Aparegut en els anys trenta del segle XIX, el terme socialisme designa un conjunt de doctrines que denunciaven l’abús del capitalisme liberal, proposaven la substitució de la propietat privada dels mitjans de producció i dels intercanvis per la propietat col·lectiva i aspirava a construir una societat d’homes lliures i iguals, sense amos ni proletaris.
Els primers teòrics del socialisme van ser els pensadors utòpics (Saint-Simon, Fourier, Cabet, Blanc, etc.). Aquests condemnaven la injustícia de la societat industrial i criticaven amb força els principis del capitalisme liberal. rebutjaven una societat que tenia un fort creixement econòmic, però que reservava una sort miserable als treballadors i demanaven una transformació radical de la societat cercant essencialment la conquesta de la igualtat social.
Així, davant els liberals, que proclamaven el dret absolut a la propietat, els socialistes utòpics hi oposaven el dret a una existència digna i aspiraven a una societat que assegurés un repartiment més equitatiu de la riquesa. Creien en una moral col·lectiva, fonamentada en la solidaritat, que concordés l’interès general amb l’interès individual i el progrés social amb el benefici. Aquests primers socialistes estaven convençuts que la societat es podria transformar pacíficament, eren hostils a la violència i confiaven difondre el seu pensament amb la virtut i l’exemple.
A França, Henri de Saint-Simon, que va ser l’inspirador de les cooperatives obreres i encarnava el prototip d’esperit il·lustrat creatiu i visionari, com a un dels primers teòrics de la societat industrial va imaginar una societat dirigida per allò que va denominar com la “classe industriosa”.
El filòsof i economista francès Charles Fourier, pare del cooperativisme i crític ferotge del capitalisme de la seva època, somiava amb una societat harmoniosa en què homes, dones i nens, agrupats en “falansteris” ho compartissin tot. Va afirmar que “el grau d’emancipació de la dona en una societat és el baròmetre general pel qual es mesura l’emancipació general”.
El filòsof Étienne Cabet va publicar la seva obra Viatge a Icària el 1842, que tindria una gran influència en el moviment socialista i especialment entre els anarquistes que intentarien portar a termes les seves idees en “colònies modèliques”. El propi Cabet va experimentar la seva idea a Texas, però aquesta seria un fracàs per les disputes internes.
El polític i historiador de la Revolució francesa Louis Blanc va proposar la creació de tallers cooperatius, erigits i finançats per l’Estat, i la instauració del sufragi universal, per tal de suprimir la producció capitalista i assegurar el dret dels obrers al treball. Exigia la igualtat de salaris i la unió dels interessos personals per a assolir el bé comú.
Finalment, Robert Owen, propietari d’una fàbrica tèxtil “modèlica” a Escòcia, la New Lanark, en la qual vivien els treballadors amb la família en un ambient sa i eficient (amb cases dignes, escoles, teatre, hospital, etc.), va organitzar els 1.000 obrers d’aquesta en cooperatives per substituir les figures de l’amo i del salari. el seu pensament evoluciona partint de la filantropia empresarial, passant per un socialisme de caràcter utòpic denominat owenisme, que culminaria en el messianisme social.
Aquests projectes, que pel seu utopisme van suscitar la ironia de bona part dels seus contemporanis, van quedar-se, en la majoria dels casos, en simples especulacions intel·lectuals sense una experiència pràctica. Però, tot i el seu idealisme, el socialisme utòpic va mostrar-se imaginatiu i innovador. Corresponia més a un estat d’ànim i a un rebuig de la misèria del nou sistema econòmic que a una doctrina de canvi social. A mesura que els temps passaren, altres plantejaments teòrics (el marxisme i l’anarquisme) substituirien els ideals utòpics.
