Seria a Hongria on la primavera dels pobles de 1848 assoliria majors dimensions. El líder nacionalista Kossut, cap d’un partit democràtic i separatista, va aconseguir que la Dieta hongaresa votés la llibertat de premsa, l’abolició dels drets feudals, l’organització d’una guàrdia nacional hongaresa i la instauració d’un sistema parlamentari. Els hongaresos reclamarien una assemblea pròpia independent de l’Imperi i va formar-se un govern hongarès que es negaria a acceptar la coronació del nou emperador com a rei d’Hongria, declarant, en conseqüència, la independència. Àustria no acceptaria aquest desafiament separatista i seguidament esclataria el conflicte bèl·lic.
Extracte de la Declaració d’Independència d’Hongria (14 d’abril de 1849):
Nosaltres, els representants legals de la nació hongaresa, amb aquesta declaració solemne donem a Hongria els seus drets imprescriptibles i la col·loquem de ple dret entre els Estats independents d’Europa.
Davant Déu i davant els homes proclamem que la casa dels Habsburg ha estat expulsada del tron. Ens considerem obligats moralment a exposar els motius d’aquesta resolució. Així, el món civilitzat sabrà per què la nació hongaresa ha arribat a aquest punt, no per passió revolucionària ni temeràriament, sinó perquè ja ha acabat la paciència […].
Els tres segles que els Habsburg han regnat sobre Hongria han estat nefastos. Cap membre d’aquesta dinastia no han cercat la força ni la glòria en la llibertat dels seus pobles. S’han dedicat, amb la força, a privar Hongria de la seva independència legal i de la seva llibertat constitucional i a confondre-la en una servitud comuna a totes les províncies de l’Imperi […]. Han tingut com a objectiu paralitzar les forces d’Hongria i posar obstacles al seu desenvolupament omplint-la de càrregues pesants.
