Negre” al Grand Dictionnaire Universal Larousse du XIX Siècle (1872) on queda clar el pensament racista paternalista i la funció civilitzadora de l’home blanc sobre el negre:
És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que els d’espècie blanca. Però aquesta superioritat intel·lectual, ens dóna als blancs el dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no.
Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seves formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distàncies i aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals […].
La inferioritat intel·lectual dels negres, lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.
