La Primera Guerra Mundial va presentar unes característiques totalment noves respecte dels conflictes bèl·lics que s’havien produït el segle XIX. La Gran Guerra va ser un nou tipus de conflicte, la primera “guerra total” de la història contemporània, que va implicar a tota la població civil, ja fos en el front o en la rereguarda, i va mobilitzar l’economia dels països combatents en funció del seu desenvolupament.
No només Europa va veure’s implicada en el conflicte. Així, la guerra va tenir repercussions en els altres continents i fins a 35 estats van acabar intervenint en la conflagració. Els contendents van cercar nous aliats a Europa i el conflicte s’estendria cap a les colònies del Pròxim Orient, Àsia i Àfrica esdevenint així un conflicte mundial. Era la primera vegada que una guerra afectava un territori tan ampli, fet que va influir decisivament en l’allargament del conflicte.
Els imperis centrals –Alemanya i Àustria– van tenir el suport de Bulgària i Turquia. Els búlgars volien refer-se de les seves pèrdues a les guerres balcàniques i els turcs recelaven davant les aspiracions russes sobre els estrets. Els aliats –Anglaterra, França, Sèrbia i Rússia– van tenir el suport d’Itàlia, que va canviar de bàndol amb la promesa de territoris, Romania, Japó, Portugal i Grècia que va entrar a la guerra el 1917. Els japonesos van entrar a la guerra amb l’objectiu d’ocupar els dominis alemanys a Àsia. Els Estats Units van intervenir a partir del 1917 i, seguint el seu exemple, van entrar a la guerra al costat dels aliats un bon nombre de països d’Amèrica Llatina com Bolívia, Perú, Brasil, Uruguai i petits estats d’Amèrica Central.
D’altra banda, els avenços tècnics i industrials de l’últim terç del segle XIX van posar-se al servei de la fabricació d’un armament modern i mortífer. Així, el material bèl·lic utilitzat presentaria moltes novetats: carros de combat, gasos asfixiants, us de l’aviació i tot tipus d’artilleria. L’artilleria va anar desenvolupant-se en funció de les necessitats del conflicte arribant a una capacitat de destrucció mai coneguda. Pels castigats soldats d’infanteria les trinxeres seran l’única possibilitat per sobreviure.
L’aviació va passar de realitzar tasques d’informació a dur a terme tasques d’atac, bombardeig i caça tot i que fins a la II Guerra Mundial no s’explotarà tot el seu potencial. Els dirigibles zèppelin van portar la guerra a la rereguarda. Una altra novetat va ser la utilització dels submarins que els alemanys van aprofitar per realitzar blocatges costaners dificultant la navegació dels vaixells mercants que eren vitals per a la subsistència de la població. Les modernes armes van canviar el concepte tradicional de guerra i, encara que inicialment la tecnologia alemanya era superior, el procés de lluita obligaria a una modernització generalitzada de l’armament en tots els països industrialitzats bel·ligerants.
En el conjunt de la guerra es van mobilitzar gairebé setanta milions de soldats. Inicialment, el reclutament va afectar a la població rural, però aquest era un conflicte de països industrialitzats. La prolongació de la guerra va obligar a reclutar també els obrers de les fàbriques, cosa que provocaria una mancança de mà d’obra que va obligar a mobilitzar les dones per ocupar els llocs de treball abandonats pel homes.
La guerra total va obligar els exèrcits a unes necessitats d’aprovisionament mai vistes anteriorment. Així, els recursos econòmics, humans i tecnològics seran decisius al llarg del conflicte. Paral·lelament al conflicte va desenvolupar-se una indústria bèl·lica d’armament. En definitiva, en tots els països bel·ligerants es va imposar una economia de guerra dirigida pels Estats.
Els Estats van haver d’assolir el control dels recursos civils i bèl·lics, es a dir, de totes les activitats socioeconòmiques per tal de proveir d’armes i municions i l’exèrcit. Així, els interessos nacionals compromesos en el conflicte donarien un interès absolut a l’esforç bèl·lic, metre que la població civil va patir el racionament i l’escassetat. A més, la gran mobilització de soldats per a la guerra va obligar a recórrer a les dones per a la feina en les indústries i en d’altres sectors tradicionalment masculins.
El conflicte va sorprendre per la seva extensió i duració (cinc anys de guerra). Cap dels Estats implicats havia previst que la guerra pogués durar tant, ni molts menys que derives en un conflicte total que abastés tots els àmbits en una llarga guerra de desgast. Per a obtenir els recursos per a sufragar les despeses derivades de l’increment de la indústria militar, els Estats van haver de recórrer a l’emissió de deute públic i als préstecs provinents de l’exterior, especialment dels països no bel·ligerants i, en el cas dels aliats, dels Estats Units.
Finalment, un altre tret característic de la Gran Guerra va ser el naixement de l’ús de la propaganda de forma massiva com a instrument per mobilitzar la població, inflamar el patriotisme nacional, potenciar l’esperit de resistència de la població civil i dels soldats i, a l’exterior, per minar la moral dels enemics i debilitar la seva capacitat de resistència.
