Si el títol de l’entrada us tira cap enrere per la saturació electoral d’aquests dies podeu estar tranquils que avui no parlarem de política (ni de l’anacronisme que suposa que en un món amb tots els mitjans de comunicació a l’abast de la ciutadania existeixi una jornada d’aquest tipus). Simplement volia aprofitar la data per a fer alguna reflexió al voltant del blog ara que hem fet dos anys a la xarxa i del que ha suposat aquesta nova etapa. Si això també us tira enrere demà ja hi haurà noves entrades d’història amb les quals seguir il·lustrant-nos tots plegats.

Primer de tot he d’agrair-vos de tot cor que la setmana passada arribéssim a les 50.000 visites (el que suposa que s’han vist més de 90.000 entrades). La veritat és que segurament sigui una xifra modesta comprada amb les que poden oferir altres blogs, però a mi em sembla una barbaritat per a una pàgina que està feta només amb fins divulgatius i didàctics, que parla d’història i que a més esta escrita integrament en català. Quan tot va començar mai podia haver imaginat aquesta acollida i és un fet que anima a seguir endavant amb la feina que vaig iniciar el juliol de 2008. Més de 50.000 visites en poc més de set mesos a Sàpiens.cat és una bestialitat.

Volem saber qui som, descobrir d’on venim i entendre quin és el nostre passat, uns elements que són bàsics en una societat canviant com la que hem de viure. Així, de forma desinteressada i només pel plaer de poder divulgar la història, que és la meva veritable passió, des del meu blog no he volgut desaprofitar la gran oportunitat que les eines 2.0 ens proporcionen per a poder donar a conèixer el nostre passat com a clau per a entendre el nostre present. El goig de veure com aquest treball pot ser útil i els comentaris rebuts, tant en el mateix blog com en privat, m’animen a seguir endavant amb la mateixa passió del primer dia per a tenir cada dia un espai més complet i millor.

En temps difícils, on treballar en allò que t’agrada i en el que t’has format és complicadíssim i els somnis de la joventut s’esvaeixen davant els cops que et clava la dura realitat que diu que des del juliol estàs aturat i les perspectives són de color negre nit, tenir la possibilitat de fer-ho, tot i que sense veure un euro, pot ser satisfactori perquè et permet seguir creient en allò que t’estimes. I no hi ha millor recompensa que la participació dels lectors. El blog em permet sentir que, tot i que potser a dia d’avui no puc viure de la història, sí que puc seguir estimant-la i divulgant-la per sentir-me viu i seguir perseguint el somni d’exercir de professor, o com a mínim ser un bon divulgador.

Gràcies per la vostra visita, aquí sempre sereu benvinguts.