El context de la revolta catalana:

La revolta catalana no va ser un fet exclusiu ni dins de la Monarquia Hispànica ni en el conjunt de l’Europa occidental. D’aquesta manera cal inscriure-la en el context de les moltes revoltes que van produir-se durant el segle XVII com a conseqüència de la instauració de les monarquies absolutes, com va ser la Fronda francesa o l’aixecament portuguès.

És per això que la revolta va començar amb un important caràcter social, com un moviment espontani i en part religiós. El Corpus de Sang presenta tots els trets d’un moviment social preindustrial ja que en cap moment la revolta va dirigir-se contra el monarca, sinó contra “los traïdors i lo mal govern”.

La revolta política va ser, per tant, posterior, i va sorgir arran dels esdeveniments del Corpus, superposant-se a la revolta social i encapçalada per la baixa noblesa i els canonges, que eren els sectors més descontents amb el govern de Felip IV i Olivares. Els altres sectors dominants s’hi van afegir després.

El desenllaç de la revolta, però, va ser diferent als que podem observar a la resta d’Europa on les monarquies absolutes van imposar-se, amb la França de Lluís XIV com a exemple paradigmàtic. A Catalunya, en canvi, va tornar-se a la situació inicial, és a dir, al pactisme com a sistema polític. No es pot parlar, tampoc, d’una victòria catalana ja que el país va ser mutilat pel Tractat dels Pirineus.

Conseqüències polítiques a Catalunya:

A la Consulta del Consell d’Aragó del 14 d’octubre de 1652, els consellers de Felip IV van ponderar les alternatives que tenia la Monarquia Hispànica a l’hora de reintegrar el Principat en el seu si després de la capitulació de la ciutat de Barcelona davant el setge militar. Hi havia tres propostes marcades pel context de la guerra que encara es mantenia.

a. Proposta de perdó general i retorn a la situació anterior a 1640. Presentava l’inconvenient de que fos interpretat com un acte de feblesa de la monarquia hispànica.

b. Proposta de càstig i aplicació del Dret de Conquesta. Tenia l’inconvenient de que la guerra encara continuava i un càstig massa dur podria comportar l’esclat d’una nova revolta.

c. Proposta de manteniment del sistema polític i institucional amb reformes que reforcessin l’autoritat reial. Aquesta és la proposta que finalment es portaria a la pràctica mitjançant la reconciliació entre la monarquia i el Principat.

Així, es va promulgar un indult general i la restitució dels béns confiscats als que havien lluitat contra les tropes reials, però el rei es va reservar el control de les llistes dels càrrecs de govern de Barcelona de manera que controlaria els homes que tindrien accés al govern municipal de Barcelona i a la Diputació del General. El procediment electoral per sorteig de la insaculació seria controlat per la monarquia des d’aquest moment, fet que els catalans van valorar negativament. El rei seria qui, en darrera instància, donaria el vistiplau als insaculats que optaven als càrrecs. La monarquia tindria, d’aquesta manera, la possibilitat de crear-se unes fidelitats polítiques després d’haver depurat els insaculats que havien demostrat deslleialtat durant la guerra.

Tanmateix, l’allotjament de les tropes reials a Catalunya va continuar portant problemes. Les despeses que generava el manteniment dels soldats, que es preparaven per reprendre la guerra amb França, les males collites de 1686 i la plaga de llagosta de l’any següent van afavorir l’aixecament de camperols catalans de 1687 contra les contribucions, conegut com la revolta dels barretines, que es perllongaria durant els anys 1688 i 1689.

Conseqüències polítiques als comtats amputats pel Tractat dels Pirineus:

Canvis institucionals i polítics. A partir de 1660, Lluís XIV decretarà la dissolució de les institucions catalanes. França crearà uns òrgans administratius de govern fonamentats en tres figures institucionals que es mantindran fins a la Revolució francesa de 1789:

Governador → És la màxima instància als comtats amb un caràcter militar (Casa de Noailles). Tindrà un caràcter absentista i delegarà en un lloctinent.

Intendent → Serà el comissari del govern. És un càrrec clau en l’administració perquè acumularà el poder als comtats (recaptació d’impostos, organització militar, manteniment de l’ordre pública… etc).

Consell Sobirà → Administració de Justícia.

Canvis en l’aplicació de la llei. Lluís XIV es reservarà la capacitat de reformar o abolir les lleis, el que suposa el final del sistema pactista. La llei del rei estarà per sobre de les constitucions de la terra. No estarà prevista la existència d’una assemblea representativa dels braços.

Implantació d’un nou sistema fiscal. El rei podrà introduir canvis fiscals sense necessitar el consentiment de la província. Les principals figures fiscals seran els impostos directes i els impostos indirectes (comerç i consum).

El 1663, la introducció de la Gabella de la Sal provocaria l’esclat de la Revolta dels Angelets (Guerra de la Sal) a la zona del Vallespir i el Conflent. La revolta popular es perllongaria fins el 1670. La revolta va esclatar per les innovacions introduïdes per Lluís XIV en la legislació referida al preu i al comerç de la sal que era un producte bàsic per a l’alimentació, la conservació dels aliments i per la ramaderia. El preu pràcticament va doblar-se i la població era obligada a comprar la sal que monopolitzava el monarca i procedia de França. Això perjudicava als consumidors que havien d’adquirir la sal francesa en perjudici de la xarxa comercial que existia amb el Principat.

A partir de l’establiment de la frontera i d’aquesta legislació, es produirà un auge del contraban perquè a Catalunya es comprava més barat. La revolta acabarà amb la derrota dels revoltats per la superioritat de l’exèrcit francès, però el fenomen del contraban no es podrà eliminar (tabac en el segle XVIII). L’existència de la nova frontera no podrà acabar amb les relacions entre la Catalunya Nord i el Principat. Així, per exemple, les relacions matrimonials entre gent procedent de banda i banda de la frontera seguiran vigents i trobarem propietaris de terra a totes dues bandes perquè els drets senyorials van mantenir-se.