La civilització asteca va desenvolupar-se entre el segle XII i el segle XVI a l’altiplà de Mèxic com a conseqüència de l’establiment de diversos pobles procedents del nord d’Amèrica, els quals van recollir la tradició de les societats anteriorment establertes a la zona, com ara els Teotihuacán o els tolteques (segles X-XIII). En el segle XIII van arribar a articular un gran Imperi territorial.

Aquests pobles es van assentar sobre una zona pantanosa, per això les tècniques agrícoles que van aplicar suposaven un complex sistema de control de les aigües, obres de drenatge i dessalatge. Aquest sistema permetia d’obtenir collites durant tot l’any a les chinampas, uns monticles construïts amb fang i enderrocs portats de les terres que envoltaven els estanys. Aquests horts estaven connectats entre si mitjançant una xarxa de canals que servien per al drenatge i el transport. Els conreus bàsics eren, a més de la trilogia agrícola de Mesoamèrica (blat de moro, carbassa i fesols), el bitxo, les figueres de moro i els alvocats, entre d’altres.

Aquesta agricultura permetia d’alimentar un gran nombre de persones, i gràcies a això la densitat de la població era força elevada. La capital asteca era Tenochtilán, una ciutat habitada per uns quants centenars de milers de persones en l’època de la conquesta espanyola (els historiadors calculen que tindria uns 300.000 habitants). Van aixecar construccions arquitectòniques grandioses, d’entre les quals destaquen els temples amb forma de piràmide esglaonada, decorats amb una gran quantitat de relleus.

El complex sistema hidràulic i les construccions cerimonials permeten pensar que els asteques tenien un poder centralitzat que acaparava els excedents. Igualment, el poder polític i religiós estarien estretament vinculats. Així, el comandament suprem estava en mans del cap polític i religiós, al qual podríem considerar com una mena d’emperador.

L’organització social asteca estava fortament jerarquitzada. Hi havia dues castes amb diferents drets i obligacions. El grup dominant ocupava els principals llocs de l’administració militar, civil i religiosa, a la vegada que tenia accés a la propietat privada de la terra i estava exempta del pagament de tributs. Per contra, la major part de la població realitzava el procés productiu. Cada família tenia assignat un lot de terres per a conrear.

Els asteques eren un poble eminentment guerrer que coneixia l’arc, les fletxes i les llances. Periòdicament organitzaven expedicions per a assegurar-se el manteniment del domini sobre els pobles veïns i capturar presoners. És probable que, igual com passava en el cas dels maies, aquests presoners fossin sacrificats i la seva carn distribuïda perquè fos consumida seguint uns rituals establerts.

Igualment que els maies, els asteques van desenvolupar uns amplis estudis astronòmics que els van permetre d’elaborar un complet calendari.