Posteriorment a l’aparició del luteranisme, a Suïssa, es va propagar una nova doctrina, encara més radical, encapçalada per Joan Calví i que va rebre el nom de calvinisme. D’aquesta manera, el moviment reformista del segle XVI va aconseguir el seu més complet significat i valor amb la doctrina de Calví.
Joan Calví (1519-1564) va néixer a Noyon (França). Va iniciar els seus estudis de dret a París i després a Orleans i Bourges, però va haver d’acabar abandonant el país per les seves idees favorables al protestantisme. Aleshores va instal·lar-se a Ginebra.
La doctrina de Calví partia dels mateixos principis que la de Luter, tot i que s’hi diferenciava en la importància absoluta que concedia a la teoria de la predestinació. Segons aquesta teoria, el destí de les persones, la seva salvació o la seva condemna, estava determinada per endavant per Déu, en néixer, sense que les obres fossin importants.
L’Església, segons el calvinisme, era considerada com la comunitat constituïda pels elegits de Déu. La vida en aquesta comunitat estava basada en la humilitat, l’austeritat i el treball, considerats com a virtut i com a prova de salvació posterior. Per a trobar-se entre els escollits per a la salvació per Déu calia portar una vida humil i austera, a més de gaudir de la gràcia divina.
Les idees de Calví van comptar amb el suport de les autoritats de Ginebra, ciutat que va esdevenir una societat teocràtica en la qual els ideals religiosos van associar-se amb les aspiracions polítiques i econòmiques de la seva emprenedora burgesia. Per a aquesta burgesia el triomf en els negocis es va convertir en un signe de la seva predestinació, de la seva pertinença al poble elegit de Déu.
Molts burgesos partidaris del mercantilisme van abraçar aquesta doctrina que autoritzava el préstec a interès (a diferència dels luterans i dels catòlics) i considerava l’enriquiment personal una benedicció de Déu perquè triomfar en l’ofici i multiplicar les riqueses eren senyals de ser escollit per la salvació.
El calvinisme es va estendre ràpidament pels Estats alemanys occidentals, França (hugonots), els Països Baixos, Anglaterra (puritans) i Escòcia, país on va propiciar el naixement de l’Església presbiteriana.
